El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull l'exposició "Baix el sol del règim. Benidorm, el biquini i la modernitat en l'Espanya franquista (1950-1970)" fins al 6 de setembre, una mostra que analitza la complexa relació entre el turisme i les restriccions morals de l'època.
- L'exposició "Baix el sol del règim" es pot visitar a la Sala Oberta de La Nau de la Universitat de València fins al 6 de setembre.
- La mostra examina la paradoxa de la imatge de modernitat que el franquisme projectava a través del turisme, especialment a Benidorm, front a les seues pròpies limitacions morals.
- Coincideix amb el 80 aniversari de la creació del biquini, una peça de roba que va nàixer el 5 de juliol de 1946.
La paradoxa del biquini sota el franquisme
L'exposició, que es presenta coincidint amb el 80 aniversari del naixement del biquini, analitza les contradiccions entre la imatge d'obertura i modernitat que el franquisme va projectar a l'exterior. Aquesta projecció es va realitzar principalment a través del que es va conéixer com el "miracle del turisme", amb destinacions com Benidorm, i les limitacions pròpies de la dictadura del règim.
La mostra, comissariada per Lucía Sellés Calvillo, graduada en Història de l'Art i estudiant del Màster d'Història de l'Art i Cultura Visual i de Formació del Professorat (MAES), se centra en el període comprés entre 1950 i 1970. Durant estes dècades, el turisme es va convertir en una ferramenta estratègica durant el desenvolupisme franquista, buscant mostrar una Espanya moderna i oberta al món, malgrat les seues estrictes normatives morals de l'època.
Benidorm: Escaparate de modernitat i conflicte
Benidorm va esdevindre un símbol del turisme de masses i un aparador internacional per a una Espanya que volia presentar-se com a moderna i oberta en ple règim franquista. No obstant això, aquesta imatge contrastava amb la realitat de les restriccions i la moralitat imposada. Un dels episodis més significatius que recull l'exposició, i que s'ha convertit en la imatge del cartell, és el protagonitzat per la jove britànica Marjorie Roberts en 1959 a Benidorm.
Segons explica Lucía Sellés, Roberts va ser multada a Benidorm per creuar el passeig marítim en biquini. Aquest cas, àmpliament difós per la premsa internacional, va acabar convertint-se en un incident diplomàtic. La investigadora assenyala que, mentre el règim utilitzava la imatge de dones en biquini per a promocionar una Espanya moderna i oberta, continuava imposant una estricta normativa sobre la moral i la "decència femenina" de la dona.
La resposta de la turista, "Llavors quina em lleve?", va simbolitzar el caràcter paradoxal d'unes restriccions que xocaven amb la imatge d'obertura que es pretenia projectar a l'exterior. Aquest fet il·lustra perfectament la tensió entre la modernitat turística i la conservadora moralitat del règim.
Un recorregut visual per la història del biquini
El recorregut expositiu reuneix principalment fotografies d'arxiu, peces històriques de roba, cartells de cinema, revistes i publicacions de l'època. Aquests materials documentals mostren com el biquini, creat el 5 de juliol de 1946 per l'enginyer francés Louis Réard, ha complit 80 anys convertit en un dels grans icones del segle XX de la moda.
A més del material documental, la mostra també incorpora obres cedides per Equipo Límite, integrat per Cari Roig i Cuki Guillén. Aquestes obres dialoguen amb el material històric, oferint una perspectiva contemporània sobre la simbologia del biquini i el seu impacte cultural i social.
Activa Cultura impulsa la investigació jove
Aquesta exposició forma part de la cinquena edició d'Activa Cultura, el programa del Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social de la Universitat de València. Aquesta iniciativa impulsa i finança projectes culturals concebuts i desenvolupats per estudiants i joves investigadores i investigadors de la institució universitària.
El programa Activa Cultura està dotat amb 16.000 euros per a dur a terme les huit propostes seleccionades de la cultura proposada per l'estudiantat de la Universitat de València. Aquesta inversió subratlla el compromís de la institució amb el foment de la creació cultural i la investigació entre les noves generacions de talents.