Gabriel Rufián, portaveu actual al Congrés, ha sigut confirmat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com a cap de llista per Barcelona en les pròximes eleccions del 29-N, tancant així un període d'incertesa sobre el seu paper en la contesa electoral.
- Gabriel Rufián ha sigut designat cap de llista d'ERC per Barcelona per a les eleccions del 29-N.
- La seua proclamació es realitzarà amb el vistiplau d'un terç de l'executiva del partit, sense necessitat d'avales de militants.
- Esta decisió posa fi a dies d'especulació sobre si Rufián optaria per un salt a l'arena estatal.
El procés de designació de Rufián per al 29-N
La decisió d'ERC de designar a Gabriel Rufián com a cap de llista per Barcelona s'ha fet pública mitjançant un comunicat del partit. Esta designació no requerirà els quasi 400 avales fixats pel reglament, ja que ningú més ha optat per ocupar el número u d'esta candidatura. En estos casos, els òrgans electorals d'ERC contemplen altres vies de proclamació, com el vistiplau d'un terç dels membres de l'executiva, que és el mètode que s'utilitzarà.
Esta confirmació posa fi a dies de dubtes, durant els quals fins i tot des de les files d'Esquerra es plantejaven escenaris alternatius si Rufián decidia finalment donar el salt a l'àmbit estatal. Diverses veus li havien demanat al republicà que s'atrevira, suggerint que encara hi havia marge per a negociar el seu encaix en un Frente Amplio. L'exalcaldessa Ada Colau va afirmar el passat divendres: «Hi ha espai per a tots, es necessita molta gent, no només una cara, sinó moltes», interpel·lant-lo directament.
La via de cooperació amb Podemos i les aliances d'esquerres
Sobre la taula de negociació entre ERC i Rufián hi ha una via de «cooperació» amb Podemos. Esta possibilitat permetria a Rufián participar en algun acte de campanya fora de Catalunya, posant el seu atractiu electoral al servei de la mobilització en la resta de l'Estat. No obstant això, esta cooperació està condicionada al fet que els morats no es presenten a Catalunya o accepten un lloc en la llista republicana com a independents.
L'aposta de Rufián per una suma àmplia de les esquerres per fer front a un possible govern de PP i Vox, amb Esquerra fins i tot tenint un paper central en l'operació, va topar des d'un principi amb la cúpula del seu partit, que descarta diluir les seues sigles. Formacions com Bildu o BNG tampoc van rebre la proposta amb molt d'entusiasme. Amb tot, el republicà va intentar fins al final aconseguir algun tipus de suma i encara està a l'espera de si hi ha encaix entre l'actual Frente Amplio i Podemos.
Altres candidatures i el calendari electoral d'ERC
Els òrgans electorals d'ERC també han designat altres caps de llista. Norma Pujol, adjunta a la secretaria general del partit, liderarà la llista per Tarragona, i la ja diputada Inés Granollers farà el mateix per Lleida. En el cas de Girona, sí que hi haurà primàries, on competiran les diputades Teresa Jordà i Etna Estrems.
Esta setmana continuarà el procés dels congressos territorials i les reunions sectorials que han de nodrir d'altres noms les llistes. La previsió és que les llistes estiguen aprovades per l'executiva i el Consell Nacional, el màxim òrgan entre congressos, el dia 20 d'octubre. El termini límit per a presentar-les davant la Junta Electoral és el dia 26.
Les negociacions internes i l'equilibri de forces en Esquerra
Les negociacions entre la cúpula d'ERC i Rufián han sigut especialment discretes, però no per això han estat exemptes de moments de tensió. Una de les incògnites que seguix sobre la taula és quines són les cessions fetes per Junqueras per aconseguir que el portaveu acceptara quedar-se, fins i tot amb enquestes de tot tipus que li auguraven un gran acompliment si es decantava per donar el salt a nivell estatal.
Rufián, en altres moments, havia posat sobre la taula poder comptar amb més interlocució política a Madrid, tindre influència en la confecció de les llistes i en la futura bancada i conservar el seu equip. De moment, els noms que han transcendit per a liderar les llistes de les altres tres províncies o que seran proposats per federacions de pes com la de Barcelona estan més a prop de Junqueras que del flamant candidat. La pèrdua de sintonia de Rufián amb la resta de la bancada va ser un dels grans maldecaps del partit esta legislatura i de moment s'imposa un cert continuisme.
L'exvicepresident Junqueras té un comodí, i és que el 25% dels noms d'independents que van a les llistes són d'elecció seua i, ací, podria donar-li marge a Rufián per a posar el seu toc. Això seria una de les raons que, per exemple, explicarien el salt del diputat independent Francesc Marc Álvaro del Congrés al Senat. Estos llocs també serien clau dins de l'acord de cara a donar-li un encaix a Podem en la llista.
L'estratègia d'ERC i els resultats electorals anteriors
ERC espera que els morats reconeguen ERC com la força de referència a Catalunya i per tant no concórreguen a les eleccions. Si este marc queda clar, Rufián, amb prèvia autorització, podrà participar en algun acte de campanya de Podemos en altres ciutats espanyoles, un fet inèdit. Des de la direcció d'ERC han assenyalat: «Ja hem dit que si podem ajudar d'alguna manera a què l'esquerra espanyola li vaja bé, ho faríem».
ERC ha fet mítings fora de Catalunya per a les eleccions europees, on ha concorregut amb Bildu i BNG, i la secretària general Elisenda Alamany va deixar la porta oberta, el passat dilluns, a què es pogueren fer actes similars en el camí al 29-N.
En les passades eleccions generals, ERC va aconseguir set escons: quatre per Barcelona, un per Girona, un altre per Lleida i l'últim per Tarragona. Va obtindre aleshores 466.020 vots, perdent quasi la meitat dels que havia obtingut en 2019, quan havia collit 17 diputats. En 2023, la marca Sumar va ser segona després del PSC i ERC la quarta, després del PP, en el mateix espai electoral de Barcelona.