L'escriptor Kike Parra Veïnat, originari d'Alzira i nascut el 1971, presenta el seu nou llibre de relats titulat 'La vida fora de casa', publicat per Candaya. Des de València, Parra explora la fragilitat i les crisis personals de personatges que busquen un canvi de rumb, enfrontant-se a relacions esgotades i escombres del passat.
- El llibre 'La vida fora de casa' de Kike Parra (Candaya) se centra en personatges que viuen una existència esquinçada per la soledat i la vergonya.
- L'autor d'Alzira explora com decisions aparentment insignificants poden provocar canvis substancials en la vida dels individus.
- Kike Parra Veïnat, també codirector de l'Escola Selecta d'Escriptura, escriu des d'un lloc que li incomoda per a comprendre maneres diverses d'estar en el món.
Els personatges de Kike Parra: entre la crisi i la transformació
En 'La vida fora de casa', els protagonistes es troben en un punt on l'existència que havien construït es trenca sense remei. Arrastren relacions exhaurides, crisis personals, les restes del passat, vergonyes o xicotetes derrotes que acaben alterant el camí que creien traçat. Kike Parra Veïnat, lluny de qualsevol visió heroica, converteix estes fractures quotidianes en el nucli dels seus relats, on conviuen l'humor, el ridícul, els silencis i la fragilitat humana segons l'autor.
L'escriptor confessa que sempre escriu sobre individus que estan una mica fora de lloc. Per a ell, l'escriptura està lligada al moment vital del propi autor. Sovint sent la necessitat de moure's del lloc on es troba, de trobar una altra manera d'estar en el món i en les seues relacions. Li interessa observar com reaccionen estos subjectes davant situacions que per a ell continuen sent una incògnita, una forma d'explorar possibilitats i anticipar decisions que potser algun dia haurà de prendre. Els personatges, en este sentit, funcionen com un xicotet jo que s'avança a l'autor.
Els protagonistes del llibre busquen modificar la seua trajectòria, però rarament ho fan a través de grans gestes. Els seus canvis naixen de decisions, en aparença, insignificants. Parra explica que no creu en els herois ni en les heroicïtats. Moltes vegades s'espera que els grans canvis de la vida arriben a través d'alguna cosa gloriosa o espectacular, però o no s'atrevixen o no es tenen les eines per a fer eixos grans passos. Li agrada pensar que els seus personatges són més intel·ligents que ell i que saben que, a vegades, un xicotet gest és suficient per a canviar una vida.
L'escriptura com a exploració de la incomoditat i la complexitat humana
Els personatges de Kike Parra no desperten admiració; alguns fins i tot resulten mesquins, maldestres o ridículs. L'autor troba possibilitats literàries en estes figures que mai anomenaríem exemplars. Mentre preparava el llibre, es va adonar que la majoria dels protagonistes eren homes que fan coses difícils de comprendre des de fora, fins i tot coses horribles. A vegades ni ells mateixos són del tot conscients de les seues accions o, si ho són, saben dissimular-ho.
A Parra li agrada escriure des d'un lloc que també li incomoda. Esta aproximació l'obliga a eixir de la seua zona de confort i intentar comprendre altres maneres d'estar en el món que no acaba d'entendre. Hui en dia, molts lectors senten que necessiten identificar-se amb els protagonistes per a gaudir d'un llibre. L'escriptor considera que si la lectura consisteix únicament a trobar personatges que pensen com tu, s'empobreix l'experiència literària. Sempre ha pensat que la literatura i l'art estaven per damunt d'això, i en realitat, continuen estant-ho, ja que sempre hi haurà lectors i escriptors disposats a apostar per personatges incòmodes, contradictoris i difícils segons les seues paraules.
Malgrat la complexitat moral dels seus personatges, Parra no els jutja, encara que a vegades prenguen decisions difícils de justificar. Esta mirada forma part de la seua manera d'escriure. Li interessen estos subjectes menyspreables, horribles, cutres, pobres diables. Intenta no justificar-los, però tampoc jutjar-los. Sempre ha confiat en les possibilitats de la ficció, ja que la imaginació permet explorar llocs als quals no s'arribaria d'una altra manera.
El que fa és intentar posar-se en la pell d'un individu que comparteix amb ell alguns trets, com qualsevol persona té clarobscurs i aspectes dels quals li avergonyiria parlar en públic, però que posseeix una identitat diferent. Arriba un moment en què entra en un estat d'immersió total, deixa d'estar pendent de la seua pròpia consciència per a explorar la d'un ésser fictici. Este procés, encara que complicat, resulta estimulant per a l'autor.
Una mirada a la trajectòria vital i les obres anteriors de l'autor
Molts dels protagonistes de Kike Parra han arribat a una edat en què fan balanç de la seua vida i descobreixen que potser no ha sigut com la van imaginar. L'autor s'interessa per explorar este punt d'inflexió vital, on la reflexió sobre el camí recorregut esdevé central.
Abans de 'La vida fora de casa', Kike Parra Veïnat ja havia publicat diversos llibres de relats, com 'Ninguna dona ha pisado la luna' i 'Me pillas en mal momento', ambdós amb l'editorial RELEE. També és autor de la novel·la col·lectiva 'Mark Zuckerberg: una biografía no autorizada' (Contrabando) i dels llibres de microrelats 'Ningún millón de ángeles cantando' (Ejemplar Único) i 'Sempre pasan cosas' (Editorial Enkuadres).
A més de la seua faceta com a escriptor, Kike Parra és professor de creació literària i és el fundador i codirector, juntament amb Bárbara Blasco, de l'Escola Selecta d'Escriptura. Esta trajectòria professional i docent complementa la seua profunda exploració de la condició humana a través de la ficció.