María Galiana, l’actriu de 91 anys, ha declarat a que la felicitat no existe i ha criticat els 22 anys dedicats al paper d’abuelita a la sèrie Cuéntame cómo pasó. La seua visió del temps i de la vida es mostra sobria però profunda.

Les 3 claus
  • María Galiana, 91 anys, afirma que la felicitat no existe.
  • Ha interpretat la paper d’abuelita durant 22 anys a Cuéntame.
  • Va guanyar el Goya per Solas el 1999.

Per què María Galiana considera que la felicitat no existe?

En una entrevista per l’Agència, la actriu ha explicat que la felicitat no és un estat permanent, sinó que la veritable satisfacció prové del deure ben fet i de viure amb serenitat. "La felicitat no existe. Existe la satisfacción del deber bien hecho y, en todo caso, estar serena y en paz", ha dit, subratllant la importància de gaudir del temps que queda.

Quants anys ha interpretat el paper d’abuelita a Cuéntame?

Des de fa 22 anys, Galiana ha encarnat la figura d’abuelita a la popular sèrie, un rol que ha definit gran part de la seua carrera televisiva. Malgrat la durada, ella afirma que este període no li ha aportat la satisfacció esperada, descrivint-lo com un paper que ha “desperdició” la seua trajectòria.

Quina reconeixença ha rebut la seua carrera?

Al llarg de la seua extensa trajectòria, Galiana va rebre el premi Goya per la pel·lícula Solas el 1999, consolidant la seua reputació com a una de les actrius més apreciades del país. No obstant això, en les seues pròpies paraules, considera que el temps dedicat a la televisió ha estat una part “desperdicia” de la seua carrera artística.

Com afronta el pas del temps i la mort?

Malgrat els “achaques” i la visió de molts amics morir, Galiana assegura que no ha renunciat a viure. "Me molesta muchísimo morirme, me molesta una barbaridad. Es horroroso", ha confessat a, mostrant una actitud de resistència davant la inevitabilitat del final.

Quina és la seua filosofia sobre l’autoconeixement?

Segons la mateixa actriu, no centrar-se excessivament en un mateix és clau per evitar desil·lusions. "No pensar en uno mismo es molt importante perquè no te desilusiona", reflexiona, suggerint que mirar més enllà de les pròpies preocupacions ajuda a mantenir una perspectiva equilibrada.