El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha desestimat el recurs contenciós-administratiu presentat per Acció Ecologista-Agró i l'Associació per la Defensa del Valle de Montesa (ASVONA) contra la Línia d'Alta Tensió (LAT) Almansa-Montesa, de 420 kilovolts. Esta decisió judicial, que afecta directament els interessos de veïns de Montesa, Moixent, Vallada i la Font de la Figuera, ha portat les entitats ecologistes a anunciar que recorreran la resolució davant el Tribunal Suprem.
- El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs contra la Línia d'Alta Tensió Almansa-Montesa, de 420 kilovolts.
- Acció Ecologista-Agró i ASVONA, en representació de veïns de diversos municipis, recorreran la sentència al Tribunal Suprem.
- Malgrat l'arxivament de l'expedient per desistiment del promotor, l'autorització administrativa prèvia no ha sigut anul·lada, permetent una possible reactivació futura del projecte.
El TSJ desestima els arguments ecologistes a la Costera
La decisió del TSJ de València desestima el recurs contenciós-administratiu que Acció Ecologista-Agró i ASVONA havien interposat contra la Línia d'Alta Tensió Almansa-Montesa. Les entitats ecologistes, que han actuat en representació de residents de les localitats de Montesa, Moixent, Vallada i la Font de la Figuera, consideren que la sentència no respon de manera suficient als arguments plantejats en la seua demanda. Segons les associacions, el tribunal no ha entrat a valorar algunes de les principals al·legacions formulades durant el procediment judicial [desestimat el recurs].
La resolució judicial ha generat preocupació entre els col·lectius, que veuen com les seues reivindicacions sobre l'impacte d'esta infraestructura de 420 kilovolts no han sigut ateses en la mesura que esperaven. La línia en qüestió ha sigut objecte de controvèrsia des del seu plantejament, amb els ecologistes defensant la necessitat d'una avaluació més exhaustiva dels seus efectes sobre el territori i la població.
Les principals al·legacions no valorades pel tribunal
Entre les al·legacions que les associacions consideren que el TSJ no ha valorat adequadament, destaquen diverses qüestions fonamentals. En primer lloc, s'assenyala una suposada vulneració dels drets de participació pública en matèria ambiental. Els col·lectius defensen que la ciutadania i les associacions han de tindre un paper més actiu i determinant en la presa de decisions sobre projectes que afecten el medi ambient.
A més, les entitats han criticat la falta d'un estudi de diverses alternatives per al traçat de la infraestructura. Argumenten que no es va realitzar una anàlisi suficient de possibles rutes alternatives que pogueren minimitzar l'impacte ambiental i territorial. Un altre punt clau és l'absència d'un anàlisi adequat dels efectes acumulatius i sinèrgics del projecte sobre el territori, és a dir, com la línia podria interactuar amb altres infraestructures o factors ja existents, multiplicant els seus impactes negatius.
La qualificació de la línia de 420 kilovolts, un punt de discòrdia
Un dels arguments centrals de les associacions ecologistes era la qualificació de la línia projectada, de 420 kilovolts [420 kilovolts]. Segons el seu parer, esta infraestructura hauria de ser considerada una línia de transport elèctric i no simplement d'evacuació. Esta distinció és crucial, ja que posa en dubte la possibilitat que una empresa privada puga promoure una infraestructura d'esta envergadura, que consideren que hauria de correspondre a la xarxa de transport general.
Les associacions expliquen que la sentència del TSJ manté la qualificació recollida en la Declaració d'Impacte Ambiental sense entrar a analitzar este extrem. Esta falta d'anàlisi sobre la naturalesa real de la línia és un dels punts que més retrets ha generat per part dels col·lectius, que veuen en esta qüestió un element d'interès jurídic que mereix ser revisat per una instància superior.
Impacte territorial i declivi demogràfic, un argument desestimat
Les entitats ecologistes també han reprotxat que el TSJ descarte els seus arguments sobre l'impacte territorial del projecte i la seua possible contribució al declivi demogràfic dels municipis afectats. Aquesta qüestió, a judici de les associacions, hauria d'haver sigut valorada d'acord amb la legislació estatal sobre canvi climàtic, que busca mitigar els efectes negatius sobre el territori i la població.
La preocupació per la despoblació i l'alteració del paisatge rural en zones com la comarca de la Costera és un tema recurrent en el debat públic. Els ecologistes sostenen que projectes d'esta magnitud poden accelerar estos processos si no es realitza una avaluació integral que tinga en compte tots els seus efectes socials i econòmics, a més dels purament ambientals.
El recurs al Tribunal Suprem per qüestions d'interès jurídic
Malgrat les limitacions que presenta el recurs de cassació, Acció Ecologista-Agró i ASVONA han confirmat la seua intenció d'acudir al Tribunal Suprem. L'objectiu és intentar que esta instància judicial es pronuncie sobre dues qüestions que consideren d'interès jurídic particularment rellevant [recorreran al Suprem].
La primera qüestió fa referència a la participació d'associacions i ciutadans en este tipus de procediments. Els col·lectius busquen establir un precedent que garantisca una major implicació de la societat civil en les decisions que afecten el medi ambient i el territori. La segona qüestió d'interès jurídic se centra en la possibilitat que una empresa privada impulse una línia d'alta tensió que, segons sostenen, hauria de correspondre a la xarxa de transport elèctric, una funció que tradicionalment s'associa a entitats públiques o regulades de manera més estricta.
Futur incert: expedient arxivat, però autorització vigent
En un gir inesperat, les entitats ecologistes han assenyalat que el Ministeri per a la Transició Ecològica els ha comunicat l'arxivament de l'expedient relatiu a la Línia d'Alta Tensió Almansa-Montesa. Este arxivament es produeix arran del desistiment del promotor del projecte [arxivament de l'expedient].
No obstant això, Acció Ecologista-Agró i ASVONA adverteixen que l'autorització administrativa prèvia no hauria sigut anul·lada [autorització no anul·lada]. Esta circumstància genera una preocupació considerable, ja que consideren que el projecte podria reactivar-se en el futur mitjançant un eventual traspàs a un altre promotor. Esta possibilitat manté la incertesa sobre el futur de la línia i l'impacte que podria tindre en les comarques afectades, malgrat els esforços legals i de mobilització ciutadana que s'han dut a terme fins al moment.