David Robert Mitchell, director de "El final de Oak Street", ha emergit com una figura singular a Hollywood, transitant des del seu debut indie premiat en 2010 fins a un blockbuster familiar estrenat este estiu, desafiant la crisi actual de la indústria cinematogràfica.
- David Robert Mitchell va debutar en 2010 amb "El mito de la adolescencia", una pel·lícula indie que va guanyar un Premi Especial del jurat al South by Southwest (SXSW).
- La seua darrera pel·lícula, "El final de Oak Street", s'estrena este estiu com un blockbuster familiar, mostrant la seua evolució creativa.
- La indústria de Hollywood afronta un declivi del format blockbuster, amb factors com el canvi de consum i la fatiga de les franquícies.
La transformació del cinema a Hollywood i la crisi del blockbuster
La indústria cinematogràfica de Hollywood travessa un període complex, i la magnitud d'esta aparent davallada del que es coneix com a blockbuster —pel·lícules de gran pressupost i màrqueting llançades en moments estratègics— encara és incerta. Els estudis i els experts atribueixen esta crisi a diversos factors. Entre ells, es mencionen el canvi generacional en el model de consum audiovisual, impulsat tant pel streaming com per les xarxes socials, la fatiga de les franquícies i seqüeles que semblen ressorgir constantment, la manca de risc en la inversió creativa i la crisi laboral del sector davant l'avanç de la intel·ligència artificial generativa [indústria del cine].
Malgrat este panorama, les tres pel·lícules més taquilleres de l'any s'han estrenat durant l'estiu, seguint la tradició dels blockbusters. Dues d'elles són continuacions de franquícies, cosa que evidencia la dificultat de canviar el model existent. "Spider-Man: Brand New Day" ha recaptat 2.000 milions de dòlars, "La Odisea de Nolan" ha aconseguit 1.200 milions i "Toy Story 5" ha sumat 1.100 milions de dòlars més [pel·lícules més taquilleres]. En este context, "El final de Oak Street", el darrer blockbuster de l'estiu, ha arribat recentment a les pantalles.
Els inicis indie de David Robert Mitchell: de Detroit a Cannes
David Robert Mitchell és una figura singular en la indústria cinematogràfica, conegut per haver escrit i dirigit totes les seues obres. El seu debut va ser amb "El mito de la adolescencia", una xicoteta pel·lícula independent que es va estrenar en 2010 al festival South by Southwest (SXSW). Allà, va ser guardonada amb un Premi Especial del jurat per la seua selecció d'actors adolescents, que incloïa rostres desconeguts però amb una màgia particular [debut de Mitchell].
Després de la seua presentació al SXSW, la pel·lícula es va projectar a la Setmana de la Crítica de Cannes i fins i tot va rebre una nominació als Spirit Awards. Actualment, es pot veure a Espanya a través de la plataforma Mubi. "El mito de la adolescencia" narra les experiències d'un grup de joves que recorren els suburbis de Detroit durant l'última nit de l'estiu, abans d'iniciar una nova etapa vital amb diverses festes de pijames. És un fragment de vida aparentment senzill, però profundament satisfactori, on totes les històries entrellaçades giren al voltant de la necessitat de connexió i afecte en edats crucials.
Esta obra és una d'eixes pel·lícules amb una bellesa melancòlica, rara però autèntica, que ja conté les temàtiques que vertebrarien la carrera del cineasta. Un debut magnífic, ple de sensibilitat, que capta la necessitat d'experimentar i viure certes coses en una edat que ja no és la infància, però tampoc l'adultesa. És eixe moment en què encara no és massa tard per a res, però no ho saps, així que creus que és massa tard per a tot. Un dels protagonistes, en una escena clau, afirma: "Et fan deixar enrere la infància amb la promesa d'un munt d'aventures… però una vegada entens el que vas perdre, ja és massa tard. No pots recuperar la infància" [temàtiques del cineasta].
"It Follows": el salt al terror amb una veu pròpia
La segona pel·lícula de David Robert Mitchell, "It Follows", disponible a Espanya a Prime Video, el va portar a un gènere diferent: el terror. Malgrat el canvi, el seu univers creatiu es manté 100% recognoscible amb el seu film anterior. Mitchell estava construint un món propi, que continuava ambientant-se als suburbis de Detroit, però amb joves lleugerament més adults. Si el seu debut se centrava en personatges de 14 i 16 anys, "It Follows" presentava joves de 19 i 20 anys, consolidant-lo com un talent a tindre en compte en la indústria [univers creatiu].
L'estrena d'"It Follows" va ser un èxit rotund, comparable al de pel·lícules com "Backrooms" o "Obsession" este mateix any. Va passar per festivals de renom com Cannes, Toronto i Sitges, generant un consens positiu entre la crítica i una gran acceptació per part del públic. Esta obra va confirmar la capacitat de Mitchell per a crear històries que, independentment del gènere, ressonen amb l'espectador i exploren les complexitats de la transició cap a l'adultesa.
"El final de Oak Street": el repte d'un blockbuster familiar
Ara, amb "El final de Oak Street", David Robert Mitchell s'endinsa en el món del blockbuster familiar, un dels plats forts de l'estiu a Hollywood. La pel·lícula narra la història d'una família d'un suburbi nord-americà que veu com el seu barri és traslladat al Cretàcic a causa d'un fenomen còsmic. La vida familiar, ja de per si difícil, es transforma en una batalla per la supervivència en un entorn hostil i prehistòric [trama del film].
Amb Anne Hathaway i Ewan McGregor com a principals reclams de càsting, "El final de Oak Street" sembla reflectir la pròpia lluita de la pel·lícula per sobreviure en l'estat actual de la indústria. Ho fa a base d'enginy i bon fer d'un dels directors més particulars de l'actual Hollywood. La trajectòria de Mitchell, des del cinema independent i de baix pressupost fins a un projecte de gran envergadura, el posiciona com una anomalia en un sector que busca constantment noves veus i perspectives per a afrontar els seus reptes.