El sector cooperatiu agroalimentari de la Comunitat Valenciana va consolidar la seua robustesa durant la campanya 2024-2025 i l'exercici 2025, registrant xifres de facturació que el situen com un dels principals motors econòmics del territori. D'acord amb els darrers informes, el cooperativisme valencià va aconseguir un volum de vendes pròxim als 9.843 milions d'euros en 2025, dels quals 7.625 milions corresponen al sector de la producció, comercialització i distribució agroalimentària. Aquesta fortalesa es tradueix en més de 63.000 ocupacions directes i una contribució del 6,31% al Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat Valenciana.
En aquest context, destaquen diverses categories i entitats que impulsen el sector, amb una presència destacada de la cooperativa Anecoop, que ha batut el seu rècord històric. A continuació, analitzem les principals forces que conformen aquest teixit productiu.
Claus del lideratge cooperatiu valencià
| Municipi / Territori | Tema | Data de les dades | Font (primària) | Impacte |
|---|---|---|---|---|
| Comunitat Valenciana (València, Alacant, Castelló) | Economia, Sector cooperatiu agroalimentari | Campanya 2024-2025 i exercici 2025 (dades publicades març-maig 2026) | Anecoop, Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval), Comité d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) | Més de 63.000 ocupacions directes, 9.843 milions d'euros de facturació total (7.625M€ en agroalimentari), 6,31% del PIB valencià. |
El dinamisme del cooperativisme valencià es reflecteix en la seua capacitat per a generar riquesa i ocupació, vertebrant el territori i oferint solucions innovadores. La diversitat de les seues activitats i la seua aposta per la internacionalització són factors clau per a la seua resiliència en un escenari global complex.
Les 10 principals forces del cooperativisme agrari valencià per facturació
Tot i que no existeix un rànquing públic detallat de les 10 cooperatives individuals per facturació de la campanya 2025/2026, la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval) i altres entitats sectorials subratllen l'impacte col·lectiu i el paper de les grans agrupacions i sectors específics. Presentem les principals forces que impulsen aquestes xifres:
- Anecoop: El gegant hortofrutícola. Amb una facturació combinada de 1.166 milions d'euros en la campanya 2024-2025, Anecoop es consolida com la major cooperativa agroalimentària d'Espanya i un líder indiscutible a la Comunitat Valenciana. La seua aposta per la innovació i la diversificació de productes, malgrat les dificultats per la DANA, li ha permés batre rècords.
- Cooperatives de cítrics: El motor tradicional. Les cooperatives dedicades als cítrics continuen sent un pilar fonamental de l'economia agrària valenciana. Representen una part substancial de la facturació agroalimentària, amb un volum de comercialització significatiu i una forta presència en els mercats internacionals, adaptant-se a les noves demandes del consumidor.
- Cooperatives de fruites i verdures (general): Diversificació i valor afegit. Més enllà dels cítrics, el conjunt de cooperatives de fruites i verdures té un paper crucial. Aquestes entitats abasten una àmplia gamma de productes, des de la sandia i el meló fins als fruits rojos, millorant els preus mitjans de venda i augmentant la facturació gràcies a la qualitat i la proximitat al consumidor.
- Sector ecològic: El creixement sostenible. El sector ecològic valencià va registrar un augment del 15% en la seua facturació durant 2025, assolint els 962 milions d'euros. Aquest creixement demostra la creixent demanda de productes sostenibles i el compromís de les cooperatives amb pràctiques respectuoses amb el medi ambient.
- Cooperatives de vi: Tradició i projecció internacional. Unes 56 cooperatives valencianes es dediquen a la producció i comercialització de vi, contribuint amb el 8,43% de la facturació total del sector cooperatiu agroalimentari. Aquestes entitats no sols mantenen una activitat tradicional, sinó que també busquen consolidar la seua presència en nous mercats internacionals.
