José Ramón Giménez Navarro ha publicat l'assaig 'La magia proyectada: cine en Requena y aldeas' (Creaciones Alalimón, 2026), que reconstrueix la història de les sales de cinema com a epicentre social a Requena i les seues aldees durant els anys cinquanta i seixanta, a través de documents i testimonis.
- El llibre "La magia proyectada: cine en Requena y aldeas" de José Ramón Giménez Navarro, publicat en 2026, documenta la història cinematogràfica local.
- Les sales de cinema van ser el centre de la vida social i l'únic entreteniment a les aldees de Requena durant els anys cinquanta i seixanta, abans de la televisió.
- L'estudi es basa en documents, cartells, arxius municipals i la memòria de les persones que van fer possible el cinema a la comarca.
Va haver-hi un temps en què una sala de cinema era el cor de la vida social d'un poble. A les aldees de Requena, especialment durant els anys cinquanta i seixanta, quan la televisió encara no havia arribat a les llars, la pantalla oferia molt més que entreteniment. Era una via d'evasió, un lloc de trobada i, si la pel·lícula ho permetia, un accés privilegiat a altres mons i realitats.
L'origen d'una investigació que va més enllà de Campo Arcís
L'origen d'este complet estudi, 'La magia proyectada: cine en Requena y aldeas', es troba en un documental previ sobre el cinema de Campo Arcís, l'aldea de Requena on l'autor va passar la seua infància. Per a la seua investigació inicial, José Ramón Giménez Navarro va recórrer a l'arxiu municipal de Requena, on va començar a recopilar llicències, plànols i programes de mà.
No obstant això, prompte va comprendre que els documents no eren suficients per a reconstruir la història completa. Va contactar amb familiars dels fundadors del cinema de l'aldea, especialment amb els seus néts, que van aportar els seus records i els van creuar amb els del propi autor. Així, el projecte va començar a créixer i a prendre una nova dimensió.
Després d'esta primera fase, va arribar un segon documental dedicat a un xicotet teatre que havia pertangut als seus besavis i que, dècades arrere, ja havia acollit sessions de cinema mut. A partir d'ací, la investigació va escalar amb una pregunta clau: "Per què no reconstruir la història de tots els cinemes de Requena i d'aquelles aldees que van arribar a tindre sala?".
Esta decisió va transformar la investigació en un mapa exhaustiu de la cultura cinematogràfica de tota la comarca. Giménez Navarro va tornar als arxius, va consultar premsa històrica i va multiplicar els testimonis, buscant cada peça que poguera ampliar el relat d'aquella època daurada del seté art.
Un mapa cultural que revela més històries del segle XX
A mesura que l'estudi avançava, van anar apareixent noves dades que van enriquir la narrativa. Des dels primers firaires que van portar el cinematògraf a principis del segle XX fins als cineclubs dels anys cinquanta, seixanta i setanta, passant per la producció cinematogràfica amateur. Totes estes troballes van contribuir a dibuixar un panorama més complet de l'activitat cinematogràfica a la zona.
El cinema rural: un negoci "quixotesc" amb vocació
Els testimonis recollits en el llibre reflecteixen les anècdotes que revelen la complexitat de fer funcionar una projecció en l'àmbit rural. Des del recorregut de les pel·lícules d'un poble a un altre, la dificultat per a aconseguir còpies o les estratègies dels exhibidors per a mantindre obertes les seues sales. Estes històries, allunyades del glamur, són un clar reflex de la vocació de moltes de les persones que van treballar en una sala de cinema en l'àmbit rural.
Llegir la història del Teatro Principal, el Cinema Armero (abans Astoria) o el Cine Lara, així com els diferents teatres instal·lats a les aldees, és endinsar-se en una microhistòria del cinema. Esta reproduïx amb precisió les tendències que ha patit al llarg dels seus primers cent anys de vida. El llibre no només està ple de noms de cinemes, sinó també de noms, cognoms i malnoms dels seus treballadors i promotors.
El moment de major expansió de les sales va arribar durant els anys cinquanta. Segons recorda l'autor en conversació amb este diari, "No havia envaït encara la televisió les llars. No hi havia un altre lloc de distracció i això era l'únic lloc d'entreteniment. I per això hi havia molt de negoci, funcionava molt aleshores tot això".
No obstant això, obrir una sala no era una tasca senzilla. Calia afrontar una inversió considerable i assumir un negoci la rendibilitat del qual podia dependre de circumstàncies que escapaven al control de l'empresari. L'autor va arribar a entrevistar propietaris que havien viscut tota la trajectòria dels seus cinemes i que, amb perspectiva, contemplaven aquella aventura quasi com una "empresa quixotesca". Alguns li van arribar a dir: "Si haguérem sabut el que anava a passar dècada i mitja després...".
La distribució i el poder sobre les pel·lícules
Un dels grans problemes que afrontaven les sales de cinema, especialment les més xicotetes, era el poder absolut que exercia la distribució en la cadena de la pel·lícula. Les sales competien per unes còpies limitades, la qual cosa dificultava l'accés als grans èxits comercials.
Per a poder projectar les pel·lícules més taquilleres, moltes vegades els exhibidors de les aldees havien d'acceptar lots de pel·lícules mediocres que les companyies distribuïdores no podien col·locar en la cartellera de les grans ciutats. Esta dinàmica il·lustra les dificultats i la resiliència necessàries per a mantindre viva la màgia del cinema en els racons més allunyats de la comarca de Requena.