Hui, la Comunitat Valenciana observa com la crisi migratòria a Ceuta, amb l'arribada de més d'un miler de menors, ha fet ressorgir la tensió entre el PP i Vox pel repartiment de menors migrants no acompanyats, un debat que ja va provocar la ruptura de governs autonòmics en juliol de 2024.
- La recent crisi migratòria a Ceuta ha resultat en l'assistència de més d'un miler de menors en la ciutat autònoma.
- El repartiment de menors migrants no acompanyats va ser la causa principal de la ruptura dels pactes de govern entre Vox i el PP en juliol de 2024.
- Mentre Vox rebutja el nou repartiment proposat pel Govern d'Espanya, el PP ha indicat que complirà la llei, generant diferències en les seues postures.
La reaparició d'un debat recurrent entre PP i Vox
La crisi migratòria que s'ha desfermat a Ceuta en els darrers dies ha provocat que es reedite una discussió que apunta a ser recurrent en el bloc conservador de la política espanyola, entre dues forces polítiques que comparteixen espai i part de l'electorat: el Partit Popular i Vox. Ambdues formacions, al llarg de la present legislatura, ja han tingut discussions respecte a les polítiques migratòries i a les posicions a adoptar davant les decisions del Govern d'Espanya presidit pel socialista Pedro Sánchez.
De fet, un dels principals motius de fricció en estos anys s'ha centrat en el repartiment de menors migrants no acompanyats que ha aplicat l'Executiu central. Ara, la intenció per part del Govern d'Espanya d'un nou repartiment de menors migrants, derivat de l'allau esdevinguda a Ceuta en els dies passats, que ha elevat a més d'un miler els menors assistits en la ciutat autònoma ha fet ressorgir la crisi.
El precedent de la ruptura de governs en 2024
Este debat no és nou. La qüestió del repartiment de menors migrants no acompanyats va ser una de les raons principals per les quals el líder de Vox, Santiago Abascal, va justificar la ruptura del pacte amb el PP i l'eixida dels governs autonòmics dels quals formava part juntament amb els populars en juliol de 2024 en aquell moment. El dirigent de Vox, José María Figaredo, va matisar que en aquell moment els consellers autonòmics del PP van avalar en una conferència sectorial amb el Govern el repartiment de 400 menors migrants no acompanyats, sent esta la causa de l'abandó dels executius regionals.
No obstant això, molts van veure esta raó com una excusa per a forçar l'eixida dels governs per motius estratègics d'Abascal, en considerar que la presència de Vox en estos executius no estava beneficiant la visibilitat i posició del partit per al seu objectiu final, que no és altre que el sorpasso al PP i l'assalt a la Moncloa.
Les diferents postures davant el nou repartiment de menors
En l'actualitat, després de les diverses eleccions autonòmiques celebrades en els últims mesos, PP i Vox tornen a compartir governs regionals en Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia; mentre els vots del partit d'Abascal són necessaris per a tindre la majoria en els parlaments autonòmics de la Comunitat Valenciana, Múrcia o Balears.
Així, mentre des de Vox rebutgen de ple l'opció de repartiment que planteja el Govern d'Espanya, en el PP s'han mostrat més cauts i han insistit que compliran la llei, la qual cosa s'ha interpretat com una porta oberta a la recepció de migrants. José María Figaredo, secretari general del grup parlamentari de Vox en el Congrés, assegurava este dijous que ara no es donen les mateixes condicions per a la ruptura que en 2024. Figaredo considera ara que la situació és diferent, per a assegurar que en esta ocasió és el Govern el que assumix de forma total la decisió del repartiment en virtut del Real Decret de 2025. «Les converses que hem mantingut en els governs és que s'hi oposaran», va subratllar el dirigent de Vox en referència a la formació popular.
No obstant això, les declaracions abocades este mateix dijous per dirigents del PP no se situaven en el mateix nivell d'oposició que el mostrat per Vox. El vicesecretari de Política Autonòmica i Municipal, Elías Bendodo, va assenyalar en ser preguntat per esta qüestió que «El Partit Popular sempre complix la llei; en esta ocasió, també. Nosaltres i els nostres governs» segons les seues paraules. Des de Vox, però, recorden que en els pactes de governs regionals s'especificava el rebuig a acceptar l'arribada de més menors migrants no acompanyats.
Bendodo va interpretar que «en els documents signats es parla que compliran la llei en matèria d'immigració. Anem a complir la llei, però és un problema que ha d'arreglar el Govern perquè l'ha generat directament o indirectament». Una línia similar a la que va emprar un dia abans la vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP, Alma Ezcurra, qui va marcar distàncies amb Abascal en este assumpte per a defensar que la situació havia d'abordar-se aplicant els mecanismes que preveu la llei, com la reagrupació familiar o el retorn dels menors als serveis socials dels seus països d'origen.