Joan Baldoví, síndic de Compromís, presenta a València, a l'Assemblea de Més‑Compromís a Albal, el 19/09/2026, un model integral d'emergències que preveu un cos únic de bombers, la gestió pública del 112 i el MeteoVAL.
- El model proposat recupera la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) per respondre ràpidament a crisis climàtiques.
- Inclou la creació d'un cos únic de bombers de la Comunitat Valenciana, garantint drets laborals i coordinació.
- Preveu un servei públic de gestió del 112 i un nou Servei Valenciano de Meteorologia per millorar l'alerta i la prevenció.
Quines són les mesures clau del nou model d'emergències proposat per Joan Baldoví?
Segons el comunicat del partit, el nou model d'emergències contempla la recuperació de la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), una entitat que hauria de poder actuar amb rapidesa davant d'esdeveniments climàtics extrems. A més, es proposa la integració de tots els serveis de bombers en un únic cos, amb la intenció de millorar la coordinació i assegurar els drets laborals del personal.
Una altra peça fonamental és la gestió pública del telèfon d'emergència 112, que el síndic descriu com una eina que pot marcar la diferència entre la vida i la mort. El model també inclou la creació del Servei Valenciano de Meteorologia (MeteoVAL), encarregat d'oferir pronòstics més precisos i alertes anticipades per a la població.
Com afectarà la gestió pública del 112 i el MeteoVAL als municipis com València?
El projecte destaca que el 112 no és només un call centre, sinó una infraestructura crítica per a la seguretat ciutadana. La gestió directa i pública del servei permetria una resposta més àgil i coordinada entre els ajuntaments i les forces de seguretat. Això és especialment rellevant per a municipis amb territoris extensos i zones forestals, com València, on la prevenció d'incendis i la resposta ràpida són essencials.
El Servei Valenciano de Meteorologia (MeteoVAL) pretén dotar els ajuntaments d'informació meteorològica detallada, facilitant l'activació de sistemes d'alerta temprana i la planificació d'actuacions preventives. Això ajudaria a millorar la seguretat en zones vulnerables a inundacions, vents forts o sequeres.
Quins recursos addicionals es preveuen per a la prevenció d'incendis i la gestió de rierols?
La moció aprovada per unanimitat també contempla un pla plurianual per a la conservació, manteniment i restauració de rius, barrancs i llits fluvials. A més, es demana un fons valencià estable de suport a la prevenció d'incendis, amb mesures com la millora dels camins i accessos d'emergència, l'implantació de sistemes d'alerta temprana i l'impuls de brigades de silvopastura.
Aquestes accions busquen reforçar la capacitat dels municipis per a actuar davant d'emergències forestals, reduint el risc d'incendis i facilitant l'accés dels equips de rescurs a les zones més difícils.
Quin paper tenen els ajuntaments en el nou model d'emergències?
Segons Amparo Piquer, secretaria general de Més‑Compromís, els ajuntaments són la primera línia de resposta i el motor de transformació social. La proposta subratlla la necessitat de compartir experiències entre municipis, detectar problemes i posar en comú les eines necessàries per a estar millor preparats.
Aquesta visió posa el municipi com a centre de la gestió pública, reforçant la idea que una resposta coordinada i ben equipada pot salvar vides i millorar la qualitat de vida de la ciutadania.