La FIFA ha explicat per què el primer gol d'Anglaterra contra Noruega al Mundial va ser validat, malgrat que el baló va tocar la 'spidercam' abans de la jugada d'atac, ja que el sensor del baló no va detectar cap contacte.
- El primer gol de Bellingham per a Anglaterra contra Noruega no hauria d'haver pujat al marcador segons les protestes escandinaves.
- El sensor del baló Trionda no va detectar el contacte amb el cable de la 'spidercam', impedint la intervenció del VAR.
- Aquesta situació reobre el debat sobre la fiabilitat de la tecnologia dels sensors IMU al Mundial, després d'un cas similar amb Portugal i Croàcia.
La controvèrsia del gol d'Anglaterra contra Noruega
Noruega té motius per a sentir-se molesta amb la decisió arbitral que va permetre el primer gol de Bellingham per a Anglaterra. Aquest gol, que va significar l'empat momentani en el marcador, no hauria d'haver sigut validat. La selecció escandinava va protestar immediatament després que el baló entrara a la porteria, argumentant que en el servei de porteria previ, realitzat per Nyland, l'esfèric va colpejar el cable de la 'spidercam'.
Les càmeres de la retransmissió del partit van captar com la pilota va caure de forma gairebé vertical sobre Anderson, qui va ser l'encarregat d'iniciar la jugada d'atac que va culminar en el gol. Davant la polèmica, la FIFA va haver d'emetre un comunicat oficial explicant la situació. Segons la seua nota, el sensor del baló, que ha generat un considerable debat al llarg d'este Mundial, no havia detectat cap mena de contacte. Per aquesta raó, el VAR no va intervindre en la jugada, permetent que el gol pugés al marcador.
La tecnologia del sensor del baló Trionda sota examen
La decisió de no anul·lar el gol de Bellingham ha posat novament en entredit la fiabilitat de la tecnologia utilitzada en els balons del Mundial. La FIFA ha subratllat en ocasions anteriors que els sensors IMU allotjats dins del baló Trionda són capaços de detectar qualsevol contacte lleu. Aquesta detecció es mostra als espectadors en la transmissió com un 'gràfic de latido cardíaco', i permet als àrbitres i oficials un nivell de dades sense precedents per a prendre decisions ràpides i precises.
No obstant això, en el partit entre Noruega i Anglaterra, sembla que aquesta tecnologia va fallar. El fet que el sensor no detectara el contacte amb la 'spidercam' va impedir que el VAR poguera revisar la jugada i, potencialment, anul·lar el gol. Aquesta situació contrasta amb altres moments del torneig on la mateixa tecnologia sí que ha funcionat correctament, generant una disparitat que alimenta el debat sobre la seua aplicació.
Un precedent similar amb Portugal i Croàcia
Aquesta no és la primera vegada en aquesta cita mundialista que la tecnologia genera polèmica. En els dieciseisavos de final, es va viure una situació semblant en el duel entre Portugal i Croàcia, un partit que va acabar amb victòria lusa en la pròrroga per 2-1. En aquella ocasió, als balcànics els van anul·lar el gol de Gvardiol en el minut 103.
La decisió es va prendre perquè el sensor del baló va determinar que, malgrat no apreciar-se clarament en les imatges repetides, Matanovic havia entrat en contacte amb la pilota en cabecejar-la. Aquest contacte va provocar que Pasalic estiguera en fora de joc abans que el baló acabara a la xarxa, espentat per Gvardiol. En aquella ocasió, la FIFA va mostrar públicament com el sensor detectava un subtil contacte, confirmant que la decisió presa per l'àrbitre era la correcta segons el protocol. La diferència entre ambdós incidents, amb la tecnologia funcionant en un cas i no en l'altre, subratlla la complexitat i els reptes que encara presenta la implementació de sistemes tecnològics en el futbol d'elit.