Alfredo Algarra, advocat de 56 anys a València, continua corrent i caminant per la ciutat des de l’estiu de 2024, malgrat una artrosi de cadera i una hernia, adaptant les seues rutes diàries a l’Hyrox i a les seues limitacions físiques.
- Alfredo Algarra té 56 anys i exercix com a advocat i administrador de finques.
- Des de l’estiu de 2024 patix una artrosi de cadera i dues protrusions que li limiten el moviment.
- Seguix recorrent rutes de fins a dues hores des de l’avenida del Puerto fins a Juan Verdeguer, adaptant‑se al seu límit físic.
Com afecta l’artrosi de cadera a la rutina d’entrenament d’Alfredo Algarra?
El diagnòstic, fet per la doctora Paloma Bas de l’Hospital La Fe, indica una artrosi avançada a la cadera i dues protrusions que ell descriu com una hernia. Alfredo Algarra explica que, tot i la dolor, ha provat injerts sense èxit i ara es concentra en exercicis de força que no sobrecarreguen la articulació.
Abans corria entre 12 i 16 quilòmetres diàriament, però ara limita les sessions a intervals curts i combina l’activitat amb entrenaments d’Hyrox, una disciplina que combina força i resistència sense exigir maratons.
Quines rutes recorre Alfredo per València i com les adapta al seu límit físic?
Les seues trajectes diaris comencen a l’avenida del Puerto, on residix, i arriben fins a la zona de Juan Verdeguer, passant pel centre històric i per la escalinata de l’església de San Valero, on sovint deixa una motxilla militar. Rutes de fins a dues hores són habituals i li permeten mantenir una activitat física constant, encara que ara es desplaça a pas més lent i amb suport d’escalfes i estiraments.
Alfredo també comenta que el seu recorregut coincidix sovint amb el programa de ràdio de Ramon Palomar, amb qui manté una amistat des de fa sis anys. Tot i que no li agrada l’ambient de concerts massius, preferix escoltar música amb auriculars mentre realitza les seues passejades.
En resum, la seua capacitat d’adaptació li ha permès seguir sent una presència visible a les places i carrers de València, demostrant que la constància i la modificació d’entrenaments poden superar les dificultats físiques.