El periodista Joan Canela ha publicat 'No deixis que el foc s'apagui' (Sembra Llibres, 2026), una novel·la que recupera la història política i emocional del moviment okupa a Barcelona durant els anys noranta i principis dels dos mil, amb una mirada que evita la nostàlgia i el relat de la derrota.
- El periodista Joan Canela ha publicat "No deixis que el foc s'apagui" (Sembra Llibres, 2026), una novel·la que narra el moviment okupa a Barcelona entre els anys noranta i principis dels dos mil.
- L'autor subratlla la importància d'explicar la pròpia història per evitar que s'oblide o siga mal interpretada per altres.
- Canela destaca la fragilitat de la memòria col·lectiva, recordant que moviments socials importants de fa trenta anys poden caure en l'oblit.
L'obra de Canela, editada per Sembra Llibres, es presenta com una ficció que barreja episodis mediàtics amb una trama plena d'assemblees, on les contradiccions internes i la repressió policial van marcar el destí de moltes persones. A través d'esta narració, l'autor reflexiona sobre què roman d'aquella generació i de les seues aspiracions inicials [la seua obra].
La importància de narrar la història pròpia
Canela entén este llibre com una continuació temàtica d'una obra anterior, 'Insubmissió!', també publicada per Sembra, que era un relat periodístic sobre el moviment d'insubmissió. Inicialment, l'autor pensava que la història que volia contar ja era de domini públic. Però es va adonar que molta gent desconeixia els fets, malgrat que la insubmissió va ser un moviment social molt rellevant als anys noranta, que va afectar centenars de milers de persones. La gent de la seua generació ho sabia perquè havien de decidir sobre el servei militar.
Esta experiència va fer que Canela comprenguera la fragilitat de la memòria. Coses que van ocórrer fa trenta anys, i que per a ell semblen recents, ja han caigut en l'oblit per a molts. Per això, considera fonamental explicar estes històries. En el cas de l'ocupació, va optar pel format de novel·la, però amb la mateixa premissa: «Si no expliquem la nostra història, o s'oblidarà o l'explicaran uns altres i l'explicaran malament» [la seua història].
L'impacte de Guillem Agulló en la militància valenciana
La novel·la de Canela comença amb una experiència clau per al protagonista, ja en clau valenciana: una manifestació en record de Guillem Agulló. L'autor considera que este cas va ser molt important per a la politització de la nova generació, tant a Catalunya com al País Valencià.
Canela explica que el cas Agulló va fer que molts joves s'adonaren que les seues accions, com anar a manifestacions o fer pintades, podien tindre conseqüències molt greus, fins i tot la mort. Esta realitat els va fer prendre's la militància amb una serietat molt major de la que havien tingut fins aleshores, marcant un abans i un després en la seua implicació política [el cas Agulló].
La diversitat i obertura del moviment okupa a Barcelona
Davant la imatge sovint estigmatitzada que els mitjans de comunicació han construït sobre el moviment okupa, Canela realitza un treball interessant en la seua novel·la. A través de múltiples personatges, l'autor mostra la gran diversitat interna del moviment i les tensions que hi havia, oferint una visió més complexa i real.
Canela expressa la seua molèstia amb la literatura que sol representar els moviments socials com a grups menuts i tancats. Ell recorda que el moviment okupa era molt ampli i obert, amb una constant entrada i eixida de persones. Hi havia qui s'implicava intensament durant un temps i després desapareixia, gent que s'acostava i de sobte s'implicava, o d'altres que, sense una gran implicació, sempre hi eren presents. L'autor va voler que esta dinàmica es reflectira en el llibre, amb personatges que apareixen i desapareixen o que s'incorporen en capítols posteriors [la diversitat del moviment].