A València, la artista Pepa L. Poquet presenta una retrospectiva al Centre del Carme que mostra més de quatre dècades d'obra, incloent 365 metres de cinta super‑8 i la instal·lació interactiva Paradís.
- L'exposició inclou un videomuntatge de 365 metres de super‑8 que combina imatges negatives i positives.
- Les instal·lacions permeten al visitant interactuar amb el fotograma, com la peça Paradís que s'il·lumina al pas.
- L'obra explora el temps i la consciència mitjançant la pel·lícula com a suport físic i artístic.
Quina és la retrospectiva de Pepa L. Poquet al Centre del Carme?
Des de fa més de quaranta anys, Poquet desenvolupa una pràctica que combina videoarte i experimentació amb pel·lícula, i ara la seva trajectòria es concentra en una mostra que ocupa la Sala Ferreres del Centre del Carme. La retrospectiva, descrita per valenciaplaza.com, destaca la capacitat de la seva obra per transformar el fotograma en un material d'exploració.
Una de les peces centrals és el videomuntatge anomenat “365”, que presenta dues pel·lícules idèntiques –una en negatiu i una positivada– d'una escena filmada en super‑8. La cinta, trobada en un arxiu de found footage, s'ha desemulsionat i s'ha ajuntat amb cinta de ferreteria, arribant a una longitud total de 365 metres, una xifra que es repeteix al llarg de l'exposició.
Com es manifesta el fotograma en les instal·lacions de Poquet?
El primer fotograma tridimensional que el visitant troba és “Paradís”, una instal·lació inspirada en el relat bíblic del Gènesi per tractar la igualtat de gènere. Unes arbres i un focus que s'activa quan detecta la presència del públic creen un espai on tothom pot veure's representat. Al voltant, vinils al terra marquen les perforacions que formen un gran fotograma.
Altres seccions de la mostra mostren una col·lecció de treballs que utilitzen la pel·lícula com a element arquitectònic: una gàrgola, una finestra i una columna que, unides, formen una pantalla de projecció. Sobre una instal·lació de 5x6 metres de tires de pel·lícula de 35 mm, es projecta una obra d’Étienne‑Jules Marey que captura el moviment d'una mosca, creant una doble projecció que reforça la idea del temps com a capa visual.
Quines són les peces clau de l'exposició i què representen?
Entre les creacions més destacades hi ha una doble peça basada en “La invenció de Morel”, la novel·la d’Adolfo Bioy Casares, que transforma un paisatge en dades visuals. També es presenten escenaris que imaginen una habitació de visita en una presó, un aquari convertit en espai de treball i una zona habitada pel esperit de Ramon Llull.
L'obra “Le chambre” ofereix una experiència interactiva analògica: el públic pot despositivar i desnegativitzar una fotografia al seu pas, subratllant la capacitat de la pel·lícula per ser tant poètica com experimental. Tot i la seva complexitat, la intenció de Poquet és clara: mantenir una connexió directa amb l'espectador, permetent‑li sentir el pas del temps a través de la matèria del fotograma.
En resum, la mostra al Centre del Carme no només celebra una carrera extensa, sinó que també proposa una nova manera de concebre el vídeo i la pel·lícula com a espais de reflexió i interacció, reforçant el paper de València com a centre d'innovació artística.