Ahir, 11 de novembre de 2026, València va ser l'escenari d'una multitudinària manifestació on sindicats, entitats socials de l'habitatge i ciutadans van eixir al carrer per a reclamar salaris dignes, serveis públics de qualitat i solucions a la crisi habitacional, així com a l'encariment del cost de la vida.
- Més de 40.000 persones es van congregar a València el dia 11 de novembre de 2026 per a la manifestació.
- Els participants van reclamar salaris dignes, serveis públics de qualitat i solucions a la crisi de l'habitatge.
- La marxa va ser el colofó d'una jornada de vaga general que va afectar el centre de la ciutat.
Quines reivindicacions van omplir els carrers de València?
La marxa, que va començar passades les 18:00 hores des del carrer Xàtiva, prop de la plaça de bous, va recórrer el carrer Colom, on molts comerços tenien la persiana baixada i cartells de la jornada de vaga. Els manifestants van exhibir una gran pancarta amb el lema «Habitatge. Salaris. Serveis públics. Pensions» i van corejar consignes com «La invasió són els fons d'inversió» i «Tenim la solució: fora dels nostres barris els fons d'inversió». També es van veure cartells amb missatges com «Existisc perquè resistisc» i «Ni gent sense casa ni casa sense gent», mentre agitaven manolls de claus.
Les principals demandes se centraven en la necessitat de salaris que permeten arribar a final de mes, l'accés a un habitatge digne i la defensa dels serveis públics. La situació actual, segons els convocants, «ja no s'aguanta», fent referència a l'augment dels preus de la compra i els lloguers, que fan que molta gent no puga fer front a les despeses bàsiques.
La resposta ciutadana: més de 40.000 manifestants
Malgrat la pluja intermitent, la manifestació va ser multitudinària. Segons dades de la Delegació del Govern, més de 40.000 persones van participar en la protesta. Entre els assistents hi havia nombrosos grups de joves i famílies senceres, així com una destacada presència de docents amb samarretes verdes, simbolitzant les seues pròpies reivindicacions. L'ambient va ser reivindicatiu i distès alhora, amb un recorregut que va finalitzar a la Plaça de l'Ajuntament, on ja hi havia una acampada per l'habitatge.
La veu dels sindicats i moviments socials
La secretària general de CCOO PV, Ana García Alcolea, va expressar la seua satisfacció per la jornada de lluita i la manifestació de la vesprada, avançant que «no van a ser les últimes fins que se solucionen els problemes de la classe treballadora i perquè cada govern, segons les seues competències, faça el que haja de fer perquè la vida millore». Per la seua banda, Tino Calero, secretari general d'UGT-PV, va descriure la manifestació com «un magnífic tancament a una jornada de vaga» que ha posat en relleu dos problemes crucials: «Les dificultats per a poder accedir a un habitatge digne i els salaris, que no donen per a arribar a final de mes».
Calero va subratllar que «s'ha consolidat la figura del treballador pobre i això no pot ser», i va exigir als partits polítics, que comencen les seues campanyes electorals, que presenten «propostes realistes encaminades a proporcionar als ciutadans una vivenda digna, salaris dignes, serveis públics dignes i asseguren el sistema de pensions». Beatriu Cardona, d'Intersindical Valenciana, va destacar la unitat mostrada pels sindicats amb els moviments de l'habitatge, que van eixir junts als carrers per a dir als governs «que no consentirem que ens arrebaten cap dret dels que s'han aconseguit».
Des de CNT, Mar Bé va atribuir l'èxit de la jornada al fet que, amb els salaris actuals, «la gent no arriba a final de mes pel preu de la compra i lloguers cada vegada més cars». Inma Milán, del COS, es va mostrar «orgullosa d'una força popular que s'ha tirat al carrer a defensar els seus drets i ha desbordat totes les expectatives». Andrea Aleixos, portaveu del Sindicat de Llogateres València, va ressaltar que «feia quinze anys que no es convocava una vaga així i que, a més, els moviments socials per l'habitatge han estat davant», i van a mantindre esta posició «fins que s'acabe el negoci de l'habitatge, perquè una casa és per a viure, no per a especular». José Luis González, de la PAH-València, va coincidir en esta idea, referint-se a l'habitatge com «un dret, no un actiu financer».
Quin impacte va tindre la jornada de vaga general a la ciutat?
La manifestació va ser el punt culminant d'una jornada de vaga general que va tindre un impacte significatiu en el centre de València. Des del matí de l'11 de novembre de 2026, la ciutat va experimentar diverses accions de protesta que van provocar el tancament al trànsit del centre i el col·lapse dels carrers adjacents. El Diari Comunitat ja va informar ahir dels retards i canvis en les línies de l'EMT València, així com del tancament de la V-21 i la Ronda Nord per una piqueta informativa.
A més, el món cultural de València també es va adherir a la jornada de protesta. Tal com vam publicar, més de 800 treballadors i tres-centes entitats culturals van participar en la vaga, sumant-se a les reivindicacions generals per l'habitatge i les condicions laborals. Les forces de seguretat van vigilar en tot moment el recorregut de la manifestació, que es va desenvolupar sense incidents destacats.