Amparo Mascaró, una veïna de València de 83 anys, continua hui, 8 de novembre de 2026, al seu quiosc, un dels més veterans de la ciutat, situat a la cantonada dels carrers Maestro Gozalbo i Comte Altea. Des de l'obertura del negoci familiar el 26 de desembre de 1955, Amparo ha dedicat la seua vida a la venda de premsa, caramels i begudes, sumant set dècades de presència constant en este punt neuràlgic del barri.
- Amparo Mascaró, de 83 anys, ha dedicat set dècades al quiosc familiar a València des de la seua obertura el 26 de desembre de 1955.
- El quiosc, situat a la cantonada de Maestro Gozalbo i Comte Altea, és un dels pocs que romanen actius al barri, oferint premsa, caramels i begudes.
- La història d'Amparo reflectix la resiliència familiar i l'adaptació del comerç local davant els canvis en la venda de premsa escrita.
Una vida dedicada al comerç de premsa a València
Asseguda en una cadira de platja, Amparo Mascaró observa la seua filla, Sefa, atendre els clients mentre ella revisa el mòbil. Els veïns que entren al quiosc la saluden amb familiaritat, i ella respon amb un somriure. Amb 83 anys, Amparo té una memòria precisa i recorda amb claredat les dates i els esdeveniments que han marcat la seua llarga trajectòria. «Ací, segons el periòdic que compren, ja saps de quin peu coixeja cadascú», comenta amb un toc d'humor sobre la seua experiència.
Amparo va créixer al carrer Ruaya, el mateix lloc on va nàixer Conchita Piquer. La seua vida ha estat lligada al treball des de ben jove. El quiosc, que va obrir les seues portes el 26 de desembre de 1955, ha estat el seu segon llar durant 70 anys. Ella, que aleshores era una xiqueta de 12 anys, anava al col·legi al carrer Sagunt i després passava pel quiosc, on aprenia a sumar amb els números de les matrícules dels cotxes. «Hui seguisc sense usar calculadora ni res. Es veu que tinc bon cervell», afirma, demostrant la seua agilitat mental.
Els orígens familiars i l'inici del quiosc en 1955
La història d'Amparo i el quiosc està profundament arrelada en la tradició familiar. Els seus pares, Rafael i la seua mare, eren firaires. El seu pare, Rafael, provenia d'una família benestant, però les circumstàncies van fer que la família perdera els seus recursos. La seua àvia va treballar com a mestressa de claus per tirar endavant els seus fills. Rafael, que havia estudiat per ser tipògraf, va exercir diverses professions abans de dedicar-se a les fires amb un lloc de tir amb escopeta. Amparo, amb només set anys, ja demostrava una gran habilitat amb l'escopeta, superant la majoria dels adults, i encara conserva un rifle menut que li van regalar.
El pare d'Amparo també va tindre un ultramarins i la família va treballar fent malles de cabell. Va ser quan Amparo tenia 12 anys que el seu pare va agafar el quiosc per un company que coneixia, qui també era apuntador de teatre. Este primer quiosc es va establir al carrer Maestro Gozalbo, número huit, enfront de l'actual Mercadona, on abans hi havia un Superette. Des d'aquell moment, Amparo es va involucrar en el negoci familiar, aprenent de primera mà la importància de la unió familiar i el valor del treball.
L'evolució del negoci i els canvis d'ubicació
La família de quiosquers va deixar el baix del número huit de Maestro Gozalbo per traslladar-se a una altra cantonada, just enfront de l'actual ubicació, a pocs números de distància i davant d'una farmàcia que encara roman. Els seus pares van comprar una caseta i la van instal·lar en eixa cantonada per continuar amb la venda. Va ser en eixe moment quan Amparo va deixar el col·legi i es va dedicar plenament al quiosc, sense un dia de descans. «A mi m'agrada molt tocar els diners, però el que jo em guanye», expressa sobre la seua ètica de treball. Aquell quiosc era menut, amb les dimensions que l'Ajuntament els permetia.
Després de la mort del seu pare, qui havia sigut secretari del Grup Sindical de Premsa i vocal nacional, Amparo va aconseguir ampliar el quiosc. Fa més de 30 anys, la família va adquirir el baix on es troben actualment, que abans era un quiosc de llepolies regentat pel senyor Antonio i la senyora Consuelo. Amparo es va fer càrrec d'este nou establiment, mentre el seu marit, Antonio, gestionava la caseta d'enfront. No obstant això, quan el seu marit va emmalaltir, la caseta va acabar tancant, consolidant l'actual quiosc com l'únic punt de venda de la família.
El llegat familiar i el futur dels quioscos a València
La dedicació d'Amparo al seu quiosc no només és un testimoni de la seua perseverança, sinó també un reflex dels canvis en el panorama del comerç local i la premsa escrita. La seua filla, Sefa, continua amb la tradició familiar, assegurant la continuïtat del negoci. Recentment, Chelo, la propietària d'un altre quiosc que hi havia al final del carrer Maestro Gozalbo, enfront del restaurant Goya Gallery, va visitar Amparo. Juntes van fer un repàs dels pocs quioscos que queden al barri: un a Regne de València, un altre a Reina Na Germana i un tercer al carrer Borriana.
La majoria dels quioscos han anat desapareixent a mesura que les vendes de periòdics s'han desplomat amb l'arribada de l'era digital. Este declivi ha afectat profundament el sector, que ha vist com les redaccions dels mitjans de comunicació s'alleugerien amb acomiadaments. Malgrat estos reptes, el quiosc d'Amparo Mascaró es manté com un punt de referència i un símbol de resistència en el teixit comercial de València, continuant amb la seua tasca de connectar els veïns amb la informació i els productes de proximitat.