La Audiencia Nacional ha iniciat dilluns la vista oral del cas Grand Coral, que investiga la participació de Bancaja i Banco de València en inversions immobiliàries a Mèxic, amb uns 45 acusats i una operació total de 750 milions d'euros.
- La Audiencia Nacional ha iniciat la vista oral del cas Grand Coral amb uns 45 acusats.
- Les operacions immobiliàries valencianes a Mèxic van suposar una inversió total de 750 milions d'euros.
- La fiscalia demana 12 anys de presó per a Domingo Parra i Aurelio Izquierdo per presumptes delictes d'apropiació indeguda i blanqueig de capitals.
Què implica la vista oral del cas Grand Coral?
Segons la magistrada Carmen Lamela, la primera jutgessa instructora, entre 2005 i 2009 les dues entitats van dur a terme cinc operacions —Emerald, Zacatón, Piedras Bolas, Vinoramas i moviments accionarials— que van conduir a una autèntica operativa de desfalco valorada en 750 milions d'euros operació Grand Coral. La majoria dels acusats són exdirectius de Bancaja i Banco de València, juntament amb empresaris hotelers com Juan Ferri, José Baldó i Juan Poch, que van rebre beneficis d'uns 170 milions d'euros.
Els fets es van desenvolupar a les regions mexicanes de Baja California i Rivera Maya, on els directius van facilitar contractes de gestió i moviments accionarials que van beneficiar els hotelers. La jutgessa ha qualificat aquestes accions com a “una operativa de desfalco” i ha destacat que el president de les entitats, José Luis Olivas, va autoritzar i encoratjar les inversions, fins i tot pagant‑li 14 viatges a Cuba per motius d'oci.
Quines són les penes que sol·licita la Fiscalia?
Durant la instrucció, la Fiscalia ha demanat una condemna de 12 anys de presó per a Domingo Parra, conseller delegat de Banco de València, i Aurelio Izquierdo, director general de Bancaja, per presumptes delictes d'apropiació indeguda i blanqueig de capitals penes fiscalia. Altres acusats, com el difunt José Luis Olivas (falleix en novembre de 2025) i el difunt Fernando García Checa (mort el 2021), no podran ser jutjats.
La investigació també ha revelat una possible operativa de blanqueig a través de comptes a Andorra controlades per Izquierdo i Parra, on es van rebre 16 milions de dòlars procedents de la plusvàlua de l'operació Zacatón i Piedras Bolas, que presumptament van ser repartits entre els directius i els hotelers.
Quina rellevància té aquest cas per a la ciutadania valenciana?
El cas Grand Coral posa de manifest com algunes decisions d'entitats financeres valencianes van tenir repercussions internacionals i van suposar una pèrdua econòmica significativa per a les entitats involucrades. La valoració de la jutgessa indica un quebrant del 100% de la inversió, el que implica que els 750 milions d'euros invertits van resultar en una pèrdua total per a Bancaja i Banco de València.
Per a la població de València, aquest procés judicial pot traduir‑se en una major vigilància de les operacions financeres i una possible revisió de les pràctiques de govern corporatiu de les entitats bancàries locals. A més, la cobertura mediàtica del cas pot influir en la percepció pública sobre la transparència i la responsabilitat dels grans bancs valencians.
Quines són les properes fases del procediment judicial?
Després de la vista oral, la Audiencia Nacional emetrà una resolució que determinarà si es procedeix a la condemna dels acusats i quines sancions s'imposaran. La decisió final podria incloure multes addicionals i mesures de reparació per a les entitats afectades.
El cas continua sent monitoritzat per les autoritats i per la societat civil, que esperen una resposta clara i contundent que garanteixi la responsabilitat i la justícia en casos de desfalcos d'aquesta magnitud.