La reconeguda coreògrafa alcoiana Sol Picó presenta el seu nou espectacle "Carrer 024" a l'Antiga Moreria de Sagunt el pròxim diumenge 23 d'agost, abordant la soledat no desitjada a través de la dansa en el marc del festival Sagunt a Escena.

Les 3 claus
  • "Carrer 024" de Sol Picó s'estrena a l'Antiga Moreria de Sagunt el 23 d'agost a les 19:30 hores.
  • L'espectacle posa el focus en la soledat no desitjada, un tema que va generar 204.449 consultes a la Línia 024 del Ministeri de Sanitat en 2025.
  • La companyia Sol Picó celebra el seu trenta aniversari amb esta peça de gran format, reflexionant sobre la paradoxa de la soledat en la societat actual.

Les xifres alarmants que inspiren 'Carrer 024'

L'origen de "Carrer 024" rau en les dades preocupants de la Línia 024, el servici d'atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat. Durant l'any 2025, esta línia va registrar un total de 204.449 consultes a tota Espanya, segons les confirmacions del Ministeri (font). D'estes, quasi el 40% de les consultes, tant per xat com per telèfon, indicaven una situació de risc mitjà-alt, i prop del 7,5% de les telefonades van requerir un avís urgent al 112 (dades). Estes xifres alarmants van ser el motor que va impulsar Sol Picó i la seua companyia homònima a crear una obra que abordara estes crides i posara la soledat no desitjada en el centre de la discussió.

La peça, concebuda per ser compresa "fora d'un teatre", busca abraçar la soledat i destacar la tasca de les persones que atenen estes consultes. A més, ho fa a gran escala, un tret distintiu de la companyia, que enguany celebra el seu trenta aniversari amb este espectacle.

La celebració dels 30 anys de la Companyia Sol Picó

Amb "Carrer 024", Sol Picó fa una mirada retrospectiva als trenta anys de trajectòria sobre els escenaris. Encara que ho fa molt ben acompanyada per la seua companyia, l'obra reflexiona sobre "la paradoxa de la soledat en la societat actual" (reflexió). L'espectacle es presenta a peu de carrer i recupera elements clau d'altres produccions de la companyia per a commemorar l'aniversari fent allò que més els agrada: crear, ballar i mostrar-ho al públic.

Picó descriu "Carrer 024" com un "gran auto-homenatge" que es fan com a creadors. Implica "traure l'artilleria pesada al carrer" i, amb este espectacle de gran format, recorden treballs anteriors, però esta vegada sota el concepte de la soledat. L'obra recull testimonis d'una soledat "absolutament transversal", compartida per totes les generacions i de caràcter universal.

Per què Sol Picó aposta per un gran format al carrer

La coreògrafa valora molt el cos de ball de la seua companyia, que actualment compta amb deu persones entre tècnics, ballarins i actors (composició). Picó destaca la sort de comptar amb "un espècimen meravellós i en perill d'extinció", els ballarins tècnics, perfils que ballen, actuen i desmunten. Esta versatilitat permet que els deu membres de la companyia intercanvien rols, facilitant la producció.

Sobre els canvis en el sector, Sol Picó afirma que "el món ha canviat molt; ja no és temps de grans espectacles" (declaració). Argumenta que moure'ls i vendre'ls "costa molt" i representa un "esforç titànic que no sempre es veu correspost". No obstant això, en el cas de "Carrer 024", sabien que "ho havien de fer per a tornar a posar-ho en el mercat i ensenyar-ho a les noves generacions", ja que hi ha un públic jove que mai ha vist este tipus d'espectacle.

Com la dansa aborda el buit i la pèrdua en l'espectacle

La dansa serveix com a vehicle per a parlar de la soledat no desitjada generant un espectacle que "parle del buit i de la pèrdua" (concepte). El 024, el telèfon de l'esperança, és el recurs al qual la gent acudix per a posar fi a la seua pitjor pesadilla. L'obra part d'una "enorme escala d'avió" que dóna la sensació que la gent puja per a llançar-se al buit, però hi ha "alguna cosa que frena abans de caure a l'abisme", i és ací on comença tot el procés artístic.

La peça combina un acompanyament textual amb la dansa i es trasllada al carrer amb una estructura de gran format. S'analitzen testimonis recollits de la Línia 024 per a elaborar un discurs sobre la soledat no desitjada. La gran estructura, especialment l'escala d'avió, ajuda a parlar de l'abisme i a comprendre les diferents escenes sobre la soledat. La música també contribuïx a entendre el món que envolta els protagonistes, fortament units per la idea de la soledat.