La Universitat Politècnica de València ha liderat un estudi que, publicat el 17 d'agost de 2026, combina intel·ligència geogràfica, ciència ciutadana i xarxes socials per a identificar a València, Toluca i Dublín zones de risc de violència contra les dones que les estadístiques oficials no reflecteixen.
- Un estudi de la Universitat Politècnica de València, publicat el 17 d'agost de 2026, revela que les estadístiques policials no mostren tota la realitat de la violència contra les dones.
- La combinació de dades oficials amb informació ciutadana i de xarxes socials permet identificar espais on les dones se senten insegures sense denúncies registrades.
- La investigació, que analitza València, Toluca i Dublín, destaca el valor de la ciència ciutadana per a dissenyar polítiques públiques més eficaces en la prevenció de la violència urbana.
Per què les estadístiques oficials no capten tota la realitat de la violència?
Les estadístiques policials són una eina fonamental per a comprendre la violència que pateixen les dones, però, segons un estudi liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV), no aconsegueixen mostrar la totalitat de la realitat. Esta investigació posa de manifest que moltes zones de risc en l'espai públic passen desapercebudes en els registres oficials, deixant un buit important en la comprensió de la seguretat urbana des de la perspectiva de gènere.
La limitació dels registres policials radica en el fet que només reflecteixen els casos denunciats, sense captar la percepció d'inseguretat o les experiències de violència que no arriben a formalitzar-se. Això crea una imatge incompleta de la situació, on espais que les dones perceben com a perillosos poden no tindre cap denúncia associada, dificultant la implementació de mesures preventives adequades.
Com la ciència ciutadana revela zones de risc ocultes a València i més enllà
Per a superar les deficiències de les dades oficials, l'estudi de la UPV ha adoptat un enfocament innovador. El treball combina intel·ligència geogràfica, ciència ciutadana i l'anàlisi de xarxes socials per a identificar aquelles zones de risc que no apareixen en els registres. Ana Belén Anquela, investigadora del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV i primera autora del treball, subratlla que «combinar dades oficials amb informació aportada per la ciutadania i xarxes socials permet identificar espais on les dones se senten insegures tot i que amb prou faenes existisquen denúncies».
La investigació, publicada en la revista Cities, va analitzar tres ciutats amb contextos diversos: València, Toluca (Mèxic) i Dublín (Irlanda). Este enfocament multicèntric permet una comprensió més àmplia de com es manifesta la violència urbana en diferents entorns. Els investigadors van comparar informació de mapes col·laboratius elaborats per la ciutadania, publicacions en la xarxa social X i registres policials, considerant també diferents moments del dia i de la setmana per a una anàlisi més exhaustiva.
El paper de les xarxes socials i els mapes col·laboratius en la seguretat urbana
Eloina Coll, investigadora del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la UPV i coautora de l'estudi, explica que «els dades policials són imprescindibles, però per si sols no permeten comprendre com experimenten les dones la seguretat en l'espai públic. Incorporar la percepció ciutadana ajuda a detectar problemes que d'altra forma romandrien ocults».
La ciència ciutadana es revela com una eina de gran valor per a complementar la informació sobre seguretat urbana. Els mapes participatius, on les mateixes dones assenyalen els llocs on se senten insegures, han oferit resultats particularment consistents en les tres ciutats analitzades. Estes plataformes proporcionen una visió directa i qualitativa de les experiències de les dones, que sovint no es tradueixen en denúncies formals.
Les xarxes socials també aporten informació útil, encara que la seua capacitat depén del context específic i del grau d'utilització d'estes plataformes en cada ciutat. La informació generada pels usuaris pot oferir indicis sobre zones problemàtiques o esdeveniments que contribueixen a la percepció d'inseguretat, enriquint el panorama de dades disponibles.
Cap a una governança urbana més sensible a les experiències de les dones
Angel Martín, investigador de la UPV i coautor del treball, destaca que «combinar distintes fonts d'informació proporciona una visió molt més completa de la violència en els espais urbans i pot ajudar a dissenyar polítiques públiques més eficaces per a previndre-la». Esta aproximació integral és clau per a crear entorns urbans més segurs i inclusius per a les dones.
En l'estudi també ha participat Sandra Hernández Zetina, investigadora de la Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic i doctoranda en Enginyeria Geomàtica en la Universitat Politècnica de València. Hernández subratlla que el seu treball doctoral «mostra com l'Enginyeria Geomàtica pot transformar les experiències quotidianes de les dones en coneixement territorial útil per a comprendre la seguretat urbana».
L'objectiu final va més enllà de la simple generació de dades. Es busca convertir estes experiències en evidència que permeta identificar patrons espacials, enfortir la intel·ligència territorial i aportar elements per a una governança urbana que siga més sensible a les realitats que viuen les dones en l'espai públic. Així, la investigació de la UPV obri noves vies per a abordar la violència urbana des d'una perspectiva més completa i participativa.