L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inicia hui, 24 de juliol de 2026, la itinerància de la seua exposició 'A media lumbre' a Mallorca, presentant-se en tres espais de l'illa per a dialogar amb el context local i explorar l'art contemporani i els coneixements tradicionals.
- La mostra 'A media lumbre' de l'IVAM va poder visitar-se al Centre Julio González de València del 18 de febrer al 14 de juny.
- L'exposició es presenta ara en tres espais de Mallorca: Es Baluard Museu, Casal Solleric i Sa Refinadora de Marratxí.
- El projecte, comissariat per Blanca de la Torre, s'integra en la Biennal B amb la col·laboració del Consell de Mallorca i els ajuntaments de Palma i Marratxí.
L'expansió de 'A media lumbre' més enllà de València
L'exposició 'A media lumbre', una de les produccions expositives principals de l'IVAM, comença el seu recorregut fora de València. Després d'haver estat al Centre Julio González, la mostra es presenta ara en tres espais de l'illa de Mallorca: Es Baluard Museu, el Casal Solleric i Sa Refinadora, ubicada a Marratxí. Esta itinerància no s'atura ací, ja que, després del seu pas per Mallorca, l'exposició continuarà el seu viatge cap al Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d'Osca i, posteriorment, al Museu Terra de Tarragona [IVAM].
Concebuda com un projecte en transformació constant, 'A media lumbre' adapta els seus continguts a cada context específic. Això permet establir un diàleg particular amb el territori que l'acull en cada etapa. La mostra reuneix un conjunt d'obres i pràctiques artístiques que exploren els vincles entre l'art contemporani, el territori, la memòria i els coneixements tradicionals. A través de l'ús de materials com el fang, la llana, la palma o el vidre, les obres busquen explorar diverses formes de preservar i transmetre la connexió amb l'entorn.
El diàleg amb el context balear i els artistes locals
En el seu pas per Mallorca, 'A media lumbre' adquireix un caràcter especialment significatiu. Això es deu a la incorporació d'artistes balears o residents a l'illa, les propostes dels quals dialoguen directament amb els materials, les tècniques i els paisatges propis del context mediterrani. Esta dimensió reforça la intenció de la mostra d'articular una constel·lació de pràctiques que vinculen l'àmbit local amb el global, entenent ambdós com espais interdependents [exposició del IVAM].
A Sa Refinadora, l'exposició incorpora una sèrie d'intervencions específiques de Teresa Matas. La pràctica d'esta artista se situa en la intersecció entre allò íntim i allò polític. Mitjançant instal·lacions construïdes a partir de materials tèxtils, Matas desplega un treball introspectiu que aborda qüestions com la memòria, la pèrdua i la reparació. Les seues peces, desenvolupades a través de processos llargs i meditatius, transformen el gest de cosir en una forma de pensament i en una ferramenta crítica capaç d'interrogar experiències de dolor i vulnerabilitat des d'una dimensió poètica i material.
D'altra banda, l'artista Lucía Loren presenta una sèrie d'intervencions específiques a les terrasses d'Es Baluard Museu. La directora de l'IVAM i comissària del projecte, Blanca de la Torre, ha subratllat que una part important dels artistes participants pertanyen als contextos on el projecte es desenvolupa. A estos se sumen altres propostes d'àmbit nacional i internacional, sota la convicció que allò local i allò global operen com a vasos comunicants. A més, el projecte busca anar més enllà de l'expositiu, generant aliances amb agents culturals i col·lectius rurals i urbans que treballen des del territori per a enfortir els vincles entre art, medi ambient i comunitat [Blanca de la Torre].
La visió dels directors sobre art, territori i comunitat
El projecte 'A media lumbre' s'integra en el marc de la Biennal B, una iniciativa impulsada en col·laboració amb el Consell de Mallorca. A esta iniciativa se sumen l'Ajuntament de Palma, a través del Casal Solleric, i l'Ajuntament de Marratxí, que participa mitjançant l'espai de Sa Refinadora.
David Barro, director d'Es Baluard Museu, ha assenyalat que 'A media lumbre' parla de territoris, però també de relats culturals. Segons Barro, entrellaçar discursos entre art i artesania permet no sols recuperar sabers, sinó també activar noves formes de pensar el present des d'allò sensible i allò material [David Barro].
Finalment, Fernando Gómez de la Cuesta, responsable del Casal Solleric, ha indicat que els oficis, les tècniques i els materials vinculats a la vida quotidiana i a la tradició continuen oferint respostes plenament vigents per a reflexionar sobre la nostra relació amb l'entorn i sobre models més sostenibles de convivència amb el territori [Fernando Gómez de la Cuesta]. Estes perspectives reforcen la importància de la mostra com a pont entre el passat i el present, i entre les pràctiques artístiques i la sostenibilitat territorial.