Per l'Horta denuncia que l'Ajuntament de València preveu expropiar 7.800 m² d'horta protegida a Castellar-l Oliveral i Forn d'Alcedo dins del pla d'obres post-Dana 2024, i proposa ubicar les infraestructures en zones ja urbanitzades.
- L'Ajuntament preveu expropiar 7.800 m² d'horta protegida de grau 2 a Castellar-l Oliveral i Forn d'Alcedo.
- El projecte inclou la construcció d'un dipòsit de tempestes de 1.600 m² a -5 m de cota, que podria traslladar‑se a espais de la carrer de la Figuereta.
- Per l'Horta assenyala que les alternatives existents en zones urbanitzables i ja asfaltades no s'han considerat, limitant la participació pública.
Quines són les àrees afectades i les dimensions de l'expropiació?
Segons el comunicat de expropiació d'horta protegida, l'Ajuntament vol expropiar 7.800 m² d'horta de grau 2 a les pedànies de Castellar-l Oliveral i Forn d'Alcedo. A Castellar-l Oliveral es preveu canviar 13.000 metres de colectors i transformar set parcel·les urbanes en sistemes de drenatge sostenible.
El dipòsit de tempestes que s'ha de construir ocupa 1.600 m² i es projecta a una cota de -5 metres, una zona que actualment es troba dins l'horta protegida. Per l'Horta suggerix traslladar‑lo a espais propers a la València de la carrer de la Figuereta, on ja existixen àrees destinades a usos urbans.
Per què Per l'Horta considera que les zones urbanitzables són una millor opció?
El col·lectiu assenyala que hi ha terrenys urbanitzables i fins i tot asfaltats al voltant de les dues pedànies que podrien acollir les noves infraestructures sense sacrificar cultius. A Forn d'Alcedo, per exemple, la proposta inclou l'obertura de l'avenida Carlos Marx i la instal·lació d'un altre dipòsit de tempestes, però els terrenys previstos per a l'expropiació es troben en plena producció i envoltats d'àrees ja urbanitzables.
Marc Ferri, membre de Per l'Horta, destaca que el nivell d'inundació va arribar a 1,5 metres a l'octubre de 2024, i que la proposta del PSPV de canviar la qualificació del sòl d'industrial a residencial no té sentit en un àmbit tan vulnerable.
Com afecta la proposta al patrimoni agrícola i a la seguretat alimentària?
Per l'Horta recorda que l'horta ha estat un espai clau de retenció d'aigües i de producció local, contribuint a la seguretat alimentària de la regió. L'expropiació de parcel·les en plena producció, segons l'associació, deixa la protecció “en paper mullat”.
A més, el format de les reunions amb el veïnatge limita la participació pública: només es realitza una enquesta de valoració visual i no es facilita cap documentació, fins i tot quan les associacions ho sol·liciten. Les convocatòries es fan amb només dos dies d'antelació, i les entitats agràries no són convidades, rebent la informació posteriorment.
Tot i reconèixer la necessitat de millorar els sistemes de sanejament, Per l'Horta insistix que estes millores no haurien de ser a costa de la horta protegida, que és fàcil d'expropiar i barata de comprar, però essencial per al patrimoni agrícola i cultural de la zona.