La Generalitat Valenciana ha reubicat la programació de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) a la Sala Martin i Soler de València, evitant la crisi del Teatre Principal, tancat des de fa dues setmanes per mal estat i amb una rehabilitació que superarà els 60 milions d'euros. Esta decisió es produïx enmig del silenci del govern autonòmic sobre el futur del gran teatre públic de la ciutat.
- La rehabilitació del Teatre Principal de València s'estima que superarà els 60 milions d'euros, amb la sala tancada des de fa dues setmanes.
- La programació de l'IVC es trasllada a la Sala Martin i Soler, que té una capacitat per a unes 400 persones, un 45% menys que l'aforament potencial del Principal.
- La Generalitat Valenciana assumix la Martin i Soler com "un teatre més" per al futur, mentre evita pronunciar-se sobre la situació del Principal.
El silenci de la Generalitat davant la crisi del Teatre Principal
Des que es va clausurar el Teatre Principal, símbol de les arts escèniques de València, la Generalitat Valenciana ha mantingut una postura de silenci. Han passat dues setmanes des del tancament sense que el govern autonòmic s'haja pronunciat sobre el futur de l'auditori o la seua implicació en la rehabilitació. La consellera de Cultura, Carmen Ortí, i la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, han mantingut la seua agenda, però no va ser fins a este dilluns quan Alonso va participar en la seua primera roda de premsa després del tancament del Principal [este dilluns].
En este context, la Generalitat ha evitat respondre a la petició de reunió de les empreses d'arts escèniques amb el president, Juanfran Pérez Llorca, i encara està pendent una trobada amb la Diputació de València. Esta reunió, crucial per abordar una de les grans crisis culturals de la legislatura, no es donarà abans del 9 d'Octubre. Cal recordar que la Diputació de València va remetre un escrit al Ministeri per demanar la seua implicació en les obres del teatre [implicació en les obres]. A més, Mompó ha demanat al Govern una subvenció directa per al Principal, la rehabilitació del qual superarà els 60 milions d'euros [superarà els 60 milions]. Fins i tot l'Ajuntament de València ha proposat una nova fórmula de gestió que incloga el govern municipal.
La Sala Martin i Soler: una solució permanent amb aforament reduït
Davant les preguntes sobre la situació del Principal, la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, va optar per desviar l'atenció cap a la Sala Martin i Soler. "Jo vaig a parlar del Teatre Martin i Soler", va dir Alonso, convidant els mitjans a donar la "notícia bonica" del trasllat de la programació de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) a este espai [notícia bonica]. La temporada es va obrir amb 'El entusiasmo' de Pablo Remón, amb una sala "quasi plena" i la presència d'Alonso, Ortí i María José Mora, directora adjunta d'arts escèniques de l'IVC.
Alonso va insistir que l'objectiu s'havia complit, amb un "teatre nou a disposició de la ciutat" i espectadors contents. A més, va subratllar una idea rellevant: la Martin i Soler no es presenta com un espai passatger, sinó que s'assumix com "un teatre més que la Generalitat va a tindre en el futur" [un teatre més]. Esta decisió, però, genera dubtes per al futur de l'IVC per diverses raons.
L'impacte de la reducció d'aforament en l'oferta cultural de València
La raó més evident és la pèrdua d'aforament en comparació amb el Teatre Principal. Mentre el Principal ja estava venent amb prou faenes 700 entrades d'un aforament potencial de 1.200 persones, la Sala Martin i Soler té capacitat per a unes 400 persones [unes 400 persones]. Això representa un 45% menys de localitats que l'edifici del carrer de les Barques. A curt termini, és una solució per no cancel·lar la programació ja anunciada, però a mitjà i llarg termini, estes 400 localitats són les mateixes que tenen, per exemple, la Sala Rialto o el Teatre el Musical [Sala Rialto o el Teatre el Musical]. Altres espais com La Rambleta compten amb 700 localitats, una xifra que encaixa més amb grans propostes.
Una altra consideració és que l'òpera guarda les seues dates, i el director artístic, Jesús Iglesias Noriega, ja va anunciar que la pròpia Generalitat Valenciana, en este autoallotjament, ha posat com a línia roja la programació pròpia de l'òpera i els seus cicles paral·lels [programació pròpia de l'òpera]. A més, el teatre de text no té alternativa en l'edifici de Les Arts, la qual cosa planteja interrogants sobre la diversitat de l'oferta escènica futura a València sota la gestió de l'IVC.