Investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV) han demostrat que els paviments permeables urbans mantenen la seua funcionalitat i retenen contaminants, com microplàstics, durant cinc anys d'ús intensiu, convertint-se en una eina clau per limitar la contaminació cap a rius i mars.
- Investigadors de l'IIAMA-UPV han confirmat que els paviments permeables mantenen la seua funcionalitat hidràulica i capacitat de retenció de contaminants després de cinc anys d'operació en condicions urbanes reals segons la UPV.
- Estos sistemes poden limitar la transferència de microplàstics cap a rius i mars, actuant com a filtres urbans essencials per a la qualitat de l'aigua han conclòs els investigadors.
- L'estudi, realitzat en una zona peatonal de València amb intensa activitat, subratlla la necessitat de manteniment específic per evitar la saturació progressiva del sistema han advertit des de l'IIAMA.
La resiliència dels paviments permeables enfront del temps
El treball, desenvolupat per Darío Calzadilla-Cabrera, Eduardo García-Haba, Carmen Hernández-Crespo, Miguel Martín i Ignacio Andrés-Doménech, ha sigut publicat en la revista científica Water segons la informació de la UPV. La investigació es va centrar a avaluar el comportament ambiental de paviments permeables instal·lats en una zona peatonal de València, un espai sotmés a una intensa activitat urbana i comercial que inclou mercadets setmanals, trànsit peatonal constant i el pas ocasional de vehicles de manteniment.
Este estudi part de la premissa que els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) són una eina fonamental per a les ciutats. La seua importància rau en la capacitat de reduir l'escorrentia, millorar la qualitat de l'aigua i facilitar l'adaptació de les urbs al canvi climàtic han assenyalat els experts. Dins de la varietat de SUDS, els paviments permeables destaquen per permetre la infiltració de l'aigua de pluja i, conseqüentment, disminuir l'escorrentia superficial, tal com ha explicat Darío Calzadilla, autor principal de la investigació en el comunicat.
Un dels grans interrogants científics era conéixer l'evolució d'estos sistemes a llarg termini i què succeïa amb els contaminants que s'acumulen en la seua estructura porosa amb el pas del temps. Per resoldre esta qüestió, els investigadors de l'IIAMA-UPV van dur a terme campanyes de monitorització hidràulica in situ durant dos anys, complementades amb anàlisis de laboratori en lloses noves i en aquelles que havien estat en funcionament real durant cinc anys segons el mètode descrit.
Retenció de microplàstics: un escut urbà eficaç
Els resultats obtinguts van mostrar que la permeabilitat dels paviments va disminuir aproximadament un 48% després de cinc anys d'operació a causa de la colmatació progressiva per sediments i matèria orgànica, segons va apuntar Carmen Hernández, coautora de l'article i investigadora de l'IIAMA. No obstant això, el sistema va mantindre valors molt superiors al llindar mínim establert en les guies tècniques de drenatge sostenible confirmant el seu correcte funcionament, fins i tot en condicions d'ús intensiu.
Un dels aspectes més innovadors de l'estudi és l'anàlisi de l'acumulació de microplàstics en paviments permeables envellits en condicions reals de funcionament una línia de recerca poc explorada internacionalment. Els resultats van revelar que els paviments envellits van acumular fins a 7,5 vegades més microplàstics que els nous, superant els 10.000 microplàstics per metre quadrat segons les dades de l'estudi. Entre els materials identificats, van predominar les fibres de polietilé (PE), polipropilé (PP) i polièster (PET), associades al desgast de materials urbans, tèxtils i residus plàstics, va detallar Eduardo García, coautor de la investigació en el comunicat.
El paper del manteniment en la durabilitat dels sistemes
Estos resultats confirmen que el paviment permeable no sols actua com una infraestructura hidràulica, sinó també com un sistema de filtració capaç de retenir contaminants urbans abans que arriben a la xarxa de drenatge o als ecosistemes aquàtics ha afegit García. A més, els assajos van demostrar que la neteja amb aigua a pressió va permetre recuperar al voltant del 42,5% de la capacitat d'infiltració indicant una reversibilitat.
Este fet evidencia que una gran part de la pèrdua hidràulica és reversible mitjançant estratègies adequades de manteniment, fins i tot en climes mediterranis, que es caracteritzen per pluges torrencials i llargs períodes secs va explicar Darío Calzadilla. El treball aporta un elevat grau d'innovació científica en analitzar simultàniament l'evolució hidràulica, l'acumulació de contaminants i la retenció de microplàstics en paviments permeables sotmesos a condicions urbanes reals durant un període prolongat han destacat des de l'institut, diferenciant-se d'investigacions anteriors que s'havien desenvolupat principalment en laboratori o a curt termini.