Jaime Ferrer, de 53 anys, manté obert el seu kiosco al cruïlla d'El Saler entre el col·legi i Ca Pepe, des de fa 40 anys, venent cafè, refrescs i revistes a la vora de l'escola.
- Jaime Ferrer porta 40 anys al seu kiosco d'El Saler, el mateix que la seva mare, María, regentava.
- Actualment la facturació del kiosco és aproximadament un vint per cent de la que tenia la seva mare.
- En una setmana de setembre ven més cafès i coca‑cola que durant tot l’estiu.
Quina evolució ha tingut el negoci del kiosco en les darreres dècades?
El negoci, que fa quatre dècades que funciona al kiosco d'El Saler, ha passat de ser un punt de venda intensiu de premsa a un espai on predominen les begudes i les joguines per a nens. La mare de Jaime, María, venia uns 100 % més que ell actualment, i la facturació ha caigut a un vint per cent d’aquell nivell.
Durant l’estiu, la clientela és escassa; només uns pocs ciclistes i passejadors es detenen a comprar. En canvi, al setembre, quan el col·legi i l’institut tornen a obrir, el flux de compradors augmenta notablement, i en una sola setmana es venen més cafès i refrescs que durant tot l’estiu.
Com afecta la proximitat del col·legi al tràfic diari del kiosco?
El col·legi que es troba just davant del El Saler determina l’horari i la demanda del negoci. Jaime obre a les sis del matí, just després de recollir la premsa per repartir, i tanca a les dues de la tarda, coincidint amb el final de les classes. Els estudiants són la principal font de vendes de cafè i refrescs, i el seu retorn a l’estiu és mínim, fet que explica la diferència de vendes entre les estacions.
En els dies de sol, el propietari utilitza un petit ventilador per refrescar l’estança, mentre que en l’hivern una petita estufa manté la temperatura agradable, ja que a El Saler rarament fa fred intens.
Quins canvis ha observat Jaime en la demanda de premsa i revistes?
Segons el relat de Jaime, la premsa i les revistes han perdut força. Antigament, un diumenge podia vendre fins a mil exemplars de “Las Provincias”, però ara els diaris arriben a les dotze i quinze del matí i la majoria de clients només compra una revista o una col·lecció de joguines com els miniatures Hot Wheels. La venda de periòdics ha caigut tant que la facturació de la premsa representa només una petita part del negoci.
El propietari ha instal·lat un mirall a la porta per evitar que els clients robin els regals que venen les revistes, una mesura que indica la reducció de la demanda i la necessitat de protegir els productes de menor valor.
Quina rutina diària segueix el propietari del kiosco?
Jaime es desperta entre les quatre i quatre i mig del matí, recull la premsa i la reparteix en bicicleta a les torres d’apartaments de Gavines. A les sis o sis i mig obre el kiosco i, a les deu i mitja, el col·legi fa una pausa per al dinar, moment en què els estudiants passen a comprar cafè amb llet. A les dues, el propietari es retira a casa per dinar i, més tard, recull els seus fills del col·legi, aprofitant per estar amb ells al negoci.
Malgrat la reducció de beneficis, Jaime es declara satisfet per la qualitat de vida que li ofereix la proximitat del col·legi i el suport de la seva dona, que treballa fora i li permet dedicar més temps a la família i al negoci.
Quins són els reptes futurs per al kiosco d'El Saler?
El propietari reconeix que els kioscos d’acera són ara considerats mobiliari urbà i que la premsa tradicional està en declivi. No obstant això, manté la seva activitat per la relació amb la comunitat i per la possibilitat d’augmentar les vendes d’articles de conveniència durant els períodes escolars. La seva esperança és seguir adaptant-se a les necessitats dels clients locals i dels estudiants que passen per la zona.