Carles Esteve, articulista de València, ha criticat hui les declaracions de Feijóo sobre les baixes laborals, que ha qualificat de 'càncer', mentre les empreses s'estalvien 3.200 milions d'euros anuals en hores extra no pagades, obrint un debat sobre els drets de la classe treballadora a Espanya.
- Feijóo va dir que una treballadora o un treballador de baixa no hauria de cobrar com quan està treballant, qualificant-ho de "càncer".
- Les empreses s'estalvien 3.200 milions d'euros cada any en hores extra no pagades a Espanya.
- L'excedent empresarial ha crescut un 25% en dos anys, mentre els salaris només han pujat un 6%.
La polèmica declaració de Feijóo sobre les baixes laborals
L'articulista Carles Esteve ha expressat la seua sorpresa davant la tranquil·litat amb què Feijóo va atacar el dret a posar-se malalt. Segons Esteve, el president del PP va afirmar que una treballadora o un treballador de baixa no hauria de cobrar com quan està treballant, i va qualificar esta situació de "càncer que no podem pagar" literalment. Esteve interpreta que esta declaració no va ser una improvisació, ja que Feijóo llegia notes preparades que incloïen totes les baixes mèdiques en eixe concepte.
La postura de Feijóo, segons l'opinió de l'articulista, fins i tot plantejava la possibilitat de passar per damunt dels acords existents entre l'empresa i les treballadores. Esteve reflexiona sobre si esta obertura en l'atac a drets laborals bàsics, com el de poder descansar i recuperar-se d'una malaltia, contradiu la idea d'una agenda oculta de la dreta, que abans no s'atrevia a expressar obertament propostes que anaven contra els interessos de la majoria per evitar un impacte electoral negatiu.
Desequilibri entre beneficis empresarials i salaris
Carles Esteve posa de manifest una disparitat significativa en l'evolució econòmica recent. Segons l'articulista, l'excedent empresarial, que es defineix com el marge que obté l'empresa després de pagar tots els salaris, ha experimentat un creixement del 25% en tan sols dos anys a Espanya. En contrast, els salaris només han pujat un 6% durant el mateix període.
Esteve argumenta que, malgrat la repetida afirmació que són els empresaris els qui creen la riquesa, la realitat és que sense treballadores i treballadors no hi ha producció. Per això, considera lògic que els salaris haurien d'anar d'acord amb els beneficis de les empreses. A més, subratlla que la productivitat ha crescut el doble que els sous, suggerint que ja és hora de vincular els augments de productivitat als salaris i repartir de manera més equitativa l'increment de la producció.
Les hores extra no pagades: un estalvi de 3.200 milions d'euros
L'article de Carles Esteve també aborda la problemàtica de les hores extra no remunerades. L'autor es pregunta què pensarà Feijóo sobre les 6 milions d'hores extra que es fan cada setmana a Espanya, especialment quan 4 de cada 10 d'estes hores extra no són pagades per les empreses. Esta pràctica, segons Esteve, representa un estalvi de 3.200 milions d'euros cada any per a les empreses que exploten a les persones que treballen.
L'articulista destaca que, després de revisar el discurs de Feijóo, no ha trobat cap menció a esta qüestió, tot i que el líder del PP afirma voler governar per a la majoria. Esteve posa en relleu esta omissió com una contradicció en el discurs polític sobre la defensa dels interessos de la majoria social.
La realitat de les persones autònomes i l'autoexplotació
El debat sobre els drets laborals, segons Carles Esteve, sovint deixa de banda la situació de les persones autònomes. L'autor descriu com un projecte empresarial iniciat amb il·lusió pot transformar-se fàcilment en autoexplotació. En este context, la persona autònoma es veu obligada a fer hores extra que no cobra, a no agafar la baixa ni tan sols quan el termòmetre indica que ho necessita, i a percebre les vacances com una "ciència ficció".
Esteve emfatitza que no es pot afrontar cap debat laboral sense plantejar solucions per a la majoria de persones autònomes que viuen el seu treball d'esta manera. L'articulista recorda que no totes les persones autònomes són iguals, posant com a exemple a Ana Patricia Botín, que també paga quota d'autònoma, per a il·lustrar la diversitat dins d'este col·lectiu i la necessitat de diferenciar-ne les realitats.
Qui forma part de la classe treballadora hui?
Finalment, Carles Esteve reitera que la classe treballadora no és un concepte de manual ni un passat superat per les "irreal classe mitjanes". Defineix la classe treballadora de manera pràctica: si a final de mes necessites mirar el compte bancari per a dormir amb la tranquil·litat de poder pagar el lloguer o la hipoteca, eres classe treballadora. Això inclou a qui té una empresa i necessita que li paguen les factures a temps per a no passar-ho malament, independentment del que facture la seua empresa.
L'articulista subratlla que, per a la majoria, si s'ajunten tres imprevistos econòmics en un mes, la vida es posa del revés, i això és un indicador de pertànyer a la classe treballadora. Esteve conclou que a totes estes persones, el president del PP les ha acusat de ser un "càncer" i les ha amenaçat amb no cobrar durant les baixes, amb o sense acord. L'autor suggereix que el PP ha decidit lligar el seu futur a figures com Trump i Milei, que ataquen les majories socials retallant drets vitals, però convida a la ciutadania a parar atenció i reconéixer-se en les persones que es creuen per a no donar per fet esta situació.