La Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana va aprovar ahir, el dimecres 11 de novembre del 2026, el Pla d'Actuació per a l'Atenció al Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) 2026-2030, que establix 29 actuacions i la creació de huit Unitats de Neurodesenvolupament per a millorar l'atenció.
- El Pla TDAH 2026-2030 de la Conselleria de Sanitat inclou 29 actuacions i la creació de huit Unitats de Neurodesenvolupament.
- Més de 25.691 persones amb TDAH van ser ateses en el Sistema Valencià de Salut durant el 2025, de les quals 17.521 eren menors de 18 anys.
- El pla unifica els criteris de detecció, diagnòstic i tractament del TDAH des de la infància fins a l'edat adulta, coordinant Atenció Primària, Salut Mental, i els àmbits educatiu i social.
Un nou model d'atenció per al TDAH a la Comunitat Valenciana
El Pla d'Actuació per a l'Atenció al Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) en la Comunitat Valenciana 2026-2030, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) el dimecres 11 de novembre del 2026, definix un model comú per a l'abordatge d'este trastorn. Segons ha explicat Bartolomé Pérez Gálvez, director general de Salut Mental i Addiccions, este document establix un marc compartit per a la detecció, avaluació, diagnòstic, tractament i seguiment del TDAH, abastant des de la infància fins a l'edat adulta.
El pla integra criteris homogenis per a l'Atenció Primària i els serveis especialitzats de Salut Mental, alhora que reforça els mecanismes de coordinació amb els àmbits educatiu i social. Estes 29 actuacions, organitzades en sis eixos estratègics, busquen una atenció més coherent i eficaç per a les persones afectades.
Les dades del Sistema d'Informació Sanitària Alumbra del 2025 mostren que un total de 25.691 persones amb diagnòstic de TDAH van ser ateses en el Sistema Valencià de Salut. D'estes, 17.521 eren menors de 18 anys i 8.170 adults. La prevalença assistencial registrada va ser de l'1,95 per cent entre els menors i del 0,18% entre la població adulta.
Les huit Unitats de Neurodesenvolupament: un suport clau
Una de les mesures més destacades del Pla TDAH és la creació de huit Unitats de Neurodesenvolupament, una per cada Agrupació Sanitària Interdepartamental. Estes unitats tindran un àmbit supradepartamental i s'encarregaran d'atendre xiquets i adolescents amb TDAH o trastorn de l'espectre autista (TEA) que presenten situacions de complexitat clínica especial, comorbilitats significatives o dificultats per a respondre als tractaments habituals.
Bartolomé Pérez Gálvez ha subratllat que estes unitats funcionaran com a recursos especialitzats de suport a les Unitats de Salut Mental de la Infància i l'Adolescència (USMIA). La seua tasca inclourà avaluacions especialitzades, intervencions multidisciplinàries i una coordinació estreta entre els diversos serveis implicats. L'objectiu és complementar l'atenció que ja es proporciona en els dispositius sanitaris de proximitat, permetent que els pacients retornen a estos quan la seua situació clínica ho permeta. La definició organitzativa i el desplegament d'estes unitats són actuacions prioritàries en la primera fase d'implementació del pla.
Atenció específica per a adults i transició assistencial
El pla també contempla l'establiment d'un model assistencial específic per a adults amb TDAH. Este model definirà amb claredat les funcions de l'Atenció Primària i els serveis de Salut Mental, així com els criteris d'avaluació i derivació. A més, inclourà un seguiment compartit per a pacients clínicament estables, considerant també aquelles persones que no van ser diagnosticades durant la infància o l'adolescència.
Pérez Gálvez ha assenyalat la importància d'establir un procediment comú de transició entre els serveis infantojuvenils i els d'adults. D'esta manera, les persones que necessiten mantindre el seu tractament en arribar a la majoria d'edat disposaran d'un pla de continuïtat assistencial i d'un dispositiu sanitari de referència, assegurant una atenció ininterrompuda i adaptada a cada etapa vital.
Coordinació amb educació i detecció precoç
El Pla d'Actuació preveu el desenvolupament de protocols clínics comuns per a l'avaluació, diagnòstic i tractament del TDAH, que inclouran intervencions farmacològiques i no farmacològiques basades en l'evidència científica. Així mateix, es reforçarà la formació específica dels professionals sanitaris per a garantir una atenció de qualitat.
Una altra línia d'acció crucial és l'establiment de procediments de coordinació entre les conselleries de Sanitat i d'Educació. Estos mecanismes facilitaran la detecció primerenca de dificultats, milloraran la comunicació entre professionals i promouran la participació activa de les famílies en el procés assistencial i educatiu.
Entre les actuacions del pla, s'inclouen mesures per a afavorir la detecció oportuna en col·lectius amb major risc d'infradiagnòstic, com ara les xiquetes, les dones i les persones adultes sense diagnòstic previ. A més, es crearan materials informatius i programes de suport dirigits tant a les persones amb TDAH com a les seues famílies, oferint ferramentes i recursos per a afrontar el trastorn.
Implementació i seguiment del pla fins al 2030
El document desenvolupa l'acció 3.6 del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 i establix una implantació progressiva en tres fases. Estes fases inclouen actuacions organitzatives inicials, un desenvolupament territorial gradual i una avaluació contínua dels resultats obtinguts.
La Direcció General de Salut Mental i Addiccions serà l'encarregada de coordinar el desenvolupament del pla, amb el suport del Grup Tècnic Assessor de Trastorns del Neurodesenvolupament. El seguiment del pla inclourà revisions anuals, una avaluació intermèdia en 2028 i una final en 2030, per a garantir-ne l'eficàcia i l'adaptació a les necessitats.
Pel que fa al finançament, les actuacions previstes per als anys 2026 i 2027 es finançaran amb càrrec als recursos del Pla Valencià de Salut Mental, assegurant així la posada en marxa de les primeres fases d'este ambiciós projecte.