El Tribunal Constitucional, en un auto del 21 de juliol publicat este dilluns al Boletín Oficial del Estado, ha decidit mantindre la suspensió de l'article 17 i la disposició final primera de la Llei de Costes valenciana, que afecten la protecció de conjunts edificats de valor etnològic, a la Comunitat Valenciana.
- El Tribunal Constitucional manté la suspensió de l'article 17 i la disposició final primera de la Llei de Costes valenciana, que protegien edificacions de valor etnològic.
- Esta decisió es fonamenta en la preocupació per possibles perjudicis irreparables al domini públic marítim-terrestre i al medi ambient.
- La suspensió es va acordar inicialment al març arran d'un recurs del Govern contra la Llei 3/2025, de 22 de maig.
Quins articles de la Llei de Costes valenciana queden suspesos?
El Ple del Tribunal Constitucional ha ratificat la suspensió de l'article 17 i la disposició final primera de la Llei de Costes valenciana. Estes parts de la normativa es refereixen específicament als conjunts d'edificacions residencials, comercials o vinculades a activitats econòmiques tradicionals que la llei impugnada definia com a “nuclis d'especial valor etnològic”. La suspensió d'estos preceptes es va acordar inicialment el passat mes de març, quan el Constitucional va admetre a tràmit el recurs promogut pel Govern contra diversos articles de la llei autonòmica.
Per contra, el Tribunal Constitucional ha decidit alçar la suspensió en relació amb la disposició addicional quarta de la mateixa norma. Esta disposició té com a objectiu encomanar a l'administració autonòmica l'elaboració d'un inventari que, si escau, permeta sol·licitar a l'Estat la modificació del deslinde i la desafectació dels béns corresponents. La decisió del ple del TC, del 21 de juliol, es va fer pública este dilluns al Boletín Oficial del Estado.
Per què el Govern va recórrer la normativa valenciana?
El recurs del Govern contra la Llei 3/2025, de 22 de maig, de protecció i ordenació de la costa valenciana, es va centrar principalment en l'article 17 i la disposició final primera, així com en la disposició addicional quarta. L'Advocacia de l'Estat va sol·licitar mantindre la suspensió d'estos preceptes, argumentant que concurrent els criteris excepcionals del fumus boni iuris i del bloqueig de les competències estatals. A més, es van al·legar perjudicis irreparables per a la protecció del domini públic marítim-terrestre i del medi ambient.
Entre altres qüestions, el Govern sostenia que els preceptes impugnats podrien vulnerar la normativa bàsica estatal, en particular, els articles 132, 149.1.1a i 149.1.23a de la Constitució Espanyola, així com el que disposa la disposició addicional onzena de la Llei 21/1988, de Costes. L'Advocat de l'Estat va al·legar que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha reconegut de forma constant la competència exclusiva de l'Estat en matèria de deslinde i desafectació del domini públic marítim-terrestre. S'argumentava que l'aixecament de la suspensió podria propiciar la consolidació de situacions jurídiques la reversió de les quals resultaria especialment gravosa en cas d'estimació del recurs d'inconstitucionalitat, i podria ocasionar perjudicis irreparables per a la protecció del medi ambient.
L'exemple de la platja Babilonia de Guardamar del Segura
Com a exemple dels seus arguments, l'Advocacia de l'Estat va al·legar que estos perjudicis ja s'havien materialitzat respecte de les edificacions existents a la platja de Babilonia de Guardamar del Segura. Este espai, integrat en la Red Natura 2000, havia sigut objecte d'actuacions per part de l'administració central dirigides a la recuperació del domini públic marítim-terrestre. En este cas, les concessions administratives que emparaven estes edificacions van ser extingides, i l'administració de l'Estat va acordar la seua demolició per raons mediambientals i de seguretat. Estes decisions van ser confirmades tant per l'Audiència Nacional com pel Tribunal Suprem, segons una nota informativa elaborada per la Dirección General de la Costa y del Mar.
El Ple del Tribunal Constitucional considera que sí que concorren els perjudicis al·legats, ja que la documentació aportada acredita de forma suficient la possibilitat de danys. Esta valoració del TC subratlla la importància de la protecció del litoral i la prevalença de les competències estatals en esta matèria, especialment en zones d'alt valor ecològic com la platja de Babilonia.
Els arguments de la Generalitat i Les Corts Valencianes
Per la seua part, la Generalitat i la Mesa de Les Corts Valencianes van exposar els seus arguments en contra del manteniment de la suspensió. Van defensar que els preceptes impugnats no envaïen les competències estatals sobre el domini públic marítim-terrestre. Segons la seua argumentació, la normativa autonòmica es limitava a preveure actuacions l'efectivitat de les quals depenia, en últim terme, de les decisions que adoptara l'Estat en l'exercici de les seues competències.
Així mateix, van sostenir que els esmentats preceptes mancaven d'efectes directes o immediats i que en el recurs d'inconstitucionalitat no s'identificaven perjudicis d'impossible o difícil reparació que justificaren el manteniment de la suspensió. Estes al·legacions, presentades per les institucions valencianes, buscaven revertir la decisió inicial del Tribunal Constitucional de suspendre els articles de la Llei de Costes, però finalment no han sigut suficients per a alçar la suspensió dels articles 17 i la disposició final primera.