La FIFA ha desmentit hui les protestes de Noruega sobre un possible contacte del baló amb un cable de càmera a l'estadi de Miami, abans del gol de Jude Bellingham que va establir l'1-1 contra Anglaterra al Mundial 2026, utilitzant les dades del sensor de l'esfèric.

Les 3 claus
  • La FIFA va negar que el baló toqués un cable de càmera abans del gol de Jude Bellingham que va posar l'1-1 al marcador.
  • La decisió de la FIFA, basada en el sensor del baló, va desactivar la protesta de la selecció de Noruega.
  • L'incident va ocórrer durant el partit del Mundial 2026 entre Anglaterra i Noruega a l'estadi de Miami.

Durant el Mundial 2026, un partit entre Anglaterra i Noruega a Miami va ser escenari d'una significativa controvèrsia. El gol que va significar l'1-1, marcat per Jude Bellingham per a Anglaterra, va ser immediatament qüestionat per l'equip noruec.

El nucli de la protesta va sorgir d'una acció iniciada pel porter noruec, Nyland. Va realitzar un colp llarg des de la seua pròpia àrea, buscant els seus davanters. No obstant això, segons l'equip de Noruega, este baló va fer contacte amb el cable d'una càmera que penjava del sostre de l'estadi. Este presumpte toc, tal com va informar Fox Sports, va provocar que la pilota es frenara i caiguera morta.

La intensa protesta noruega a Miami

Esta alteració inesperada en la trajectòria del baló, si haguera sigut certa, hauria impactat significativament en la jugada posterior. La pilota, en lloc de continuar el seu camí previst, segons les queixes, va perdre impuls i va caure a terra. Això va permetre a Elliot Anderson, un jugador d'Anglaterra, controlar el baló.

Des d'este control, Anderson va iniciar la jugada d'atac que va culminar amb el gol de Jude Bellingham, que va igualar el marcador a 1-1. La seqüència d'esdeveniments, des del presumpte contacte amb el cable fins al gol, va alimentar reaccions immediates i contundents per part del bàndol noruec.

Immediatament després del gol de Bellingham, el porter Nyland es va dirigir directament al col·legiat francés Turpin per expressar el seu descontentament, argumentant que el gol no hauria de ser vàlid a causa de l'incident previ amb el cable. Les seues protestes van ser secundades per altres figures clau de l'equip noruec, incloent el destacat jugador Haaland i el seleccionador, Solbakken, que també van manifestar les seues queixes sobre l'inici de l'acció.

La tecnologia del sensor del baló: el veredicte de la FIFA

Malgrat la vehemència de les protestes noruegues, el màxim organisme rector del futbol mundial, la FIFA, va actuar ràpidament per aclarir la situació i desactivar la controvèrsia. La FIFA va emetre un comunicat negant que el baló haguera fet cap contacte amb el cable.

La base de la postura definitiva de la FIFA va ser la tecnologia avançada integrada en el baló oficial del partit. Cada baló utilitzat en el Mundial 2026 està equipat amb un xip sensor dissenyat per detectar qualsevol impacte o interacció significativa.

Segons la FIFA, una revisió exhaustiva de les dades recopilades per este xip sensor no va revelar cap evidència que recolzara les afirmacions de Noruega. Concretament, l'organització va declarar: "Hem comprovat les dades i mostra que no hi ha un pic en el gràfic del sensor connectat al baló." Esta absència d'un "pic" en el gràfic del sensor indicava que no s'havia produït cap contacte extern.

Anàlisi arbitral: quan un contacte pot anul·lar un gol

L'incident també va provocar l'anàlisi d'experts en futbol pel que fa a les regles i el paper de la tecnologia. Pérez Burrull, àrbitre de MARCADOR de RadioMARCA, va oferir la seua perspectiva sobre l'assumpte.

Burrull va afirmar el paper decisiu de la tecnologia moderna en situacions com esta, declarant: "Amb la tecnologia, si haguera tocat, s'hauria anul·lat." Això suggerix que si el sensor haguera registrat contacte, el gol hauria sigut anul·lat, validant l'ús de la tecnologia per a un joc just.

No obstant això, Burrull també va introduir un matís en la discussió, indicant que no tot contacte mínim necessàriament justifica l'anul·lació d'un gol. Va afegir: "Si hi ha un xicotet frec amb el cable de la càmera, no té per què anul·lar-se el gol." Això implica una distinció entre un impacte significatiu que altera el joc i un toc menor i inconseqüent.

Finalment, la confiança de la FIFA en les dades objectives del sensor del baló va servir per tancar el debat. La comunicació clara de l'organització que les dades no mostraven contacte va desestimar efectivament la protesta de Noruega, permetent que el gol de Jude Bellingham que va significar l'1-1 es mantinguera en el partit del Mundial 2026.