El seleccionador Luis de la Fuente va expressar el seu orgull i felicitat després que la Selecció Espanyola de futbol aconseguira la final del Mundial a Nova York/Nova Jersey, el 14 de juliol de 2026, en vèncer França per 0-2, recuperant l'esperit de 2010.
- Espanya jugarà la final d'un Mundial 16 anys després de la seua última aparició.
- La Selecció va vèncer França per 0-2, amb un rendiment que l'entrenador va qualificar d'"espectacle".
- Luis de la Fuente va destacar que el camí de l'equip va començar fa quasi quatre anys, mantenint una idea clara.
El camí cap a la final del Mundial i les sensacions de l'entrenador
La Selecció Espanyola ha tornat a una final de Mundial 16 anys després, un fet que ha generat una onada d'emoció en tot el país. Després d'una victòria contundent per 0-2 contra la temible França, el combinat dirigit per Luis de la Fuente es prepara per a lluitar per la seua segona estrella. El seleccionador riojà es va mostrar contingut i, fins i tot, incrèdul davant la magnitud del que acabava de succeir, intentant assimilar el moment històric.
De la Fuente va admetre que, en eixe moment, era complicat posar paraules a les seues emocions, però les va comparar amb la felicitat i l'orgull de liderar un conjunt de jugadors com este. Va recalcar que encara els restava un últim pas per a completar el seu objectiu. El tècnic va confessar que hi havia una gran quantitat de tensión acumulada i va subratllar la immensa responsabilitat que implica dirigir la Selecció Espanyola. Va expressar que és un luxe per als elegits i que un ha d'assimilar tot el que això comporta.
El seleccionador va rememorar els inicis d'un projecte que va arrancar fa quasi quatre anys, amb una idea clara a la qual han romàs fidels fins hui. Amb orgull, va afirmar que eixa constància els havia portat fins a este punt. Espanya va completar el seu millor partit del torneig i va donar un colp sobre la taula en imposar-se a França, demostrant un futbol brillant que l'ha portat a la final contra Anglaterra o Argentina.
L'elogi a l'equip i la recuperació de l'esperit de 2010
En la xarrada prèvia al partit, De la Fuente va utilitzar una expressió que va ressonar amb força: "Ens enfrontàvem a una de les millors seleccions del món, però enfront tenien al millor equip del món". Amb estes paraules, el seleccionador va voler destacar la confiança en les capacitats del seu equip. Va assegurar que els jugadors es mereixen tot i va descriure el partit com un autèntic espectacle, assenyalant que "això és diferent".
El tècnic va lloar el compromís, la solidaritat i el talent dels seus futbolistes, afirmant que "allò difícil ho fan fàcil". Va concloure la seua intervenció amb una declaració de sentiment: "És un orgull ser espanyol". Després, en declaracions als micròfons de 'DAZN', va reiterar la seua emoció. Va qualificar els jugadors de "genis" i va expressar la felicitat de "fer història".
De la Fuente va descriure un vestuari feliç i un país entregat a la causa de la Selecció. Va ressaltar que s'havia recuperat l'esperit de 2010, fent un paral·lelisme amb l'èxit de Sud-àfrica. Este sentiment de connexió amb el passat gloriós del futbol espanyol ha sigut una constant en el camí cap a esta nova final, generant il·lusió entre els aficionats.
La fe personal de De la Fuente i les seues queixes arbitrals
Més enllà de l'aspecte purament esportiu, Luis de la Fuente va compartir una reflexió personal sobre el seu recorregut. Va preguntar-se "Qui m'hauria dit això fa 13 anys?" i va revelar que es refugia molt en la seua fe. Va afirmar que "estes coses no són casualitat, està escrit", transmetent una visió de predestinació en els esdeveniments. Va subratllar la importància de la resiliència, amb la frase "et caus i et tornes a alçar", un missatge d'esperança i perseverança.
El seleccionador també va aprofitar per a expressar algunes queixes respecte a l'arbitratge del partit contra França. Va explicar que protesta molt poc, però que en eixa ocasió va considerar que l'àrbitre havia sigut massa permissiu. Va assenyalar que hi havia hagut moltes patades durant l'encontre, la qual cosa va generar la seua disconformitat.
De la Fuente va recordar que ja havien viscut una situació desagradable davant Uruguai, fent al·lusió a precedents que havien generat frustració. Va concloure que, encara que les protestes no servixen de res, almenys un es desfogava i es quedava més tranquil, mostrant la seua necessitat d'expressar el seu punt de vista sobre la direcció del partit.