El Museu de Belles Arts de València presenta la primera retrospectiva dedicada a Antonio Palomino, un artista clau del Barroc, amb prop de 70 peces que desvelen la seua faceta com a pintor i teòric, rescatant obres poc vistes per al gran públic.
- El Museu de Belles Arts de València acull la primera retrospectiva d'Antonio Palomino, amb prop de 70 peces inèdites o poc conegudes.
- L'exposició revela la figura de Palomino com a "artista total", no només pintor sinó també teòric de l'art espanyol.
- La mostra explora la seua obra i el seu llegat, incloent el tractat "El museo pictórico y escala óptica" publicat entre 1715 i 1724.
Antonio Palomino: L'artista total més enllà dels frescos valencians
Antonio Palomino, conegut pels seus frescos a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i l'Església dels Sants Joans a València, ha vist gran part de la seua contribució a l'art espanyol eclipsada per la "Nit Barroca". Ara, el Museu de Belles Arts reivindica la seua figura com un "artista total" en la primera retrospectiva dedicada a la seua obra. Esta exposició no sols posa en valor la seua capacitat creativa, sinó també la seua faceta com a teòric de l'escena pictòrica espanyola.
El comissari José Riello ha materialitzat anys d'investigació, recuperant de diversos arxius i dipòsits prop de 70 peces, moltes d'elles inèdites o pràcticament desconegudes per al públic general. Estes obres, procedents d'una vintena de col·leccions, desvelen la complexitat del pintor i tractadista cordovés.
La raó per la qual la Història de l'Art té un deute pendent amb Palomino rau en l'època en què va viure. L'artista va habitar el trànsit entre el Barroc i la Il·lustració i, segons Riello, no va saber o no va voler adonar-se dels canvis que s'estaven produint. Com a fervent defensor de l'Antic Règim, Palomino va acabar representant tant el principi com el final d'una era artística.
El llegat teòric de Palomino: Un tractat que va definir l'art espanyol
Més enllà de la seua obra pictòrica, el llegat més influent de Palomino és el seu tractat "El museo pictórico y escala óptica". Publicat en tres volums entre 1715 i 1724, este text no només tenia l'objectiu d'ensenyar l'ofici del pintor, sinó també de reivindicar la pintura com un art liberal, en un moment en què este debat encara estava obert a Espanya.
Les seues pàgines van recopilar coneixements acumulats durant generacions i van establir un cànon que marcaria la historiografia artística durant segles. El tractat va fixar algunes de les bases sobre les quals es construiria el relat de l'art espanyol, diferenciant-lo d'altres escoles europees i posant en valor trets com la seua vocació realista. A més, va reunir les biografies de desenes d'artistes i va dibuixar el marc des del qual encara hui s'estudia la pintura espanyola del Segle d'Or, amb Velázquez com a gran referència.
No obstant això, el mateix tractat també reflecteix el límit de la seua mirada. Mentre Europa començava a obrir-se a nous models estètics i intel·lectuals, Palomino va romandre fidel a l'univers barroc que ell mateix havia contribuït a consolidar.
Quatre àmbits per a entendre la visió barroca de Palomino
L'exposició s'articula en quatre àmbits que permeten recórrer totes les facetes de Palomino, les quals, en realitat, són inseparables entre si. Per al pintor, la creació artística estava al servei d'una Monarquia que es concebia com a garant de la fe catòlica. La seua formació religiosa no va ser un element accessori de la seua trajectòria, sinó una part essencial del seu pensament.
En els seus escrits, Palomino va defensar que el pintor havia de posseir un coneixement intel·lectual que transcendira la mera destresa tècnica per a ser capaç de representar els grans misteris de la doctrina cristiana. En este sentit, destaquen els seus estudis sobre la Immaculada Concepció, que encara no s'havia convertit en dogma. Un misteri que Palomino intenta desentranyar a través de diferents al·legories, presents en esta mostra en llenços de gran format.
La secció dedicada a les seues obres de temàtica teològica també serveix per a entendre la seua pròpia evolució com a pintor. Va començar de manera "balbucejant", copiant els seus referents, i va acabar demostrant la seua pròpia mestria. El seu accés a la Cort, el contacte amb altres artistes de renom i, especialment, la influència de Luca Giordano, van acabar formant l'artista que va ser.
Com altres grans artistes barrocs, Palomino entenia la pintura com una disciplina capaç de dialogar amb l'arquitectura, l'escenografia o els rituals urbans. Així ho demostren els seus famosos frescos, però també altres obres derivades del seu treball al servei de la Cort. Palomino va ser també un artista d'encàrrecs, la qual cosa permet incloure en la mostra, per exemple, un esbós de l'estudi arquitectònic dels frescos que finalment dissenyaria per a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats.