Els grans partits polítics de la Comunitat Valenciana han reduït significativament l'ús de les primàries internes des de 2019, després d'una època de gran efervescència entre 2014 i 2019, per a evitar confrontacions i controlar les candidatures.
- Les primàries van tindre un moment àlgid entre 2014 i 2019, amb votacions com la del PSPV-PSOE en 2015 que va atraure 58.000 participants.
- Actualment, els grans partits opten per evitar enfrontaments interns, reduint el nombre de vegades que les diferències es dirimeixen a les urnes.
- Les direccions nacionals busquen situar candidats preferents i controlar les llistes per a evitar aparicions inesperades, com es va observar en el PSPV-PSOE en 2024.
L'efervescència de les primàries entre 2014 i 2019
A partir de la dècada de 2010, arran de la catarsi generada pel moviment 15M, els partits polítics es van sentir impulsats a fomentar la democratització dins de les seues estructures. Això va propiciar la posada en marxa de processos de primàries, inclús obertes a la ciutadania en alguns casos, que, especialment entre 2014 i 2019, van donar lloc a votacions i disputes que van acaparar l'atenció mediàtica de manera extraordinària.
En este període, a la Comunitat Valenciana, i particularment en les forces progressistes, estos processos van adquirir un protagonisme inusual. El líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, va haver d'enfrontar-se a Toni Gaspar en unes primàries obertes per a ser candidat a la Generalitat. En este procés, podien participar simpatitzants que no eren militants. El resultat va ser favorable a qui després seria president de la Generalitat per un 68% a 31%, amb una participació de 58.000 persones.
Com el PSPV-PSOE i Compromís van innovar amb la participació ciutadana
De cara a les eleccions autonòmiques de 2015, Compromís va llançar un format atrevit de primàries obertes que també permetia la participació de simpatitzants inscrits. La particularitat, que cap altre partit es va atrevir a dur a terme, era que les votacions es dirigien a tots els membres de la futura candidatura, no només al cap de llista. Esta fórmula també es va emprar per a la ciutat de València i les altres capitals de província.
En paral·lel, les primàries també van començar a ressorgir en l'àmbit nacional. Pedro Sánchez es va imposar a Eduardo Madina i a José Antonio Pérez Tapias en les primàries per a liderar el PSOE en 2014. Els resultats d'aquella votació no eren vinculants, però van ser respectats en el posterior procés congressual.
Les batalles nacionals que van marcar una època
Més tard, en 2017, després de la traumàtica eixida de Sánchez com a líder, es va abordar un altre procés d'estes característiques que va enfrontar l'exsecretari general amb Susana Díaz i Patxi López. Una votació que va guanyar l'actual president del Govern amb la participació de 150.000 militants.
Tot seguit, en plena efervescència de les primàries impulsades pel sanchisme, Puig va haver de mesurar-se en primàries, en esta ocasió per a continuar liderant el partit, amb l'alcalde de Burjassot, Rafa García, afí a qui aleshores era secretari d'Organització i mà dreta de Sánchez, José Luis Ábalos.
Poc després, el Partit Popular, que es va enfrontar a una crisi amb la moció de censura contra Mariano Rajoy en 2018, va haver d'abordar un procés de primàries històric que va enfrontar diversos pesos pesants del partit. Quasi 60.000 militants van votar en primera volta, i el procés va culminar amb una segona volta frec a frec entre Pablo Casado i Soraya Sáenz de Santamaría, amb victòria del primer.
La tornada al control de les direccions de partit
A partir d'eixe moment, l'interés per les primàries com a gran esdeveniment mediàtic de la política orgànica va començar a decaure, tornant a un major control per part de les direccions dels partits. Tant Isabel Bonig en 2017 com Carlos Mazón en 2021 es van enfrontar a processos de primàries davant de companys amb poques possibilitats reals de victòria.
Per la seua banda, Ximo Puig tampoc va patir més reptes interns a les urnes fins a la seua derrota electoral en 2023, la qual cosa subratlla la tendència a la reducció de la confrontació interna en els grans partits.
El cas del PSPV-PSOE en 2024: Acords per a evitar les urnes
Precisament, si parlem del PSPV-PSOE, la formació socialista ha continuat convocant processos de primàries, si bé no s'ha arribat a produir una confrontació efectiva. En 2024, després de l'adeu de Puig, la ministra i actual líder dels socialistes valencians, Diana Morant, es va postular com a secretària general amb el suport a l'ombra de Pedro Sánchez.
Enfront d'ella, els responsables provincials d'Alacant i València, Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa, van fer un pas per a plantejar batalla. No obstant això, finalment, després de diverses negociacions en Ferraz, es va arribar a un acord que va evitar anar a les urnes, consolidant la tendència actual de les direccions de partit a gestionar els relleus sense la necessitat de votacions internes competitives.