Milers de persones, liderades pel Sindicat d'Inquilines, van recórrer la Madrid Puerta del Sol fins al pis 46 de la carrer Alcalde Sainz de Baranda el 8 d'octubre a les vuit i mig de la tarda, per homenatjar Maricarmen Abascal en silenci.
- La marxa va començar passades les vuit de la tarda del 8 d'octubre amb milers de participants.
- Els manifestants van portar una corona de flors i ciris, i van mantenir un minut d'aplaudiments com a homenatge.
- El recorregut va acabar al pis 46 de la carrer Alcalde Sainz de Baranda, on Maricarmen Abascal havia estat desahuciada el 23 de setembre.
Quina és la rellevància de la marxa fúnebre per al moviment de la vivienda a vivienda?
La manifestació es va presentar com una marxa fúnebre a Madrid que combinava una processó popular amb una reivindicació de drets habitacionals. La part inicial, al capdavant del Sindicat d'Inquilines, es va caracteritzar per l'absència de banderes i per la presència de ciris, una imatge que contrastava amb les consignes tradicionals de les mobilitzacions per la vivenda.
Al llarg del recorregut, alguns manifestants van cridar slogans com "No són morts, són assassinats" i "Que viva la lluita de la classe obrera", mentre que altres van manifestar crítiques directes a figures polítiques, amb crits com "Ayuso, Almeida, aneu a la merda". Estes dues veus van coexistir, mostrant la diversitat d'exigències dins del moviment.
Com es va desenvolupar el recorregut des de la Puerta del Sol fins a Sainz de Baranda?
Des de l'acampada de la Puerta del Sol, la cabecera del corteig es va agrupar al voltant d'una corona de flors. Un aplaudiment d'un minut va servir de pistoletazo d'eixida. A continuació, el grup avançà en un silenci poc comú, amb alguns participants portant grans ciris que recordaven cerimònies religioses. Quan van arribar a la carrer Menéndez Pelayo, veïns locals es van unir al homenatge, encenent les llums dels seus telèfons com a ciris improvisats.
En arribar a la carrer Alcalde Sainz de Baranda, els representants del sindicat van demanar als manifestants que seguïssin en silenci, fins i tot xerrant amb aquells que caminaven darrere. L'ambient es va tornar encara més solemne quan, a la cantonada amb Sainz de Baranda, milers d'assistents van encendre les torxes dels seus mòbils, creant una escena de llums que recordava un cel estrellat.
Quines són les reaccions del Sindicat d'Inquilines durant la marxa?
Valeria Racu, portaveïna del Sindicat d'Inquilines de Madrid, va declarar hores abans de la marxa: "Lo primer que sentim tots va ser una tristesa infinita, una ràbia infinita perquè no se'ns pot oblidar que esta mort sí es podia haver evitat". Afegix: "Molts diran que Mari Carmen era gran i que havia de morir, però no havia de morir així". La seua intervenció va subratllar la percepció que la mort de la dona, hospitalitzada des del desahucio del 23 de setembre, era una conseqüència directa del model de vivenda actual.
Després de la marxa, el moviment de la vivenda va anunciar una minut de silenci el divendres 9 d'octubre a les dotze del migdia en centres de treball i estudis d'arreu d'Espanya, i va preparar una vaga general per al 11 de novembre, continuant la pressió social que ja havia conduït el president del Govern, Pedro Sánchez, a avançar les eleccions generals al 29 de novembre.