La UV reivindica Jaume I amb exposició inèdita del Llibre dels fets

La Universitat de València obri hui les portes a una nova exposició, titulada 'La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del ‘Llibre dels fets’', que es pot visitar a la Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau, a València. Esta mostra singular recorre la trajectòria editorial de l'autobiografia del monarca i subratlla el seu valor com un dels pilars fonamentals de la literatura i la cultura valencianes.

La commemoració del 750 aniversari de Jaume I a València

L'obertura d'esta exposició va precedida per una sessió acadèmica oberta, organitzada per l'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials en col·laboració amb la Universitat de València. Amb esta jornada, s'inicien els actes de la Jornada Commemorativa del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I segons la font.

La jornada va començar a les 16 hores a l'Aula Magna de la Universitat de València amb una inauguració institucional. En este acte van participar el rector, Juan Luis Gandia, i el president de l'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials (AVCO), Josep Ramon Sanchis Alfonso. Després de la inauguració, el catedràtic de la Universitat de València, Vicent Josep Escartí, va oferir la conferència 'La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del ‘Llibre dels fets’', compartint detalls sobre l'obra i el seu llegat.

Posteriorment, a les 17 hores, es va celebrar la inauguració oficial de l'exposició. En este acte van intervenir la vicerectora d’Investigació i Política Científica de la Universitat, Isabel Fariñas; la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu; i un dels comissaris de la mostra, Antoni Ferrando, qui van destacar la rellevància d'esta iniciativa cultural.

Què trobaràs a l'exposició 'La memòria de Jaume I'?

L'exposició ofereix un recorregut visual i cronològic per tota la transmissió escrita del 'Llibre dels fets', l'obra memorialística del rei Jaume I. Esta crònica és l'únic text autobiogràfic conservat d'un monarca medieval europeu, la qual cosa li confereix un valor històric i cultural excepcional. Escrita originalment en el romanç català o valencià que parlava el rei, l'obra narra la seua vida i les principals conquestes que va dur a terme.

Al llarg dels segles, el 'Llibre dels fets' s'ha consolidat com un dels textos més influents del patrimoni literari i històric valencià. La mostra permetrà als visitants contemplar la reproducció a gran escala dels gravats més famosos que il·lustren les edicions més antigues de la crònica reial, oferint una experiència immersiva en la història del llibre segons la informació proporcionada.

Un dels aspectes més destacats de l'exposició és que reuneix per primera vegada en la història totes les edicions, traduccions i adaptacions del 'Llibre dels fets'. Esta col·lecció abasta des de l'any 1515 fins al juliol de 2026, moment en què acaba d'aparéixer la traducció castellana realitzada per Julia Butiñá. Esta edició recent ha sigut publicada per la Institució Alfons el Magnànim i es basa en l'edició crítica de Ferrando i Escartí de 2024, publicada per la Universitat de València.

Un viatge per la història editorial del 'Llibre dels fets'

El recorregut expositiu s'inicia amb les primeres edicions impreses del segle XVI. L'any 1515, Diego de Gumiel va publicar una part de la crònica reial, dedicada a la conquesta de València, dins de l''Aureum opus regalium privilegiorum'. Més tard, el 1557, la ciutat de València va editar la 'Chronica o commentari del gloriosissim e invictissim rey en Jacme', considerada l'editio princeps de l'obra. Esta edició va ser, durant segles, l'única versió completa del text disponible.

Tot seguit, van aparéixer les traduccions al llatí i al castellà, realitzades per Bernardí Gómez Miedes, que van contribuir a la difusió de l'obra més enllà de l'àmbit valencià. La mostra dedica una atenció especial a la recuperació del 'Llibre dels fets' durant el període de la Renaixença, un moment clau per a la valorització del patrimoni cultural valencià.

A més, l'exposició destaca el gran nombre d'edicions crítiques, adaptacions i traduccions publicades durant els segles XIX, XX i XXI. Concretament, es poden trobar versions en castellà, anglés, francés, italià, portugués, àrab i japonés, demostrant la rellevància internacional i la pervivència de l'obra de Jaume I al llarg del temps.

Les institucions que fan possible esta mostra cultural

L'exposició ha sigut organitzada conjuntament per la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, el Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València i el Centre Cultural La Nau. El treball de comissariat ha estat a càrrec dels professors Vicent Josep Escartí, Antoni Ferrando i Mateu Rodrigo, que han coordinat l'esforç per a reunir este valuós material.

La col·laboració entre els comissaris i l'equip tècnic de la Biblioteca ha sigut fonamental per a aconseguir la fita de reunir totes les edicions i traduccions. La mostra compta també amb la col·laboració d'un ampli nombre d'institucions, entre les quals es troben l'Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d’Estudis Catalans, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Real Academia de la Historia, la Universitat d’Alacant i l'Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA). A més, diversos serveis i biblioteques de la mateixa Universitat de València també han contribuït a fer realitat esta iniciativa cultural tal com s'indica.