El Tribunal Suprem, el 4 de novembre de 2026, ha inadmet el recurs de l'Ajuntament de Castelló contra la sentència del TSJCV que anul·la el canvi de nom a Castelló, citant una prova de 474 errors de confusió.
- El Tribunal Suprem ha inadmet el recurs de l'Ajuntament de Castelló el 4‑novembre‑2026.
- La sentència confirma que el nom Castelló genera 474 errors de confusió amb Castelló de la Plana.
- La decisió es basa en el Decret 69/2017 i en un informe que demostra confusions reals.
Quina és la base jurídica de la inadmisiò del recurs?
Segons el Tribunal Suprem, la inadmisiò es deu a que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va interpretar el Decret 69/2017 del 2 de juny, que regula els criteris per al canvi de denominació dels municipis, i que el TS té prohibida la interpretació del dret autonòmic segons l’article 86.3 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa‑Administrativa. Això implica que la decisió del TSJCV és definitiva i no pot ser revisada.
La sentència del TSJCV, emesa al març de 2025, havia anul·lat el Decret 112/2020 del 4 de setembre que aprovava el canvi a la forma exclusiva en valencià "Castelló". El tribunal va constatar, a partir d’un informe del secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, que el nou topònim podia produir confusions amb la capital de la província de Castelló.
Com demostra l’informe de 474 errors la confusió entre municipis?
L’informe citat per la sala indica que entre el 30 de març i el 10 de juny de 2021 es van registrar 474 entrades dirigides al Ajuntament de Castelló de la Plana que, per error, van ser enviades a la seu electrònica de l’Ajuntament de Castelló (València). Estes equivocacions van afectar tant la ciutadania com la Generalitat Valenciana i la Mesa de les Corts Valencianes, demostrant un risc real i ctiu de confusió.
El TSJCV va valorar que este tipus d’error supera el límit establit a l’article 4.5 del Decret 69/2017, que prohibix canvis que puguen generar confusions significatives en la identificació de les administracions públiques.
Què implica esta decisió per al futur dels canvis de denominació?
Amb la decisió del Tribunal Suprem, qualsevol altre municipi que vulga canviar la seua denominació haurà de demostrar que no existix cap risc de confusió comparable. La jurisprudència reforça la necessitat d’evidències concretes, com ara informes de gestió administrativa, per validar la sol·licitud.
A més, la resolució exclou qualsevol revisió de les qüestions relacionades amb la valoració de la prova que el TSJCV va fer, consolidant així la interpretació del Decret 69/2017 com a normativa vinculant per a futurs recursos.