La directora colombiana Laura Mora ha defensat des de Madrid la plena vigència política i social de l'obra 'Cent anys de soledat' de Gabriel García Márquez, coincidint amb l'estrena el dimecres 5 d'agost de la segona temporada de la seua adaptació per a Netflix, que busca aprofundir en les capes narratives més complexes del text original.
- Netflix estrena la segona temporada de 'Cent anys de soledat' el dimecres 5 d'agost de 2026, amb set nous episodis que culminen el projecte.
- La directora Laura Mora busca recuperar el caràcter polític i social de la novel·la, allunyant-se d'una lectura purament fantàstica.
- Mora subratlla que l'obra de Gabriel García Márquez manté una rellevància especial hui, en un món que tendeix a la bogeria i a pràctiques colonialistes.
La segona temporada de 'Cent anys de soledat' aprofundeix en la complexitat
Netflix llança este dimecres 5 d'agost la segona temporada de 'Cent anys de soledat', l'adaptació de la reconeguda novel·la de Gabriel García Márquez. Esta nova entrega consta de set episodis que recreen la part més fosca i violenta de la història de la família Buendía, culminant així este projecte amb l'excepció del capítol final. L'octau i últim episodi està previst per al 25 d'agost.
Laura Mora, directora de quatre dels set nous capítols, ha explicat en una entrevista que un dels objectius principals d'esta segona temporada era aprofundir en les capes narratives i socials de l'obra mestra de García Márquez. La cineasta colombiana busca allunyar-se de la interpretació purament fantàstica per a recuperar la complexitat social i humana que també caracteritza el text original.
Segons Mora, la sèrie vol retornar a l'obra el seu caràcter polític, un aspecte que, reconeix, s'havia perdut una mica en algunes lectures. Este enfocament és crucial per a entendre el final de Macondo, el poble fictici on transcorre la història, i per a reivindicar la plena vigència de la novel·la en l'actualitat.
Més enllà del realisme màgic: la visió política de la novel·la
La directora ha argumentat que l'etiqueta de realisme màgic, tot i ser vàlida, ha desplaçat la novel·la cap a la fantasia, allunyant-la de la seua essència política i social. Mora ha expressat la seua preferència pels termes 'real meravellós' o 'realisme poètic' per a descriure l'obra, ja que, segons ella, la novel·la de García Márquez combina la bellesa poètica amb tragèdies socials reals.
Mora ha fet èmfasi en la importància de recordar els elements socials subjacents en la narració. Per exemple, ha assenyalat que molts recorden les papallones grogues, però sovint obliden el personatge que les portava: un home negre, obrer, que treballava en la companyia bananera. Esta companyia, tal com narra la novel·la, tenia pràctiques d'explotació molt fortes. La sèrie, per tant, busca recuperar esta complexitat i els elements més polítics i socials sense perdre el caràcter poètic que sempre ha marcat 'Cent anys de soledat'.
El gran repte d'esta segona temporada ha sigut reconéixer que la poesia característica de García Márquez està lligada a una tragèdia de la realitat. Per això, l'equip de producció i escriptura ha volgut retornar este caràcter polític a la sèrie, una màxima que ha guiat tota la creació d'esta nova entrega.
La vigència de l'obra de García Márquez en l'actualitat global
Laura Mora ha destacat la profunda estructura de la novel·la original, comparant-la amb un text de caràcter bíblic que comença amb el gènesi i la creació d'un poble, i acaba amb un apocalipsi. A més, reflexiona constantment, com les tragèdies gregues, sobre la tendència de l'ésser humà a la repetició i a no mirar-se en el mirall.
La directora ha subratllat la grandesa de García Márquez com un gran observador i un gran lector de la complexitat de la condició humana, una qualitat que s'ha esforçat per mantindre en l'adaptació televisiva. Mora ha insistit que molts paisatges de la història de la família Buendía tenen plena vigència en l'actualitat.
En el context global actual, amb un món que tendeix a la bogeria, a pràctiques molt colonialistes i a la falta de compassió entre els éssers humans, Mora denuncia que l'obra adquireix una rellevància especial. La cineasta ha sentenciat que la novel·la té un caràcter i una vigència molt impressionant, i tot i que l'aterra saber que estem en eixe moment del món, també l'alegra que la literatura, una obra d'art d'esta magnitud, puga, amb sort, elevar-nos espiritualment i ajudar-nos a entendre el món.
El capítol final: una experiència cinematogràfica a Colòmbia
Respecte al capítol final de la sèrie, que també ha dirigit i que s'estrenarà el 25 d'agost, Mora ha avançat que serà una entrega especial d'una hora i mitja de durada. Ha confirmat que este episodi es podrà veure en cinemes, però només a Colòmbia.
La directora ha explicat que esta decisió respon al seu desig d'honrar l'amor que Gabriel García Márquez tenia pel cinema i el seu propi desig de fer cinema. Mora ha expressat la seua emoció per esta iniciativa, afirmant que el cinema és la seua casa.