Un estudi realitzat per INGENIO (CSIC-UPV) i la Universitat de València, publicat el 9 d'agost de 2026, revela que la pressió per l'impacte científic pot reduir la felicitat de més de 2.400 investigadors a Espanya, afectant el seu benestar personal i l'equilibri entre la vida laboral i privada.
- Un estudi d'INGENIO (CSIC-UPV) i la Universitat de València, publicat el 9 d'agost de 2026, analitza l'impacte científic en el benestar de més de 2.400 persones de l'àmbit acadèmic a Espanya.
- La pressió per aconseguir reconeixement i publicar articles ben citats pot reduir la satisfacció del personal investigador, dificultant l'equilibri entre la vida laboral i personal.
- Els sistemes d'avaluació actuals, centrats en mètriques de rendiment, haurien de considerar també el benestar, l'autonomia i l'equilibri per a una visió més àmplia de la qualitat de la investigació.
La pressió per l'impacte científic i el benestar personal
La recerca actual es desenvolupa en entorns altament competitius, on la publicació d'articles científics ben citats i l'obtenció de reconeixement dins de la comunitat acadèmica són fonamentals per a l'avaluació professional. Este context pot portar el personal investigador a prioritzar objectius externs i mètriques de rendiment per damunt dels seus interessos personals o vocacionals, segons l'estudi publicat en Research Evaluation.
Joaquín M. Azagra, investigador d'INGENIO (CSIC-UPV) i coautor del treball, explica que, si bé s'esperava que l'impacte científic generara satisfacció pel reconeixement, les dades mostren que l'efecte predominant és que la pressió associada a este objectiu redueix la satisfacció des d'un principi. Això suggereix que el problema no és el reconeixement per si mateix, sinó la càrrega que implica aconseguir-lo.
Com l'equilibri i la motivació influeixen en la satisfacció
Una de les raons clau per a entendre este efecte negatiu és la dificultat de mantindre un equilibri adequat entre el treball i la vida personal. La constant exigència de publicar i ser citat pot erosionar el benestar dels professionals de la ciència. L'estudi, que va analitzar més de 2.400 persones de l'àmbit acadèmic a Espanya, posa de manifest esta connexió directa entre la pressió per l'impacte i la disminució de la felicitat.
No obstant això, la investigació també identifica elements que poden esmorteir estos efectes negatius. Ana M. Tur, catedràtica del departament de Psicologia Bàsica i de la Personalitat de la Universitat de València i també coautora, assenyala que les persones investigadores amb una forta motivació per contribuir a la societat o que desenvolupen el seu treball de forma més creativa mostren nivells més alts de felicitat, fins i tot en contextos d'alta exigència per aconseguir impacte científic. Això suggereix que connectar la recerca amb propòsits socials i fomentar la creativitat pot ajudar a preservar la satisfacció en les carreres científiques.
Recomanacions per a futurs sistemes d'avaluació científica
Els autors de l'estudi, Joaquín M. Azagra i Ana M. Tur, plantegen que les institucions científiques haurien de preocupar-se no sols pels resultats que produïxen els investigadors, sinó també per les condicions en què realitzen el seu treball. Això implica complementar els indicadors tradicionals de rendiment amb mesures relacionades amb el benestar, l'autonomia o l'equilibri entre el treball i la vida personal.
Esta visió més àmplia de la qualitat dels sistemes d'investigació podria incloure criteris que valoren la satisfacció del personal, la seua capacitat per a gestionar la càrrega laboral i la llibertat per a explorar línies de recerca innovadores. En definitiva, l'estudi subratlla la necessitat de repensar els sistemes d'avaluació per a garantir un entorn més saludable i sostenible per als professionals de la ciència.