El festival Russafa Escènica de València explorarà la nova espiritualitat amb la seua programació "Sagrada i profana" del 16 al 27 de setembre, incloent obres com "Santa" i "La Beata" que s'estan desenvolupant en residències creatives a 10 municipis valencians.
- El festival Russafa Escènica se celebrarà del 16 al 27 de setembre a València amb el lema "Sagrada i profana" [festival].
- Dues obres, "Santa" i "La Beata", s'estan creant a Alboraia i Alfafar, explorant la relació entre el misticisme humà i els valors actuals [obres].
- Aquest programa de residències, anomenat Via Escènica, ha dissemimat projectes per 10 municipis valencians durant el mes de juliol [Via Escènica].
La nova espiritualitat arriba als escenaris valencians
La cultura ha mostrat durant l'últim any un creixent interès per la religió, entesa com a curiositat, refugi i metàfora en la societat actual. Aquesta tendència s'ha manifestat en diverses expressions artístiques, des de la pel·lícula guanyadora del Goya, Los domingos (Alauda Ruiz de Azúa, 2025), fins al disc Lux de Rosalía, o l'espectacle Magnificat de la ballaora María Moreno, inspirat en l'episodi bíblic de la Visitació. Aquests exemples evidencien un ressorgiment de la espiritualitat en tots els àmbits de la creació contemporània [tendències escèniques].
En aquest context, el festival Russafa Escènica es fa ressò d'aquesta realitat en la seua pròxima edició, que tindrà lloc al barri de Russafa, a València. La programació del festival s'articula al voltant del lema "Sagrada i profana", amb l'objectiu de plasmar la convivència entre allò terrenal i allò devot a través d'una selecció d'espectacles.
Russafa Escènica: 'Sagrada i profana' com a lema central
Del 16 al 27 de setembre, els espectacles seleccionats per a Russafa Escènica es representaran en espais no convencionals del barri de Russafa, com cafeteries, tendes i coworkings. Aquesta iniciativa busca acostar la cultura a la ciutadania i oferir una experiència teatral diferent, integrant les propostes artístiques en el teixit quotidià del barri [programació].
Abans de l'arribada de la tardor, una avançada de projectes escènics s'ha dissemimat durant el mes de juliol per 10 municipis valencians. Aquesta fase prèvia forma part del programa de residències creatives Via Escènica, que actua com a braç de suport per als processos de creació de les obres que es presentaran al festival. Els responsables d'aquests projectes disposen d'espais de treball i tenen l'oportunitat de contrastar les seues propostes amb grups d'espectadors de les localitats d'acollida [Via Escènica].
Com s'estan creant les obres 'Santa' i 'La Beata'
Entre les peces que s'estan desenvolupant en aquestes residències es troben "Santa" i "La Beata". L'obra "Santa" s'està gestant actualment a Alboraia, mentre que "La Beata" es desenvolupa a Alfafar. Les autores de "Santa", Ana Dayo i María Sáez, han posat especial atenció a plantejar una obra que analitze la vessant religiosa actual, que es mou en un equilibri entre el misticisme inherent a l'ésser humà i "certs valors que poden ser un poc més perillosos" [obres en desenvolupament].
La proposta de Dayo i Sáez obrirà el debat sobre si l'actual inclinació cap a la religió és una atracció per l'aspecte figuratiu del catolicisme o si el missatge de "Déu t'estima" ha calat profundament en la societat. Aquesta qüestió central promet generar una reflexió sobre la relació contemporània amb la fe i la espiritualitat.
L'obra 'Santa': una mil·lennial busca la santedat en la precarietat
La inspiració per a "Santa" va sorgir quan María Sáez llegia Instrucción de novicias (Blackie Books, 2026), un llibre d'Ana Garriga i Carmen Urbita que recull 15 anys d'investigació sobre el Barroc. Aquesta lectura la va endinsar en la vida dels convents dels segles XVI i XVII. Sáez va contrastar amb Dayo els patiments de les monges d'aquella època amb els de la joventut actual. Així, van decidir escriure una obra sobre una mil·lennial que, sense ser creient, busca donar sentit a la seua vida a través d'un al·legat per ser santificada [inspiració].
La protagonista de "Santa" és una dona d'uns trenta-i-tants anys, precaritzada, que replica de manera involuntària les penitències que feien les monges barroques per aconseguir la santedat. Aquestes pràctiques inclouen menjar poc, tancar-se en una cel·la per resar, tenir visions o levitar, tal com enumera Ana Dayo. L'obra és una crida d'atenció als problemes que afronten actualment els late millennials, sovint interpretats erròniament com una forma d'estoïcisme que eleva el caràcter [personatge].
El repàs als "patiments" d'aquesta generació inclou la crisi de la vivenda i la dedicació excessiva al treball, sovint per damunt de l'atenció a la família i el temps compartit amb els amics. La protagonista intenta trobar una justificació a la seua existència i troba la seua forma de validació en la santedat, segons expliquen les responsables d'aquesta comèdia musical.
Humor i crítica social en la proposta de Dayo i Sáez
L'humor, que descriuen com a delirant i "molt boig", servirà a Dayo i Sáez per a parlar d'un assumpte seriós: el d'una persona que s'està trencant per sotmetre's a l'autoexigència i l'esgotament. En el pla estètic, les creadores s'inspiren en els clarobscurs de les pintures barroques. A nivell musical, pretenen alternar instruments actuals amb la sonoritat eclesiàstica, combinant cançons còmiques amb altres més sentides, i jugant amb llums i ombres [estil].
Actualment, el tàndem es troba desenvolupant la dramatúrgia i component la música de "Santa". A més, del 20 al 24 de juliol, tenen programada una activitat de mediació amb un grup de persones. Quedaran en una orxateria per a posar en comú els "miracles que podrien erigir-nos en santes hui en dia". Aquests encontres busquen extraure la humanitat del personatge, de manera que, malgrat que puga semblar que la protagonista està al límit i se li "està omplint el cap", tots els espectadors puguen identificar-se amb ella, segons explica Dayo. Aquesta obra promet ser un martiri contemporani amb una perspectiva única.