Felipe Hernández, fotògraf madrileny, ha publicat recentment un llibre que recull 600 servilletes de bars d’Espanya, després d’una dècada i mig de viatges on va acumular gairebé una miler d’aquestes petites peces de paper.
- Felipe Hernández ha recollit aproximadament una miler de servilletes de bars d’Espanya durant més de deu anys.
- El llibre publicat conté 600 servilletes que documenten la identitat visual de la cultura de bar.
- El projecte destaca dos clàssics valencians: el Kiosko La Pérgola i l’Aquarium de València.
Quina és l’origen de la col·lecció de servilletes de Felipe Hernández?
El projecte va començar el 2014, quan el fotògraf tornava de Bilbao cap a Madrid i va decidir començar a guardar les servilletes que trobava en bars i cafeteries. Dues dècades després, la seva col·lecció, que supera les cerca d'una miler de servilletes, s’ha convertit en una obra documental publicada per l’editorial Ojos de Buey.
En el seu compte d’Instagram, Hernández mostrava les imatges i va adonar-se que les servilletes anaven més enllà de la simple estètica: eren testimonis de la vida quotidiana dels bars, dels dissenys tipogràfics i de la cultura popular que encara persisteix en les ciutats espanyoles.
Per què les servilletes són considerades un reflex de la cultura de bar espanyola?
Segons el mateix Hernández, les servilletes són “un invente imperfecte, un referent de la cultura tabernera”. Cada disseny, dibuix o tipografia reflecteix l’època i el caràcter del negoci, mostrant com la “Espanya del pelotazo” es manifestava en objectes quotidians. El llibre, titulat Servilletas, recull aquesta diversitat visual, incloent dissenys elegants i altres més rudiments.
El crític i camarer Carles Armengol afavoreix aquesta visió, declarant que les servilletes són “un record de què érem”, i subratlla que moltes d’elles provenen de locals ja tancats, tot i que el projecte no pretén ser nostàlgic, sinó un testimoni del canvi social.
Quins són els exemples més emblemàtics de servilletes valencianes inclosos al llibre?
Entre les 600 servilletes, Hernández destaca dues de València: el Kiosko La Pérgola i l’Aquarium. La primera conserva un disseny antic que, segons el fotògraf, “molava més” que la versió recent. L’Aquarium, per la seva banda, va canviar el logotip després d’una proposta d’un client, una decisió que Hernández considera un “gran error”.
Aquestes servilletes valencianes mostren com la identitat visual pot evolucionar i com les decisions de marca impacten la percepció del públic. La varietat estilística del llibre, que combina dibuixos i tipografies, reflecteix la llibertat creativa que tenien els dissenyadors de cada establiment.
Com pot el lector participar o aprofundir en la cultura de bar documentada?
El llibre no només ofereix una col·lecció visual, sinó que convida a visitar els bars originals, encara que alguns ja siguin tancats. Hernández anima a la gent a “anar al bar que li agrada, a la discoteca o al local que recorda”, per tal de preservar la vida cultural que aquestes servilletes representen.
Per a aquells interessats en aprofundir, es recomana explorar la cultura de bar a través de les xarxes socials, on el projecte continua creixent i on es poden descobrir nous dissenys i històries.