Dos estudiants de Batxillerat de València, Dídac Martínez Fraga i Elisa Asensi Gracia, representen Espanya en la Olimpiada Internacional Lingüística que se celebra a Bucarest, Romania, on competeixen 44 països per la destresa en llengües desconegudes, marcant el retorn del país després d'una dècada d'absència.

Les 3 claus
  • Dos estudiants de València, Dídac Martínez Fraga i Elisa Asensi Gracia, integren l'equip espanyol en la Olimpiada Internacional Lingüística a Bucarest.
  • Espanya torna a participar en esta competició internacional, que reuneix 44 països, després d'una absència de deu anys.
  • La Universitat de València ha organitzat la fase local des de 2022 i la I Olimpiada Lingüística Espanyola (OLE) en el curs 2025-2026.

El retorn d'Espanya a la competició lingüística internacional

L'equip espanyol, format per quatre estudiants de Batxillerat, inclou Dídac Martínez Fraga, del col·legi Nuestra Señora de Loreto FESD de València, i Elisa Asensi Gracia, del col·legi Santo Tomás de Villanueva, també de València. Els acompanyen Ángela Tejero Alcalde i Sara Juste García, ambdues de Saragossa. Este grup representa Espanya en la Olimpiada Internacional Lingüística, un esdeveniment que reuneix participants de 44 països a Bucarest, Romania, per a posar a prova la seua habilitat per a comprendre llengües desconegudes mitjançant la deducció lògica.

La participació d'Espanya en esta cita internacional és significativa, ja que suposa el seu retorn després de deu anys d'absència. Divina Seguros, patrocinador del projecte, ha destacat la importància d'esta iniciativa per a celebrar el talent i la curiositat intel·lectual dels joves.

La preparació dels estudiants valencians per a la Olimpiada

Els quatre estudiants que conformen l'equip espanyol van aconseguir la seua plaça després d'obtenir les millors qualificacions en les fases local i nacional. Per a classificar-se, van haver de resoldre problemes lingüístics complexos relacionats amb llengües naturals o artificials de qualsevol part del món. Estos exercicis abordaven aspectes fònics, morfosintàctics, semàntics, gràfics, textuals, d'ús i sociolingüístics, exigint una gran capacitat d'anàlisi i deducció.

María Rosa Álvarez Sellers, degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, acompanya l'equip i ha expressat el seu orgull per esta representació. Segons Álvarez Sellers, esta experiència va més enllà de la competició, ja que celebra el talent, la curiositat intel·lectual i la capacitat d'anàlisi de joves que han trobat en la lingüística una manera apassionant de comprendre el llenguatge i la diversitat cultural i humana.

El paper de la Universitat de València en la promoció lingüística

La Universitat de València ha sigut pionera en l'organització de la fase local de la Olimpiada Lingüística, que se celebra en esta institució des de l'any 2022 amb estudiants de primer i segon de Batxillerat. La Universitat de Saragossa es va unir a esta iniciativa en el curs acadèmic 2024-2025.

A més, en el curs 2025-2026, la Universitat de València, amb la col·laboració de Salvador Pons Bordería, catedràtic de Llengua Espanyola, i Violeta Martínez-Paricio, professora titular de Lingüística General, juntament amb Stanislav Gurevich, membre del comitè internacional de la Olimpiada Lingüística Internacional, va organitzar la I Olimpiada Lingüística Espanyola (OLE). Esta primera edició es va celebrar el passat mes d'abril en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV, amb la participació d'estudiants valencians i aragonesos.

Els reptes lingüístics que afronten els participants

Salvador Pons ha expressat la seua satisfacció per l'interés que esta iniciativa ha despertat entre els joves per la lingüística. Ha assenyalat que, tot i que els estudiants de Batxillerat tenen coneixements sobre la llengua espanyola o les llengües cooficials, sovint desconeixen la diversitat lingüística mundial. En este sentit, la Olimpiada Lingüística oferix una oportunitat única per a ampliar horitzons, expandir ments i jugar amb el llenguatge.

Per la seua part, Violeta Martínez-Paricio ha subratllat l'excel·lent nivell dels representants espanyols. Els quatre estudiants van oferir respostes brillants per a solucionar problemes lingüístics altament complexos i variats. Entre els reptes, van haver de traduir enunciats en afrikaans, deduir com es creen els números en nuu-chah-nulth (una llengua indígena del Canadà), o interpretar sistemes d'escriptura històrics com el mongol Phags-pa. Cada exercici va ser una invitació a explorar llengües, cultures i formes de pensament que molts estudiants probablement no haurien conegut d'una altra manera, demostrant que les humanitats i les ciències del llenguatge oferixen eines fonamentals per als reptes d'una societat en constant transformació.