El 30 d'agost de 1905, el cineasta valencià Ángel García Cardona va filmar l'eclipse solar des de Porta Coeli, a uns 40 quilòmetres de València, capturant la gran expectació popular que va portar al tancament de comerços i al desplaçament massiu de ciutadans.
- El 30 d'agost de 1905, el cineasta valencià Ángel García Cardona va filmar l'eclipse solar des de Porta Coeli.
- L'esdeveniment va generar una expectació tan gran que comerços i fàbriques de València van tancar durant hores.
- La filmació de García Cardona va ser una de les cinc úniques conegudes a Espanya sobre l'eclipse de 1905.
L'eclipse de 1905: un fenomen que va captivar València
La premsa de 1905 ja reflectia que "l'eclipse és l'obsessió general" [premsa de 1905]. L'interés de la ciutadania era tan intens que, segons la investigació de M. Encarnació Soler i Alomà, es van haver d'implementar "mesures de contenció" [M. Encarnació Soler i Alomà] per evitar que la multitud s'amuntonara prop dels instruments d'observació i dificultara la tasca dels astrònoms. A València, nombrosos establiments comercials, oficines i fàbriques van optar per tancar les seues portes durant unes hores, el temps que va durar l'eclipse, per tal de no perdre's este esdeveniment tan significatiu.
Els trens i tramvies van jugar un paper crucial en la mobilització de la gent, traslladant un gran nombre de visitants a diversos punts de les províncies de Castelló i València per a contemplar el fenomen. Més d'un segle després d'aquell esdeveniment, l'expectació davant l'eclipse del pròxim 12 d'agost no és molt diferent de la viscuda llavors, amb hotels ja plens i ciutats preparades per a rebre encara més turistes [expectació actual].
La principal diferència, però, rau en la quantitat de càmeres que registraran el moment. Enfront dels milers de vídeos que es gravaran en uns dies —tot i que els experts adverteixen de la necessitat d'un filtre específic per no danyar el sensor del telèfon—, el 1905 només es van conéixer cinc filmacions de l'eclipse a Espanya [cinc filmacions].
Ángel García Cardona, pioner del cinema valencià, immortalitza l'esdeveniment
Una d'estes cinc filmacions va ser obra del valencià Ángel García Cardona, qui es va desplaçar fins a Porta Coeli, a uns 40 quilòmetres de València, per a rodar la pel·lícula titulada Eclipse de Sol [filmació valenciana]. Les altres quatre filmacions conegudes van ser realitzades per Santiago Feliu, de la casa Napoleón, i el fotògraf Riba, que van treballar a Vinaròs amb l'astrònom Josep Comas i Solà. Bartomeu Oller va filmar des de Roquetes, a Tortosa, per a la firma Macaya; Miquel Utrillo es va situar a Alhama de Aragón, i Josep Truyol va registrar el fenomen a Palma de Mallorca per encàrrec d'una comissió escocesa [altres filmacions].
Estos cinc rodatges, distribuïts per diversos punts d'Espanya, van intentar capturar un fenomen que amb prou faenes va durar uns minuts. El mapa d'estes filmacions està recollit en l'article El eclipse de 1905, una novedad per a el cine espanyol, inclòs en el llibre de la Filmoteca Valenciana A propòsit de Cuesta. Escritos sobre los comienzos del cine espanyol (1896-1920), coordinat per Juan Ignacio Lahoz Rodrigo i publicat en 2010 [llibre Filmoteca].
La trajectòria de García Cardona i la seua unió amb Casa Cuesta
Que Ángel García Cardona estiguera darrere de la càmera el 30 d'agost de 1905 no va ser casualitat. El cinema tot just començava a caminar, però el valencià ja portava diversos anys treballant amb les primeres imatges en moviment. M. Encarnació Soler i Alomà explica que "l'eclipse va suposar un repte i un pretext per a les incipients productores, que van enviar els seus operadors a prendre imatges als llocs més interessants, segures del favor del públic que gaudia enormement en veure, amb una rapidesa que ja començava a ser notable, les imatges corresponents a l'esdeveniment de tot just uns dies abans" [M. Encarnació Soler i Alomà].
García Cardona era fotògraf de professió i estava acostumat a retratar festes, esdeveniments populars i escenes urbanes. El 1899, només un any i mig després de l'arribada del cinematògraf a València, va obrir un saló al carrer de les Barques. Segons Nacho Lahoz, historiador especialitzat en cinema mut espanyol i antic cap de conservació de la Filmoteca Valenciana, "durant tot eixe temps és ell qui està fent cinema a València" [Nacho Lahoz].
El 1905, el camí de García Cardona es va creuar amb el de la Casa Cuesta, coneguda comercialment com Films H. B. Cuesta. Esta empresa, que havia començat com una drogueria a la plaça del Mercat, va ampliar la seua activitat al negoci de la fotografia. Així, Casa Cuesta va aportar l'estructura empresarial i García Cardona l'experiència darrere de la càmera, tot i que "l'artífex era Ángel García Cardona", puntualitza Lahoz [Nacho Lahoz].
La seua col·laboració va començar aquella primavera amb un reportatge sobre la visita d'Alfons XIII a València, seguit d'un altre sobre la Fira de Juliol, i el següent gran esdeveniment va ser l'eclipse. Esta unió continuaria amb altres gèneres, des de reportatges d'actualitat fins a documentals taurins, com el que García Cardona va rodar el 1906 [col·laboració Cuesta], consolidant el seu llegat en els inicis del cinema valencià.