València, 18 de setembre de 2026 – Un informe de Fedea indica que el 29% dels treballadors de la Comunitat Valenciana, gairebé 700.000 persones, es troben en ocupacions amb alta exposició a la intel·ligència artificial generativa, especialment en àmbits administratius, financers, informàtics i jurídics.
- El 29% dels ocupats valencians, o uns 700.000 treballadors, estan en el quartil de major exposició a la IA generativa.
- Les ocupacions administratives, financeres, informàtiques i jurídiques són les més vulnerables segons l'estudi.
- L'indicador de Fedea situa la Comunitat Valenciana en el vuitè lloc del ranking autonòmic, per darrere de Madrid i Catalunya.
Quina és la magnitud del risc per a la força laboral valenciana?
L'anàlisi, basada en l'índex d'exposició ocupacional de l'OIT i NASK, combina dades de l'última Encuesta de Població Activa (EPA) per estimar que cerca de 700.000 treballadors podrien veure les seves tasques transformades per la IA. Aquest percentatge situa la Comunitat en una posició intermedia‑alta dins d'Espanya.
Segons el mateix informe, el 29,36% dels ocupats es troba al quartil superior (Q4), el grup amb els valors més alts de l'índex. Això posiciona la Comunitat al vuitè lloc del ranking autonòmic, per darrere de Madrid (40,65%), Catalunya (36,31%) i Basc (31,71%).
Quines ocupacions i sectors són els més exposats?
Les professions administratives, financeres, informàtiques i les relacionades amb la advocacia presenten els nivells més alts d'exposició. En canvi, els treballs manuals, especialment en construcció i sector primari, mostren una exposició considerablement inferior.
Pel que fa a sectors econòmics, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), les activitats financeres i d'assegurances i les immobiliàries encaben la llista de les àrees amb major risc. Agricultura, hostaleria i activitats domèstiques es situen al final del rang.
Com influeix el nivell educatiu i l'edat en la vulnerabilitat?
Els treballadors amb estudis superiors superen el 40% de presència al quartil superior, mentre que només un 15% dels que tenen estudis d'ESO o inferiors es troben en aquesta categoria. A l'inrevés, gairebé la meitat d'aquests últims es col·loca al primer quartil, amb menor exposició.
En termes d'edat, el grup de 25 a 34 anys mostra la major exposició mitjana i la concentració d'ocupació en el quartil superior. Els menors de 25 anys són els menys exposats, i a partir dels 35 anys la exposició tendeix a disminuir de manera progressiva.
Què implica aquest escenari per al futur del mercat laboral a València?
El informe subratlla que una major exposició no implica necessàriament la desaparició del lloc de treball, sinó una probable transformació de les tasques. Això suposa la necessitat d'adaptar les competències professionals i impulsar la formació continuada per a afrontar els canvis tecnològics.
En el context de nous ingressos al mercat laboral, el 2025 va registrar més de 2,2 milions d'entrants, principalment per immigració. Els nous treballadors amb estudis superiors tendeixen a ocupar ocupacions amb alta exposició a la IA, mentre que els immigrants amb estudis a l'estranger es col·loquen majoritàriament en sectors amb menor risc.
Per a les empreses i administracions de València, aquest panorama implica replantejar les polítiques de formació i capacitació, així com impulsar programes d'actualització digital per a reduir la bretxa entre les competències actuals i les exigències emergents de la IA.
En resum, la IA representa un factor de transformació significativa per a gairebé un terç de la força laboral valenciana, amb impactes diferenciats segons l'ocupació, el nivell educatiu i l'edat, i requereix una resposta coordinada entre el sector públic i privat.