La Diputació destina més de 300.000 € al Fossar d'Alzira per 211 víctimes

La Diputació de València, mitjançant la seua delegació de Memòria Democràtica, ha destinat més de 300.000 euros entre els anys 2023 i 2026 per a l'exhumació i identificació dels cossos de 211 persones represaliades pel franquisme al cementeri d'Alzira, impulsant així els principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes i les seues famílies.

Una inversió clau per a la memòria democràtica a Alzira

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha coordinat l'assignació d'estos fons, que han sigut fonamentals per a l'avanç del projecte de l'associació Fossar d'Alzira. Segons la informació facilitada, entre l'1 de maig de 1939 i el 29 d'abril de 1940, més de 200 persones van ser represaliades pel franquisme en esta localitat de la Ribera Alta i enterrades en fosses comunes del seu cementeri municipal entre 1939 i 1940.

Natàlia Enguix ha destacat que l'actuació al cementeri d'Alzira és una de les més singulars i ambicioses que ha emprés la Diputació. La complexitat dels treballs es deu al fet que els cossos es van extraure inicialment de les fosses per personal no qualificat i sense garanties tècniques, amb els cadàvers col·locats en sacs que es van depositar en un memorial. A més, s'estima que els restes podrien pertànyer a 211 persones, la qual cosa subratlla l'abast d'esta iniciativa per la seua envergadura.

Fases del projecte i suport econòmic

La delegació provincial de Memòria va signar un primer conveni amb l'associació Fossar d'Alzira l'any 2023, amb una dotació econòmica de 109.000 euros. Esta primera ajuda es va destinar a cobrir la fase d'extracció dels restes sepultats en el memorial i la posterior reconstrucció dels cossos, que es trobaven mesclats dins dels sacs i afectats per filtracions d'aigua. La complexitat d'estos treballs va ser tal que l'associació va haver de renunciar a una ajuda de la Conselleria per a l'abordatge de la identificació genètica, que es va haver de posposar a causa de les dificultats.

Una vegada finalitzats els treballs d'individualització dels més de 200 cossos trobats, la delegació dirigida per Natàlia Enguix va concedir una nova subvenció al Fossar d'Alzira el setembre de 2025. Esta ajuda, de 185.000 euros, s'ha destinat específicament a la identificació dels restes i s'ha distribuït en dos anualitats. Actualment, la corporació ha aprovat la justificació dels 129.000 euros invertits el passat any en el procés genètic per a identificar les víctimes i ha ordenat el pagament dels 56.000 euros assignats als comptes de 2026 per a completar el finançament.

A més, la Diputació va destinar altres 30.000 euros entre 2024 i 2025 a la reconstrucció del primer panteó d'Espanya dedicat als represaliats pel franquisme. La inversió total de més de 300.000 euros en el cementeri municipal d'Alzira reflectix la implicació d'esta institució amb la memòria i els col·lectius memorialistes, segons ha defensat Natàlia Enguix en les seues declaracions.

L'impacte de la identificació per a les famílies

Natàlia Enguix espera que la identificació de les víctimes puga posar fi a processos de cerca que porten oberts més de 80 anys, permetent reconstruir les històries familiars interrompudes per la dictadura. Actualment, s'han remés més de 200 mostres de restes esquelètics al laboratori d'Antropologia forense, juntament amb mostres de familiars que puguen servir com a referència per als cotejos de parentiu per a la identificació.

En el cas del cementeri d'Alzira, més de la meitat dels represaliats provenen de la mateixa capital de la Ribera Alta i de municipis pròxims com Carcaixent i Guadassuar. S'estima que una trentena de famílies busquen identificar el seu avantpassat. A més, s'han trobat restes de nou veïns de Simat, un de Dénia i un de Cheste, així com altres nou d'origen desconegut segons la informació.

Encara que la repressió franquista es va centralitzar en ciutats com Alacant, Castelló i Paterna com a focus principal a València, caps de comarca com Alzira, Sueca, Lliria i Gandia, que disposaven de presons pròpies, també van registrar un nombre considerable d'afusellaments amb un caràcter exemplaritzant. En este context s'emmarca el cas del Fossar d'Alzira, amb víctimes fonamentalment de la Ribera Alta i la Ribera Baixa i altres localitats.