El govern d'Espanya ha aprovat hui el Decret-ley 29/2026 que prohibix a fons buitre comprar habitatges o carteres hipotecàries per sota del 70 % del seu valor de tasació fins al 31‑de‑desembre‑2030, establix una moratoria de quatre anys per suspendre els desahucis a famílies vulnerables i limita els contractes temporals a dotze mesos, tot a partir de la seua publicació al decret de vivenda.

Les 3 claus
  • El Decret-ley 29/2026 prohibix a fons buitre comprar habitatges o carteres hipotecàries per sota del 70 % del seu valor de tasació fins al 31‑de‑desembre‑2030.
  • S'establix una moratoria de quatre anys per suspendre els desahucis a famílies vulnerables, amb cobertura de despeses per part de l'Administració.
  • Els contractes dlogar temporal es limiten a dotze mesos i la renovació automàtica dels lloguers queda posada en espera fins al 15‑de‑novembre‑2026.

Quines són les mesures clau del Decret-ley 29/2026 per al mercat de vivenda?

El text definix com a "especulatius" a totes les entitats que adquirisquen immobles o carteres de préstecs hipotecaris impagats a un preu clarament inferior al valor de mercat, amb un límit màxim del 70 % de la tasació oficial. Estes entitats, inclosos els anomenats fons buitre, no podran comprar cap habitatge fins al 31‑de‑desembre‑2030, segons el decret de vivenda. L'excepció permet adquirir habitatges amb un descompte superior al 30 % sempre que es destinen a lloguer assequible o a col·lectius vulnerables, com persones amb necessitats sociosanitàries o víctimes de violència de gènere.

A més, el decret amplia la definició incloent les "persones jurídiques gran tenedor" que possixen deu o més habitatges, amb algunes excepcions per a petites propietats. Estes mesures busquen frenar la compra massiva d'habitatges per part d'inversors que podrien elevar els preus del mercat, tal com indica la ministra de Vivenda i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, que assegura que l'entrada en vigor no tindrà ctes negatius sobre l'oferta d'habitatge.

Com afecta la moratoria d'eviccions a les famílies vulnerables?

El decret establix una moratoria de quatre anys, fins al 31‑de‑desembre‑2030, per a la suspensió dels desahucis a famílies en situació de vulnerabilitat. Si el propietari és una entitat considerada especulativa, el jutge dictarà un auto que suspèn el llançament sense obligar al propietari a ser compensat. En canvi, si el propietari és un petit propietari, el jutge ha de sol·licitar a les administracions públiques, principalment les comunitats autònomes, una alternativa habitacional per a l'inquilí. Si no es respon en dos mesos o no es disposa de recursos, el procés d'evicció queda paralitzat durant un any, amb un màxim de tres anys, i l'Administració assumix les despeses de les rendes impagades, subministraments, costes judicials i interessos de demora.

Existix una excepció: quan el propietari també és vulnerable i disposa d'entre una i dues vivendes, el procediment d'evicció pot continuar fins a la seua finalització. Esta diferenciació pretén protegir els llogaters més exposats sense penalitzar completament els petits propietaris que depenen del lloguer com a font d'ingressos.

Quines limitacions s'imposen als contractes temporals dlogar?

El Decret-ley 29/2026 restringix les condicions dels contractes temporals, establint que la durada màxima no pot superar els dotze mesos. Qualsevol contracte que excedisca este termini quedaria automàticament nul, evitant la proliferació de lloguers curts que poden desestabilitzar el mercat. A més, la mesura més controvertida del segon decret —la renovació automàtica dels lloguers— s'ha posat en espera fins al 15‑de‑novembre‑2026, després del termini legal de trenta dies que la Diputació Permanent ha de considerar per a la seua aprovació o derogació.

Este límit busca equilibrar la flexibilitat per a propietaris i inquilins amb la necessitat d'oferta estable d'habitatge assequible, especialment en ciutats com València, on la pressió del mercat ha augmentat notablement en els darrers anys.

Quin és el marc polític i legal que envolta l'aprovació del decret?

El Consell de Ministres va aprovar el primer decret el dimarts posterior a la dissolució de les Corts per convocar les eleccions generals del 29 de novembre. La publicació al BOE va tenir lloc el dia anterior, i la seua entrada en vigor es va produir immediatament, encara que la convalidació definitiva depèn de la Diputació Permanent del Parlament, prevista per al 16 d'octubre. Juristes avisen que esta via podria donar peu a un recurs d'inconstitucionalitat, però el Partit Nacionalista Basc (PNV) ja ha anunciat que votarà a favor del primer decret.

La ministra Isabel Rodríguez ha negat que l'entrada en vigor immediata tingui ctes negatius sobre l'oferta d'habitatge, argumentant que les dades dels portals immobiliaris mostren una tendència contrària. No obstant això, el sector empresarial, jurídic i els experts immobiliaris han expressat crítiques per la inseguretat jurídica que encara persistix en alguns conceptes del text.

Quins són els pròxims passos i l'impacte esperat?

Després de la convalidació o possible derogació per part de la Diputació Permanent el 16 d'octubre, el primer decret mantindrà la seua vigència indefinida, modificant el marc de la vivenda a Espanya. El segon decret, que inclou la renovació automàtica dels lloguers, entrarà en vigor el 15 de novembre, sempre que la Diputació no el derrogi. Les mesures adoptades pretén augmentar l'oferta d'habitatge assequible, reduir la pressió especulativa i protegir les famílies vulnerables, amb un impacte directe en ciutats com València i altres àrees urbanes.