Les noves generacions de venedors del Mercat Central de València expressen hui la seua incertesa davant la creixent transformació del recinte en un espai dominat pel turisme, que desplaça la clientela local i posa en risc la continuïtat del comerç tradicional.
- La transformació del Mercat Central de València ha passat de ser un punt de compra local a un "monument turístic", segons venedors com Violeta, de 23 anys.
- Els comerciants, alguns amb 42 anys d'experiència, perceben una pèrdua de la demanda de productes per a elaborar i una disminució del sentiment de comunitat.
- Malgrat les actuacions de rehabilitació anunciades per l'Ajuntament de València el passat mes d'abril, els venedors consideren que la problemàtica principal és la desaparició del comerç de proximitat.
La transformació del Mercat Central: de punt local a atracció turística
Els venedors més joves del Mercat Central de València han sigut testimonis d'una transformació profunda en les darreres dècades. Este emblemàtic espai comercial, que abans era el punt de trobada per als veïns de la ciutat, ara s'ha convertit en un lloc on predominen els visitants internacionals que passegen per les seues instal·lacions. Davant esta realitat, els comerciants compartixen la seua incertesa i afirmen que "el futur se'l mengen els turistes" [incertesa dels venedors].
Violeta, una jove de 23 anys que ha heretat la passió pel mercat del seu pare i el seu oncle, amb qui col·labora, reflexiona sobre esta evolució. Segons ella, el mercat ha passat a ser "un monument turístic per a traure beneficis" [monument turístic]. El seu pare, David, li relata sovint que la imatge actual difereix completament de la de fa unes dècades, quan encara ressonava el parlar de la gent local. David adverteix que "si arriba a desaparéixer algun dia, es perdria l'essència de la ciutat i de tots els seus barris, l'essència de ser valencià. I, ja no és tan sols la seua pèrdua, és encara pitjor: es tracta que la gent ja no el coneixeria mai" [pèrdua de l'essència].
Violeta també assenyala la creixent presència dels supermercats, als quals cada vegada acudix més gent. Encara que de vegades sorgixen converses espontànies, ja no percep el sentiment de comunitat que existia abans. "Esta sensació és mínima i d'ací a poc, serà zero. A més, la gent que ens visita és molt major i quan eixes persones ja no estiguen, no hi haurà ningú que ho continue", lamenta la jove comerciant [sentiment de comunitat].
La competència dels supermercats i la pèrdua de la clientela local
David, que porta 42 anys treballant al mercat, ha dedicat tota la seua vida al negoci familiar, transmés de generació en generació. Després de passar per nombroses parades en un dels nuclis més antics del comerç local valencià, hui es dedica principalment a la venda d'encisams i altres hortalisses. "Clar que he notat canvis", afirma el comerciant, i afig que "cada vegada la gent compra menys producte per a elaborar i jo el que venc és precisament això" [canvis en la compra].
En el seu dia a dia, David observa com els supermercats han començat a apostar per productes llestos per a consumir, com les ensalades preparades. "Ens han llevat molta demanda, perquè la gent s'ha tornat còmoda", reconeix. Amb el pas dels anys, ha vist com el comerç local ha patit una bretxa notable. Recorda que fa unes dècades, els habitants venien expressament a fer la compra al mercat per a gaudir de productes frescos. En el context actual i davant l'expansió de les grans cadenes, "el xicotet negoci és el primer a morir", perquè l'àmbit comercial es troba més limitat quant als horaris i la gent ha de desplaçar-se fins a ells, explica [competència de supermercats].
El desafiament del relleu generacional: 'Una espècie en perill d'extinció'
En plantejar-se el futur del mercat, David no dubta a respondre que "se'l mengen els turistes". Per a vore el mercat i passejar-hi, "súper, però perquè estiguem ací, com ninots indultats", assevera [futur del mercat]. Prop de l'establiment de David es troba el del seu germà Javier, que també ha desenvolupat tota la seua vida professional al mercat. Davant un món marcat per la globalització, es descriu a si mateix com "una espècie en perill d'extinció" [espècie en perill].
Javier alerta també de la manca de relleu generacional i subratlla que una prova d'això és la decisió dels seus tres fills de continuar per àmbits laborals distints. El venedor comenta que hi ha clientela que continua apostant per la compra tradicional i que li demostra que s'aferra a la qualitat i al sabor dels seus productes. No obstant això, analitza que el volum venut fa 30 anys no té res a veure amb el de hui en dia: "No hi ha tantes famílies nombroses i ja no es cuina a les cases com es feia en el passat" [volum de venda]. Malgrat tot, manté un poc d'esperança, perquè aprecia que aquells clients que busquen qualitat continuen acudint a ells.
Les obres de rehabilitació: una solució insuficient per als venedors
L'Ajuntament de València va anunciar el passat mes d'abril actuacions de rehabilitació i restauració del Mercat Central, orientades a recuperar elements patrimonials i modernistes de l'edifici i a millorar l'interior i la il·luminació [actuacions de rehabilitació]. A pesar de les obres previstes, estos venedors consideren que la principal problemàtica no és l'estètica del recinte, sinó la progressiva desaparició del comerç de proximitat i la seua transformació en un espai cada vegada més atrapat pel turisme.
David confessa que esta situació representa "una xarxa tradicional que s'afona" [xarxa tradicional]. Per als comerciants, la rehabilitació de l'edifici, encara que important per al patrimoni, no aborda el problema fonamental de la pèrdua de la clientela habitual i la dificultat de competir amb els nous hàbits de consum. La sensació general és que, mentre l'edifici es modernitza, l'ànima comercial que l'ha caracteritzat durant dècades s'esvaeix, deixant un futur incert per a les pròximes generacions de venedors.