L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de València dedicarà el seu programa Escriptora de l'Any 2027 a l'autoria femenina de l'Edat Moderna, amb l'objectiu de visibilitzar i estudiar documents dels segles XVI, XVII i XVIII que oferixen una perspectiva diferent del discurs oficial.
- L'AVL dedicarà el programa Escriptora de l'Any 2027 a l'autoria femenina de l'Edat Moderna.
- La iniciativa busca valorar i donar a conéixer investigacions sobre textos de dones dels segles XVI, XVII i XVIII.
- El punt de partida és l'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, un document clau per a entendre la vida femenina de l'època.
Què busca visibilitzar el programa Escriptora de l'Any 2027?
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha decidit focalitzar el seu programa Escriptora de l'Any 2027 en l'autoria femenina de l'Edat Moderna. Esta proposta s'enllaça amb la primera celebració de l'Escriptor de l'Any que l'AVL va dur a terme l'any 2004, la qual es va centrar en els escriptors valencians de la mateixa època. Ara, la intenció és posar el focus en els escrits realitzats per dones durant els segles XVI, XVII i XVIII.
Des de la Comissió de l'Escriptora de l'Any 2027, formada per M. Àngels Francés, Àngels Gregori, Susanna Lliberós i Carme Manuel, s'expressa la voluntat de valorar i difondre les investigacions recents. Especialistes com M. Ángeles Herrero Herrero i Verònica Zaragoza Gómez han revisat el paper de les dones en la cultura i la creació literària d'estos segles. Han estudiat textos de caire religiós, espiritual, líric i autobiogràfic que, segons la comissió, cal valorar i celebrar com a mostra d'una crònica i una visió del món en femení, alternativa al discurs oficial. Herrero i Zaragoza actuaran com a comissàries i assessores externes del grup de treball de l'Acadèmia.
L'epistolari de Roís de Liori: un document clau de l'Edat Moderna
El punt de partida de la proposta de l'AVL per al 2027 és un dels documents més interessants de l'època: l'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i la seua filla, Estefania de Requesens i Roís de Liori. Hipòlita Roís de Liori va nàixer a València l'any 1479 i va morir el 1546. Descendent d'un llinatge noble d'Aragó, els Roís de Liori, establits a València arran de la conquesta, va ser baronessa de Riba-roja. Es va casar amb Lluís de Requesens i Joan de Soler (cap al 1435-1509), cavaller i conseller del rei, governador general de Catalunya i comte de Palamós, i es va traslladar a viure al Principat.
A partir de 1517, Hipòlita Roís de Liori va iniciar un epistolari que es va intensificar quan ella va començar a regentar el patrimoni familiar, arran de la mort del seu marit l'any 1509. Entre 1533 i 1538, Hipòlita va tornar a València, moment en què es van generar les cartes en valencià que constituïxen el gruix de la correspondència amb la seua filla Estefania (cap al 1504-1549) i altres personalitats de l'època, com el teòleg i historiador valencià Pere Antoni Beuter (1490/95-1554) o Benet Honorat Joan, senyor de Tous i propietari del Grau de València, que també va ser jurat en cap de la ciutat.
La Comissió Escriptora de l'Any 2027 indica que l'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, de caràcter privat i familiar, és una mostra valuosa per a entendre la vida de les dones de l'època i la seua visió del món. Això és especialment rellevant, ja que la majoria dels epistolaris femenins d'aquell període s'han perdut o no estan localitzats.
Altres veus femenines valencianes dels segles XVI, XVII i XVIII
A més de l'epistolari esmentat, hi ha altres exemples d'autoria femenina en valencià dels segles XVI, XVII i XVIII que el programa de l'AVL vol destacar. Un cas és el d'Àngela Almenar i Monfort (c. 1500-c. 1560), qui va fundar el Col·legi de l'Assumpció de la Verge, conegut com el de Na Monforta, al carrer de les Barques de València. Almenar va escriure les Constitucions per al govern del centre, impreses l'any 1561 en el taller dels Mey, regentat aleshores per la impressora valenciana Jerònima Galés, qui va morir a València el 1587 i amb qui l'autora va mantindre una estreta relació.
També es troben casos de religioses que van escriure en la seua llengua materna, el valencià. Un exemple és Laura Barberà i Rosas, que va professar al convent de dominiques de Betlem de la ciutat de València el 26 d'agost de 1668 i va deixar escrits versos de temàtica religiosa. Una altra autora d'obra valenciana va ser Narcisa Torres, coneguda també com Rosa Trincares, de la qual no hi ha dades biogràfiques. No obstant això, va escriure poemes en elogi a Carles Ros l'any 1732, intervenint així en el debat per la defensa del valencià en l'època de la Il·lustració.
El paper de la família Borja en el context de l'època
Així mateix, convé destacar el paper de les dones de la família Borja en l'àmbit del poder eclesiàstic i polític de l'època. La Comissió Escriptora de l'Any 2027 ha posat en marxa el procés d'investigació i difusió d'estos documents i figures, partint de l'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, per a subratllar la rellevància de l'autoria femenina en la construcció de la cultura i la història valenciana.