Dramaturgs valencians, incloent Marcos Sproston, Candela Herrero, Arianne Algarra i Vicent Francés, ultimen les seues noves obres teatrals durant l'agost de 2026 a València, posant els fonaments del teatre que es veurà el pròxim curs a través d'un intens procés d'escriptura.
- Marcos Sproston, Candela Herrero, Arianne Algarra i Vicent Francés són alguns dels dramaturgs valencians que ultimen les seues obres durant l'agost de 2026.
- La fase d'escriptura és considerada el procés més important per a la creació de les noves peces teatrals, segons els autors.
- Aquest treball estival a València estableix les bases del teatre que es podrà veure durant el pròxim curs.
La cultura no per a: dramaturgs valencians en plena creació a l'agost de 2026
Mentre la majoria de la població gaudeix del descans estival, la cultura a València manté la seua activitat. Els dramaturgs valencians, de la mateixa manera que els ballarins, no tenen estiu, ja que han d'ultimar els detalls de les seues obres per a afrontar el pròxim curs. Aquest és el cas de Marcos Sproston, Candela Herrero, Arianne Algarra i Vicent Francés, que dediquen l'agost de 2026 a l'escriptura de les seues futures peces teatrals durant el mes d'agost.
Aquests quatre creadors, juntament amb molts altres que els envolten, passen l'estiu entre textos per a establir els fonaments del teatre que es podrà veure el curs vinent. Les seues idees, ara plasmades en textos, són el punt de partida d'una temporada que promet ser rica en propostes escèniques plenes de bones idees.
L'exploració creativa de Marcos Sproston amb la seua obra «Júbilo»
Marcos Sproston treballa en la seua peça «Júbilo», que forma part de la Residencia XI d'autoria d'Ultramar. Aquest projecte està tutoritzat per Núria Vizcarro. En «Júbilo», Sproston aprofundeix en la història d'un arquitecte que, de camí al treball, es queda quiet en un pas de zebra, i explora com els personatges que l'envolten reaccionen a aquesta immobilitat en la seua peça.
En el seu procés de creació, Sproston afirma que li agrada «seguir un camí, descobrir que per ací no era, donar la volta i recalcular la ruta», ja que prefereix «ser un explorador que un turista». Escriu des de la llibertat i la diversió, intentant conéixer-se com a creador a través de l'escolta que li requereix el seu propi projecte segons el creador.
El dramaturg assenyala que li agrada «entendre el que l'obra demana, el que necessita, com si fora un ens per si mateix», i que intenta «escoltar i estar atent», ja que «l'obra t'escapa el que no necessita». Mentre escriu amb l'estiu perseguint-lo, també reflexiona sobre la necessitat de parar i no fer res, considerant-ho «quelcom revolucionari». A més, troba moments per a compatibilitzar l'escriptura amb el descans, ja que «amb la calor el temps es dilata», però també hi ha espai per al «júbilo» durant el procés.
El fracàs com a motor creatiu en la nova peça de Candela Herrero
Candela Herrero, per la seua banda, treballa en una peça que es presentarà al desembre al Teatre Círculo de Benimaclet, dins del marc de residències de col·laboració amb la creació escènica. La seua obra aborda la idea del fracàs i l'error com a punt de partida i motor dels personatges en el seu projecte.
Aquesta peça és una producció conjunta entre la companyia Nomusa, formada per Sandra Calatayud i la mateixa Herrero, i La Dengue, que conforma Herrero amb Paula López Collado. Ambdues companyies col·laboren en una obra on «gaudeixen de l'error» a cada pas. Herrero explica que parlen de «com els processos creatius són bells, però també precaris», i de «l'error i de tot el que els envolta». L'objectiu és «portar el fracàs a un terreny amable i revelador» per a elles segons la creadora.
Connectant amb els passos «erràtics» de qualsevol procés creatiu, Herrero subratlla que «l'escriptura és el procés més important». També destaca la importància de la reescriptura i de les converses amb «les amigues amb les quals escriu». Aquestes interaccions «et donen un punt de llum en un procés d'escriptura i creació», i a partir del fracàs han aconseguit trobar «quina és la ferida de cada personatge», que també es nodreix d'algunes anècdotes pròpies de la infància. Així, partint de la idea que errar és humà i que «cal celebrar-ho», ambdues companyies treballen conjuntament en un procés on l'error només pot portar a un resultat positiu en la seua obra.
La creació col·laborativa d'Arianne Algarra en l'estiu valencià
Arianne Algarra es troba immersa en un procés creatiu d'escriptura dramàtica sobre una primera versió d'un text. Compta amb la mirada d'«amigues creadores» com el mateix Marcos Sproston o Vicent Francés, i també Arantxa Cortés, Sandra Calatayud i Paula Vélez. A més, l'actor Jorge Valle l'acompanya en les lectures dels fragments de la seua peça, la qual cosa l'ajuda a sentir-se acompanyada en el procés de creació durant la creació.
Algarra explica que «el procés d'escriptura pot ser molt solitari i a vegades, almenys en el meu cas, et perds». Per això, «poder compartir les teues inseguretats i obrir el procés a altres mirades et pot ajudar a trobar altres camins». Aquest procés creatiu està sent en part esgotador, però la col·laboració resulta fonamental per a avançar en la seua obra segons la creadora.
Així, mentre l'agost de 2026 avança, aquests dramaturgs valencians continuen la seua tasca, demostrant que la creació teatral és un procés constant i intens, fonamental per a la vitalitat de l'escena cultural de la Comunitat Valenciana. El seu esforç en l'escriptura és la base sobre la qual s'alçarà el teatre que el públic podrà gaudir en els pròxims mesos.