- Cooperatives de cereals i cultius extensius: Base agrícola. Aquestes cooperatives, presents en diverses comarques valencianes, asseguren la producció de cultius bàsics per a l'alimentació i la ramaderia. La seua facturació, tot i ser menys visible en grans titulars, és essencial per a la sostenibilitat del sector primari i la diversificació agrícola.
- Cooperatives d'oli d'oliva: Un producte amb arrels. Amb una llarga tradició a les comarques d'interior, les cooperatives oleícoles valencianes aporten un producte d'alta qualitat i amb Denominació d'Origen. La seua contribució a la facturació global del sector és constant i reflecteix el valor afegit dels productes autòctons.
- Cooperatives ramaderes: Estabilitat en la producció. Les cooperatives del sector ramader són vitals per a la producció de carn, llet i altres derivats. Aquestes entitats s'esforcen per millorar la qualitat i la traçabilitat dels seus productes, assegurant el subministrament i contribuint a la facturació global del sector agroalimentari.
- Cooperatives de subministraments i serveis agraris: Suport essencial. Unes 150 cooperatives associades a la Federació tenen activitats vinculades amb subministraments i serveis, incloent la gestió de tendes i gasolineres. La seua facturació suposa el 17,43% del conjunt del sector cooperatiu, sent un suport fonamental per als agricultors i la població rural.
- Altres cooperatives agroalimentàries: La diversitat del teixit. Aquest grup inclou cooperatives dedicades a sectors com l'arròs (especialment a l'Albufera), fruits secs, i altres productes de nínxol. La seua suma, encara que individualment més xicotetes, reforça la diversitat i la resiliència del teixit cooperatiu valencià, mostrant la capacitat d'adaptació a les particularitats de cada territori.
Què significa per a la Comunitat Valenciana
Per als agricultors i ramaders
L'èxit del model cooperatiu es tradueix directament en una major rentabilitat per als socis i agricultors, especialment en un context d'augment dels costos de producció. Les cooperatives ofereixen un marc de suport i negociació que els permet accedir a mercats més amplis i millorar la liquidació mitjana per quilo o litre comercialitzat.
Per a les empreses
El sector cooperatiu agroalimentari actua com un gran dinamitzador de l'economia local. Les seues compres, inversions i activitats generen un efecte multiplicador en altres sectors, des del transport i la logística fins a la tecnologia i la innovació, consolidant cadenes de valor estables i resilients.
Per a les famílies i veïns
La presència de cooperatives a molts municipis de la Comunitat Valenciana garanteix ocupació estable i de qualitat, sovint en zones rurals amb menys oportunitats. A més, assegura l'accés a productes frescos i de proximitat, contribuint a la seguretat alimentària i al desenvolupament local sostenible.
Preguntes freqüents sobre el cooperativisme agrari valencià
- Quina és la cooperativa agroalimentària més gran de la Comunitat Valenciana?
- Anecoop és la cooperativa agroalimentària més gran, amb una facturació combinada de 1.166 milions d'euros en la campanya 2024-2025.
- Quantes ocupacions genera el cooperativisme valencià en total?
- El conjunt del cooperativisme valencià va generar 63.105 ocupacions directes en 2025, de les quals una part molt significativa correspon al sector agroalimentari.
- Quin percentatge del PIB valencià representa el sector cooperatiu?
- El sector cooperatiu en la Comunitat Valenciana va representar el 6,31% del Producte Interior Brut (PIB) en 2025, evidenciant el seu pes econòmic.
- Com ha evolucionat la facturació del sector ecològic valencià?
- El sector ecològic de la Comunitat Valenciana va tancar 2025 amb una facturació rècord de 962 milions d'euros, un creixement del 15% respecte a l'exercici anterior.
- Quin paper juguen les cooperatives en l'exportació?
- Les cooperatives agroalimentàries valencianes són un agent clau en l'exportació, arribant a comercialitzar més del 84% del valor de la producció que gestionen en mercats internacionals.