Luis Rueda, cabo primer del Seprona a la Comandància de València, explica que investigar un incendi forestal és més complicat que un assassinat, segons una entrevista concedida a el 4 d'octubre de 2026 a València.
- El Seprona ha de recollir el màxim de proves per identificar l’autor d’un incendi intencionat.
- La falta d’empremtes, ADN i testimonis dificulta la investigació, a diferència d’un assassinat.
- L’aigua de les bombes pot esborrar les pistes, complicant encara més la recollida de proves.
Quins són els mètodes del Seprona per investigar incendis forestals?
Segons investigar un incendi forestal, els agents del Seprona arriben a la zona tan aviat com es rep l’avís, i les primeres patrulles de Seguretat Ciutadana delimiten l’àrea per evitar que el foc alteri les proves. Un cop el foc s’ha extingit, es procedix a l’inspecció del terreny amb el mètode d’evidències físiques: s’estudia la textura de la pell dels arbres, el patró de protecció‑exposició, la distribució del hollín i les marques que deixen les branques petrificades.
Quan hi ha sospita d’actuació intencionada, el Seprona recull mostres del sòl per detectar accelerants. Estes anàlisis confirmen que l’incendi ha estat provocat i quins productes s’han utilitzat, però la identificació de l’autor depèn de l’experiència del grup.
Per què la negligència humana genera la majoria dels incendis a la Comunitat Valenciana?
Rueda assenyala que, contràriament a la percepció popular, hi ha pocs piròmans identificats. La majoria dels incendis es produïxen per negligències o accidents durant treballs agrícoles o de manteniment, com l’ús de maquinària (cosechadores, radials) o la crema de restes de poda. Molts agricultors de cap de setmana realitzen estes tasques amb pressa per adaptar‑se als horaris permesos, sense les mesures de seguretat necessàries, i sovint no avisen els serveis d’emergència fins que el foc és incontrolable.
El capitan recorda casos a la zona de Villar del Arzobispo, on petits agricultors han acabat al hospital intentant apagar focs que s’han escapat de les seues mans. Quan se’ls pregunta per què cremen, responen que “s’ha fet tota la vida”, reflectint una cultura del foc arrelada tant a València com al resto del país.
Com afecta l’accés de les bombes d’aigua a l’anàlisi de les proves?
Rueda explica que l’aigua que els bombers fan servir pot esborrar les empremtes deixades pel foc, complicant la tasca d’identificar l’origen exacte de l’incendi. La potència i la quantitat d’aigua que es projecta amb les mànegues alteren el terreny d’inici, fent que les pistes siguin més difícils de recuperar. Per això, el Seprona coordina amb els cos de bombers per limitar l’ús excessiu d’aigua en les zones clau fins que es realitzin les primeres observacions.
Després de garantir la seguretat, els investigadors delimiten novament la zona d’origen i continuen amb l’estudi dels patrons de cremada, la textura de la pell d’arbre i la possible presència d’accelerants. Esta metodologia, combinada amb més de 16 anys d’experiència del capità, permet al Seprona avançar en casos que podrien quedar sense resolució en un jutjat.
El servei del Seprona, integrat a la Guardía Civil, manté una presència constant a la regió des de 1993, i el seu coneixement del terreny, especialment en àrees com Chelva, és clau per a la detecció precoç i la investigació exhaustiva dels incendis forestals.