La directora valenciana Carmen Torner estrena el seu documental 'Valkyries' el pròxim 4 de setembre als cinemes espanyols, després de seguir durant quatre anys les trajectòries de les lluitadores Mariona Om i Emily Mota en l'MMA femení, des dels seus inicis amateurs fins al salt professional.
- El documental 'Valkyries', dirigit per la valenciana Carmen Torner, s'estrena als cinemes espanyols el 4 de setembre.
- La pel·lícula retrata la complexa realitat de l'MMA femení a Espanya a través de les històries de Mariona Om i Emily Mota, seguides durant quatre anys.
- El projecte va començar en 2020, coincidint amb el primer esdeveniment femení d'arts marcials mixtes celebrat a Europa amb el mateix nom.
El seguiment de quatre anys a Mariona Om i Emily Mota
El projecte de 'Valkyries' va nàixer en 2020, amb la intenció inicial de la directora valenciana Carmen Torner de documentar el panorama de l'MMA femení a Espanya. Aquest any es va celebrar el primer esdeveniment femení d'arts marcials mixtes a Europa, anomenat precisament Valkyries. Amb el temps, el projecte va evolucionar i es va centrar en les històries personals de dues lluitadores: Mariona Om i Emily Mota.
Durant quatre anys, Torner va acompanyar a aquestes esportistes tant dins com fora de la gàbia, capturant els seus èxits, les seues derrotes i l'impacte psicològic que aquestes experiències tenen en elles. La directora va connectar particularment amb Mariona i Emily per les seues visions de la lluita i les seues històries personals, que considerava molt cinematogràfiques i distintes.
Mariona Om prové d'una família d'artistes, mentre que Emily Mota, originària del Brasil, aporta a la seua experiència el desarrelament i una tragèdia familiar. La càmera de Torner va seguir les seues evolucions individuals, que servixen de mirall per a la disciplina a nivell estatal, destacant la complexitat de les seues carreres en un context d'escassetat de combats femenins.
La immersió de la directora en el món de l'MMA
Per a comprendre millor el món que estava documentant, Carmen Torner es va introduir ella mateixa en l'univers de les arts marcials mixtes, començant a practicar jiu-jitsu i boxa. Aquesta immersió personal li va permetre aprofundir en l'aspecte emocional i en el que els esports de contacte aporten a les dones, com ara la capacitat de concentració i el creixement de la seguretat personal.
Segons la directora, la pràctica d'aquests esports és una forma de meditació i de connectar amb el cos d'una manera poc sexualitzada. També permet veure el cos i compartir-lo amb els companys d'una altra forma. Aquesta experiència personal va ser crucial per a saber on col·locar la càmera i per a capturar aspectes que sovint queden fora dels documentals sobre esports de contacte, com el backstage, els entrenaments, el cansament i les sensacions reals de l'esport.
Torner va triar com a protagonistes dones de la seua mateixa generació, la qual cosa va facilitar una immersió respectuosa i curiosa en les seues vides, les seues famílies i els seus gimnasos. Aquesta proximitat va ser fonamental per a traslladar una veritat en el pla que reflectira les sensacions que ella mateixa experimentava en entrenar.
Més enllà del colp: l'estètica de 'Valkyries'
En l'aspecte formal, la directora ha volgut allunyar-se de les imatges recurrents i sovint estereotipades de l'MMA, que solen ser «molt èpiques i súper masculines, súper blaves». Encara que reconeix la influència dels relats de superació propis del gènere, Torner ha buscat introduir una capa addicional en el documental.
El seu interès principal no era tant el colp en si, sinó les mirades i les expressions de les lluitadores dins de la gàbia. Aquestes expressions, segons Torner, no són de ràbia, sinó de concentració, d'escoltar els seus entrenadors i de practicar un esport. El documental busca parar el temps per a mostrar el que realment significa estar en un gimnàs: la suor, la concentració, la música dels entrenaments o les esperes abans dels combats.
Filmar els combats va ser un dels reptes més grans del rodatge, ja que l'acció succeeix una única vegada i no és una ficció. L'equip va utilitzar òptiques que permetien acostar-se a les lluitadores per a registrar les seues expressions, a més de preses llargues i diverses càmeres. El coneixement de les tècniques i moviments entrenats per les esportistes va ajudar a anticipar el que podia ocórrer dins de la gàbia, permetent capturar la complexitat i la veritat d'aquest esport.