%2C%20natural%20ambient%20light%2C%20no%20studio%20lighting%2C%20shallow%20depth%20of%20field%2C%20sharp%20focus%20on%20subject%2C%20authentic%20candid%20moment%2C%20not%20posed%2C%20editorial%20composition%2C%20rule%20of%20thirds%2C%20medium%20colour%20grading%2C%20slight%20film%20grain%20texture%2C%20shot%20at%20golden%20hour%20or%20cloudy%20daylight%20(Mediterranean%20light).%20Valencia%20Spain%20context%2C%20Mediterranean%20atmosphere%2C%20aut?width=2400&height=1350&nologo=true&seed=1674349&model=flux&enhance=true)
Un estudi observacional publicat en British Journal of Ophthalmology el 7 d'octubre de 2026 ha revelat que l'ús d'estatinas, medicaments per al colesterol, s'associa amb una reducció del 15% en el risc de desenvolupar glaucoma i una menor necessitat de tractaments invasius.
- L'ús d'estatinas s'ha associat amb un risc un 15% menor de desenvolupar glaucoma d'angle obert, segons un estudi.
- Els pacients amb glaucoma que prenen estatinas mostren un risc un 36% menor de cirurgia incisional i un 55% menor de cirurgia mínimament invasiva.
- La investigació, basada en una base de dades global de 165 milions de persones, suggerix un possible cte neuroprotector de les estatinas.
Com les estatinas podrien protegir contra el glaucoma
El glaucoma es considera una de les principals causes de ceguesa irreversible a escala global, ja que provoca un dany permanent al nervi òptic. Davant d'esta realitat, la investigació mèdica busca constantment noves vies per a la prevenció i el tractament. Recentment, un estudi observacional ha posat el focus en les estatinas, medicaments habitualment prescrits per a reduir els nivells de colesterol en la sang, suggerint un inesperat cte protector contra esta malaltia ocular.
La hipòtesi d'un "efecte secundari" positiu de les estatinas no és del tot nova. Alguns estudis previs ja apuntaven que estos fàrmacs podrien contribuir a prevenir o retardar la mort de les cèl·lules nervioses, un aspecte crucial en malalties com el glaucoma. No obstant això, el seu paper exacte en la prevenció o progressió del glaucoma no s'havia comprés completament fins ara. Per a aprofundir en esta evidència, els investigadors van analitzar una gran base de dades global que conté informació de 165 milions de persones, proporcionant una perspectiva àmplia i robusta.
La metodologia de l'estudi va consistir a comparar dos grups significatius de participants. D'una banda, es van analitzar les dades de més de 210.000 persones amb un historial d'ús d'estatinas entre agost de 2006 i agost de 2026. Este grup es va contrastar amb un grup de control equivalent, també de més de 210.000 persones, que no tenien registres de tractament amb estos fàrmacs. Tots els participants en l'estudi havien de comptar amb un seguiment oftalmològic, garantint la rellevància de les dades sobre la salut ocular.
L'anàlisi va revelar una associació significativa: l'ús d'estatinas es va vincular amb un risc un 15% menor de desenvolupar glaucoma d'angle obert. A cinc anys de seguiment, es van registrar 4.771 nous diagnòstics de glaucoma entre les persones tractades amb estatinas, el que representa un 2,3% d'este grup. En comparació, en el grup de control, es van detectar 5.491 casos, que equivalen a un 2,6%. Estes xifres, publicades en el British Journal of Ophthalmology, suggerixen un cte protector de les estatinas en la incidència d'esta malaltia ocular.
Menys necessitat de cirurgies i tractaments intensius
Més enllà de la prevenció, la investigació també va explorar l'impacte de les estatinas en pacients que ja patien glaucoma. En un anàlisi independent, els investigadors van comparar més de 30.000 persones diagnosticades amb glaucoma que prenien estatinas amb prop de 250.000 pacients amb la mateixa malaltia que no utilitzaven estos fàrmacs. Els resultats van ser igualment prometedors pel que fa a la salut ocular.
Entre aquells que ja convivien amb la malaltia, el tractament amb estatinas es va associar amb una menor probabilitat de necessitar una intensificació terapèutica. Açò inclou procediments més invasius com la cirurgia o altres intervencions destinades a controlar el glaucoma. Concretament, a cinc anys de seguiment, l'ús d'estatinas es va relacionar amb un risc un 36% menor de cirurgia incisional de glaucoma, un tipus d'intervenció més complexa.
A més, es va observar un risc un 55% menor de cirurgia mínimament invasiva de glaucoma, un procediment dissenyat per reduir la pressió intraocular amb tècniques menys agressives. La investigació també va destacar un risc un 60% menor de sotmetre's a una trabeculoplàstia làser selectiva, un tractament que utilitza làser per disminuir la pressió ocular. Finalment, es va registrar una disminució del 12% en el risc de necessitar gotes oftàlmiques addicionals per al control de la malaltia.
És important subratllar que, després de 10 anys de seguiment, l'associació amb un risc menor d'estos tres procediments quirúrgics i l'ús de gotes oftàlmiques es mantenia. Estes troballes reforcen la idea que les estatinas podrien tindre un paper significatiu no només en la prevenció, sinó també en la gestió i el tractament del glaucoma, reduint la necessitat d'intervencions més agressives per als pacients.
Limitacions de l'estudi i pròxims passos en la investigació
Malgrat la rellevància de les conclusions, és fonamental entendre les limitacions d'este tipus d'investigació. Com que es tracta d'un estudi observacional, els resultats no permeten establir una relació directa de causa i cte. Açò significa que, si bé s'ha trobat una associació entre l'ús d'estatinas i un menor risc de glaucoma o de necessitat de tractaments intensius, no es pot afirmar amb certesa que les estatinas siguen la causa directa d'esta protecció.
Una altra de les limitacions destacades pels investigadors és la manca d'accés a dades individuals dels pacients. No van disposar de mesures de pressió intraocular específiques ni de detalls concrets sobre les intervencions quirúrgiques realitzades. Esta absència dades va impedir determinar si les cirurgies es van dur a terme a causa d'una major gravetat de la malaltia en alguns casos o per altres factors, com una baixa adherència al tractament per part dels pacients.
A pesar d'estes limitacions metodològiques, els autors de l'estudi consideren que els resultats s'afegixen a la creixent evidència sobre el possible cte neuroprotector de les estatinas. Este concepte suggerix que els fàrmacs podrien protegir les cèl·lules nervioses del dany, un mecanisme que seria beneficiós en malalties com el glaucoma, on el nervi òptic es veu afectat.
Els investigadors assenyalen, no obstant això, que per a aclarir millor la possible influència de les estatinas tant en la incidència del glaucoma com en el seu tractament, seran necessaris assajos prospectius aleatoritzats. Este tipus d'estudis, amb un disseny més controlat, permetrien establir amb major precisió una relació de causa i cte. "Els nostres descobriments suggerixen que l'ús d'estatinas està associat tant amb una menor incidència de glaucoma primari d'angle obert com amb una menor necessitat d'intensificar el tractament", conclouen els investigadors, obrint la porta a futures línies d'investigació en el camp de la salut ocular.