El presenta del 8 al 18 d'octubre el Teatre Círculo de València 'Kodokushi', una peça escènica sense diàlegs que investiga la mort solitària d'un home que viu sol amb el seu gos.
- La peça s'estrena del 8 al 18 d'octubre al Teatre Círculo de València.
- L'obra no conté diàlegs i utilitza cos, espai i imatge per mostrar la solitud i la fragilitat dels vincles humans.
- El terme japonés kodokushi, traduït com mort solitària, descriu la situació d'una persona que mor a casa i la seua absència passa desapercebuda durant molt de temps.
Què és el fenomen "kodokushi" i com es representa a l'escenari?
El terme kodokushi prové del japonès i significa "mort solitària"; es referix a casos en què una persona mor a casa seua i la seua desaparició no es detecta durant un llarg període, una realitat vinculada a l'envelliment, l'aïllament social i la debilitació de les xarxes familiars i comunitàries.
A la proposta escènica, este fenomen es materialitza a través d'una rutina quotidiana d'un home que viu aïllat amb el seu gos. La seua mort passa desapercebuda, i la casa continua existint mentre el temps avança i l'animal espera. La peça posa l'accent en com la distància social pot normalitzar-se i quedar fora de la mirada del voltant.
Com s'estructura la dramaturgia sense diàlegs a "Kodokushi"?
La dramaturgia es construïx a partir de la repetició, la durada i l'observació del quotidian, sense cap narració lineal ni diàlegs. Les projeccions de text i imatge dialoguen amb l'espai domèstic, generant una veu coral que evoca la comunitat i el silenci que envolta les vides invisibles. Esta forma permet que l'espectador percebi la monotonia i la tensió de la situació sense necessitat de paraules.
La presència del gos, interpretat per una actriu, aporta una dimensió física i poètica: no es tracta d'una representació literal de l'animal, sinó d'un cos que encarna l'espera i la dependència, mantenint-se en escena després que el protagonista ja no hi sigui.
Qui són els protagonistes i l'equip creatiu de la producció?
La peça està escrita i dirigida per Nacho Sánchez. Els protagonistes són Ejo Sánchez i Estela Esclapez, que interpreten l'home solitari i la figura del gos respectivament. L'il·luminació és obra d'Iván Arbildua, i les màscares són creades per José Luis Pérez Serrano.
Esta col·laboració es va seleccionar dins la X Convocatòria de Col·laboració amb la Creació Escènica, una residència artística que fomenta la innovació en el teatre i dansa de la Comunitat Valenciana.
Quina rellevància té "Kodokushi" per al públic valencià?
En un context on l'envelliment de la població i l'aïllament social són temes creixents, la peça oferix una reflexió profunda sobre la invisibilitat de les vides solitàries. El públic pot reconèixer la importància de les xarxes de suport i la necessitat de vigilància col·lectiva per evitar que la mort solitària passi desapercebuda.
Amb una escenografia que combina projeccions i una presència física del gos, "Kodokushi" convida a una experiència sensorial que transcendix el llenguatge tradicional, reforçant la capacitat del teatre per abordar problemàtiques socials contemporànies.